Oshoala: "Anava a jugar a futbol i la mare em deia que no menjaria aquell dia per evitar que hi tornés a anar"

BarcelonaLa nigeriana Asisat Oshoala prepara la tornada a la competició juntament amb tot l'equip del Barça femení. Al primer amistós després de mesos aturades, ja va marcar. La Women's Champions League –en què les blaugranes s'enfrontaran a l'Atlètic de Madrid en els vuitens de final– està en el punt de mira de l'equip de Lluís Cortés. La davantera blaugrana, referent en atac de l'equip, explica les dificultats contra les quals ha hagut de lluitar per ser futbolista, les interioritats de la seva carrera i els seus objectius.

Va ser difícil poder jugar a futbol sent una noia a Nigèria?

Va ser bastant complicat per l’entorn. Quan vaig començar a jugar, al meu país no hi havia gaires equips femenins com ara. Acostumava a jugar amb nois els diumenges, al pati de l’escola o després d’anar a escola. A vegades alguna noia també jugava amb nosaltres però la major part del temps em sentia avergonyida entre els nois.

Aconseguir el suport dels seus pares va ser complicat?

Sí, va ser difícil perquè volien que em dediqués a anar a escola i em concentrés en els estudis. Amb el pas del temps es van adonar que m'agradava el futbol i que potser tindria l'oportunitat de jugar-hi, i em van donar suport quan va arribar el moment.

En altres entrevistes ha explicat que la seva mare la castigava sense menjar si anava a jugar a futbol.

Sí, és una manera de castigar a l'Àfrica: quan per exemple anava a jugar a futbol i tornava tard a casa, la meva mare em deia que no menjaria aquell dia per evitar que ho tornés a fer. És una forma de disciplina.

El seu primer club va ser el FC Robo. Com va sorgir la oportunitat? Què va significar?

Estava jugant a futbol amb amics i algú em va comentar que hi havia tornejos d'equips de futbol femenins. Vaig anar a veure-ho i com que els entrenadors necessitaven jugadores vaig unir-me a un dels equips per jugar contra el FC Robo. Es van interessar per mi, però els hi vaig dir que havien de parlar amb els meus pares primer. Ho van fer i els meus pares em van permetre jugar amb ells.

I llavors va rebre una proposta del River Angels FC. Va ser un gran pas per dedicar-se a jugar a futbol.

Sí, el River Angels és un dels equips més importants de la lliga de Nigèria. El FC Robo també hi juga, però és més com una acadèmia per a joves. Quan vaig jugar contra el River Angels es van fixar en mi i van parlar amb el meu entrenador i els meus pares per poder fitxar-me. Va ser una decisió difícil per a mi, però estava contenta perquè em podria independitzar dels meus pares i jugar a futbol tant com volgués.

El 2014 va ser la seva explosió a nivell internacional com a jugadora. Va guanyar la Pilota d’Or i la Bota d’Or del Mundial Sub-20 a més de ser proclamada la Millor Jugadora Africana de l’Any. ¿Allò va canviar la seva vida?

Sí. Havia anat al Mundial Sub-20 el 2012 com a migcampista defensiva, però el 2014 hi vaig jugar de davantera i vaig marcar molts gols. Vaig començar a rebre ofertes de clubs d'Anglaterra, França i Alemanya. Com que sabia parlar anglès, vaig decidir anar a Anglaterra per poder adaptar-me millor a la cultura europea i convertir-me en professional.

Com va ser l'experiència de jugar i viure a Anglaterra comparada amb la de fer-ho a l'Àfrica?

Era un entorn més favorable per al futbol femení. A l'Àfrica no reps gaire suport per part d'equips i empreses, però a Europa és bastant diferent. Quan estava jugant a Anglaterra, m'ho vaig passar molt bé i vaig gaudir molt de l'entorn.

Llavors va decidir jugar per a Dalian Quanjian FC a la Xina. Per què va prendre aquesta decisió?

Em va arribar l'oportunitat de jugar a un continent nou, diferent d'Europa i Àfrica. En aquell moment necessitava recuperar la confiança en el meu joc i tornar a jugar al meu millor nivell, així que vaig decidir acceptar l'oferta i jugar a la Xina.

I allà va rebre l’oferta del FC Barcelona.

Per a mi era una gran oportunitat per tornar a Europa i jugar per a un gran equip. No és un equip qualsevol, així que vaig acceptar el repte per donar el millor de mi mateixa.

Com es va adaptar a l’equip i a la ciutat?

Jugar al Barça requereix molt d'esforç perquè has de ser bona en l'apartat tècnic i tàctic. Per la meva posició i estil de joc, he de ser decisiva per a l'equip. I el que més m'agrada de la ciutat és el clima!

La temporada passada va ser increïble per al Barcelona, a l'aparèixer per primera vegada en la final de la Lliga de Campions. És l'única golejadora de la història del Barcelona en la final. Com es va sentir durant tota la campanya i quan va marcar aquest històric gol en la final?

Aquell dia ni tan sols podia pensar en el gol. Com a equip volíem donar el màxim a la final, però a vegades no surt bé. És una qüestió de temps que tornem arribar a la final, aquest any intentarem tornar-ho a fer i corregir el resultat.

S'ha convertit en una de les líders en atac de l'equip. ¿Sent més pressió ara, sabent que l'equip, en certa manera, depèn de vostè per marcar gols?

No crec en la pressió per marcar gols perquè a l'equip no només marquem gols les davanteres. Si jo o la Jenni no marquem, les migcampistes també poden fer-ho. Jo sempre vull marcar però es tracta de jugar bé a futbol com a equip.

La Lliga es va suspendre després de l’aturada pel coronavirus i el Barça es va proclamar campió per primer cop des del 2015. ¿Va ser agredolça aquesta manera de guanyar?

Crec que hauríem guanyat la Lliga de totes maneres. Ho teníem molt a prop i seguíem treballant molt tot i ser líders amb 9 punts d'avantatge. Per a nosaltres va ser una victòria dolça perquè ens hi hem esforçat molt.

Com ha sigut tornat a entrenar-se a aquestes altures?

És més difícil que abans. Les condicions són molt diferents abans de l'aturada pel covid-19, però ens en sortirem juntes com a equip.

¿L'equip és capaç de guanyar la Lliga de Campions enguany?

Crec que l'objectiu de l'equip és competir i demostrar que som un dels millors equips d'Europa, independentment del resultat. Tinc molta confiança què oferirem la nostra millor versió, així que pot passar de tot.