Arturs Zagars: “Sabia que la Penya em serviria per millorar com a persona”

BadalonaUna de les grans apostes de futur del Joventut de Badalona és Arturs Zagars (Riga, Letònia, 21-04-2000). Després de superar amb èxit una lesió de turmell que el va obligar a passar pel quiròfan, el base es prepara per a una exigent temporada en què Carles Duran el vol tenir en dinàmica del primer equip. El tècnic pretén aprofitar l’exigència de la doble competició per donar minuts als joves.

La temporada passada et vas perdre uns mesos de competició per la lesió del turmell. Com et trobes?

La veritat és que em trobo molt bé. Durant l’estiu he treballat molt i els meus turmells estan responent bé a les primeres càrregues de treball. Físicament estic bé i crec que he arribat bé a l’inici de la pretemporada. Els primers entrenaments han anat bé. L’objectiu inicial és millorar com a grup fora de la pista i després ja anirem pensant en altres aspectes del joc.

Aquest any estaràs en dinàmica del primer equip.

Aquesta serà la meva primera experiència. Veurem com van les coses, però estic molt il·lusionat. Tinc ganes de disfrutar. Tant Niko Zisis com Neno Dimitrijevic seran els meus mentors i això em dona confiança. Crec que serà una temporada il·lusionant. Tinc molta sort, ja que l’any passat vaig poder aprendre moltes coses de Nico Laprovittola. Treballar amb ell va ser com un somni. És un base d’un nivell impressionant. Només mirant el que feia ja aprenia.

La temporada passada, quan l’equip estava jugant els play-off i tenia la baixa de Dimitrijevic, el club et va donar permís per viatjar al teu país a fer els exàmens de selectivitat.

És per coses així que estic en aquest club. Abans de venir a Badalona, sabia que la Penya em serviria per millorar com a persona, no només per fer-ho com a jugador. Aquí no només interessa que juguem, sinó la resta d’aspectes que completen la nostra formació. No sé què hauria passat en un altre club, però a mi em van donar permís per viatjar i completar els meus estudis. L’únic que puc fer és donar les gràcies i concentrar-me en el bàsquet.

La Penya és un club diferent.

Aquí tothom està centrat en el mateix objectiu, en fer desenvolupar els joves. No és un club com els altres, i és per això que hi ha tants joves que aposten per venir a la Penya. Saben que aquí es demostra amb fets i no amb paraules, que aposten pels joves.

La temporada passada al Prat no va ser fàcil. L’equip era molt jove i les derrotes van conduir l’equip al descens. A més, et vas lesionar. Com vas gestionar la situació?

La situació va ser difícil. Després de la lesió vaig jugar tres o quatre partits pràcticament sense entrenar-me per intentar ajudar l’equip. Va ser una temporada difícil per a mi i per al Prat. No coneixia alguns dels meus companys i l’adaptació em va costar una mica.

L’entrenador era Dani Miret, que aquesta temporada compaginarà la direcció del Prat amb la seva presència al cos tècnic de la Penya.

El Dani i jo estem treballant junts des de la categoria júnior i per a mi és com un segon pare. Parlem sovint fora de la pista i m’ajuda molt. És un entrenador que ens ajuda molt, als joves. Estic molt content que pugui estar al primer equip del Joventut per ajudar-nos en la transició.

Com és la teva vida a Badalona? ¿Encara comparteixes pis?

No, ara tinc un pis per a mi sol. La meva mare podrà visitar-me més sovint que la temporada passada i això és una bona notícia. La meva vida és tranquil·la. M’entreno i, quan tinc alguna estona lliure, m’agrada anar a Barcelona per visitar alguna cosa.

Quan aixeques la vista i t’imagines el futur, quin escenari preveus?

A mi no m’agrada jugar a imaginar-me com serà la meva vida d’aquí un parell d’anys. Em concentro en el present i tan sols em preocupa aquesta temporada i aquest equip.

Què espera de tu Carles Duran?

No és que em demani una o dues coses específiques, sinó que m’exigeix moltes coses, un pas endavant en la meva consistència. Com a jugador jove que soc, he d’aprendre moltes coses per intentar ajudar més. He de parlar més i esforçar-me més que els meus companys. Aquesta és la feina que tinc i intentaré donar el màxim de les meves possibilitats per ajudar l’equip tant com pugui.

Letònia és un país de bàsquet...

Sí, el bàsquet agrada molt al meu país i enganxa la gent perquè de petits ja el segueixen. Ara tenim una generació de jugadors espectacular i s’ha d’intentar aprofitar.