"Quan llegeixes atacs a dones esportistes, et sagnen els ulls"

BarcelonaDesprés que Marta Mera, portera del KH-7 BM Granollers d’handbol, rebés atacs de grassofòbia a les xarxes socials, l’Associació de Dones d’Handbol (AMBM) està estudiant si l'assetjament a la jugadora catalana pot tenir alguna repercussió jurídica. "Quan llegeixes atacs d'aquesta mena a dones esportistes, et sagnen els ulls. Primer perquè és una falta de respecte, un insult directe. Per una altra banda perquè, lluny de rectificar o mostrar penediment, ell anava mostrant un absolut desconeixement de què és aquest esport i de com funciona una porteria. No sap qui és Marta Mera o quins mèrits ha fet. És una jugadora a la qual li ha trucat la selecció espanyola i que està tenint un rendiment extraordinari. Són crítiques de gent que s'amaga al darrere d'un perfil fals. És molt trist, però cada vegada ho veiem més sovint", explica a l'ARA Raquel de la Cruz, vicepresidenta de l’AMBM.

L'associació va emetre un comunicat en què va recordar que no totes les opinions són respectables. "Nosaltres intentem que les jugadores sentin el nostre suport, així que ens vam posar en contacte amb ella per veure com se sentia i què necessitava. Li vam oferir assessorament jurídic per si volia denunciar l'assetjament". L'entitat està estudiant si això pot tenir algun recorregut jurídic.

Un dels objectius és pactar amb la Federació Espanyola quin és el protocol a seguir en aquests tipus de casos perquè cada assetjament no sigui tractat de manera aïllada. "La situació que es va viure a la selecció de futbol va encendre les alarmes i ara volem tenir pautats els passos a seguir. No podem deixar les jugadores soles perquè, si no, les seves denúncies no tindran recorregut". L'esportista ha de tenir dret a la confidencialitat, però ha de sentir que li donen suport", explica De la Cruz.

El missatge de l'exjugadora és optimista. "Tinc esperança. Com a societat encara ens queda molta feina per fer, però que temes així surtin a la llum ens ajuda a fer passes perquè les esportistes estiguin protegides. Si no has educat bé una persona, és molt difícil que canviï. A més, les xarxes socials accentuen alguns comportaments perquè et donen impunitat. Hi ha situacions que s'han viscut sempre, però que ara estan sortint més a la llum. Tinc la sensació que estem més protegides. Abans passaven coses greus i callàvem. Ho vèiem normal. Ara ho denunciem. S'està visibilitzant que hi ha comportaments que no es poden permetre, com que un president utilitzi la seva posició de poder per fer-te un petó o que un aficionat et pugui insultar lliurement. Tenim més eines per poder defensar-nos", opina.

El conveni, una eina clau

L'AMBM treballa conjuntament amb l'Associació de Jugadores de Bàsquet (AJUB), que està ultimant l'aprovació d'un conveni col·lectiu. "Fa uns quants anys que hi treballem i esperem que el conveni col·lectiu sigui una realitat abans que s'acabi l'any 2023. És la nostra prioritat seguir treballant perquè totes les jugadores de bàsquet puguin exercir la seva feina amb condicions laborals justes", avança Luci Pascua, presidenta de l'AJUB.

"Nosaltres encara no estem en el mateix punt. A l'handbol ni tan sols tenim una patronal, una associació de clubs amb la qual reunir-nos, però hem d'acabar arribant-hi. Volem anar professionalitzant els contractes i al mateix temps potenciar la formació perquè malauradament encara no es pot viure de l'handbol", matisa De la Cruz.