Arturo Pomar mor a Barcelona als 84 anys

BarcelonaCarta d'Antoni López Manzano, gerent de la Federació Catalana d'Escacs, a la memòria del desaparegut Arturo Pomar:

"Arturo Pomar va néixer el dia 1 de setembre de 1931 a Palma de Mallorca. Va aprendre el moviment de les peces i les primeres nocions dels escacs, als quatre anys, veient les partides que disputaven, al seu domicili, el seu avi i el seu pare.

Com una reguera de pólvora, va arribar la notícia que un nen d'11 anys anava a disputar el Campionat Individual d'Espanya d'Escacs que havia de celebrar-se a Madrid. Aquest va ser el principi de la immensa repercussió mediàtica dels escacs a Espanya que va tenir com a protagonista al nen Arturito Pomar, l'any 1942.

Se li va dir 'el Mozart dels escacs' i va ser el millor ambaixador d'Espanya en alguns dels seus múltiples viatges des de Londres a Hollywood, i també a Madrid quan era aclamat pels afeccionats i la premsa nacional que li atorgaven el qualificatiu d'heroi.

Però Pomar es va convertir en una mite d'una Espanya pobra i inculta. Li va tocar viure la postguerra espanyola, una època de trist record. La fam, les penúries econòmiques, les cartilles de racionament, la necessitat de sobreviure costi el que costi van condicionar la vida de Pomar. Es va convertir en referent del règim franquista, va aparèixer habitualment en el noticiari NODO i va ser utilitzat per les autoritats de l'època com a arma propagandística. Va ser elogiat fins a la sacietat mentre va ser nen i posteriorment, d'adult, va ser abandonat a la seva sort per part de les autoritats de l’època.

Als 19 anys va obtenir el títol de Mestre Internacional i va ser el primer escaquista espanyol a conquerir el títol de Gran Mestre. Pomar ostenta, així mateix, el record de ser el jugador més jove a aconseguir el títol de Campió d'Espanya.

Segons algun analista, Pomar va anar materialment espoliat, com si es tractés d'una atracció de fira, a força d’esgotadores exhibicions de simultànies. En els anys 60 se li va declarar una malaltia neurològica que li afectava a les articulacions amb símptomes de vellesa prematura i aquest sobreesforç va poder ser uns dels detonants de la malaltia a la qual estava genèticament predisposat.

Segons Antonio Medina, un dels millors jugadors de l'època, Pomar : “Tenia una intuïció sorprenent que contrastava amb la seva escassa preparació tècnica. Estava capacitat per lluitar contra l'elit soviètica”.

Sens dubte va ser un geni, un geni mal dirigit sense una preparació adequada, tant tècnicament com psicològicament.

Profundament religiós i apolític. Pomar va triar la vida que va voler viure, va ser feliç durant molt temps jugant als escacs, va tenir alegries i molts triomfs però també va sofrir grans decepcions víctima de la seva pròpia salut, de l'època que li va tocar viure i d'una incorrecta planificació de la seva carrera escaquista.

No es pot explicar la vida d'Arturo Pomar dissociada a la de Carme Pérez, la seva esposa. La seva importància radica en el fet que no només s'encarregava de les importants tasques familiars, que com a mare de 7 fills ja suportava, si no que alhora exercia també com a excel·lent representant i relacions públiques del millor jugador d'escacs que tenia Espanya en aquell moment.

Pomar va escriure al llarg de la seva vida tres llibres: “Temes d'Escacs”, Llibreria de Manuel Porrúa, S.A. Mèxic, D.F. 1956; “L'art de veure l'avantatge”, Editorial Ricardo Aguilera, Madrid, 1970; “Els petits avantatges en el final”, Ricardo Aguilera, Madrid 1972. També va col·laborar amb diferents diaris i revistes especialitzades de la seva època.

L'esport i molt en particular els escacs espanyols, estan en deute amb Arturo Pomar. Aquest immens talent del tauler, va fer molt més per la difusió dels escacs que tots els promotors de tornejos, les federacions i els escaquistes de l'època junts. Cap d'ells, malgrat els seus lloables esforços, havia aconseguit que els escacs espanyols traspassés fronteres i es parlés d'ell a tot el món. En el firmament escaquístic espanyol havia aparegut un extraordinari prodigi.

Arturo Pomar va rebre un homenatge per part de la Federació Catalana d’Escacs a l’any 2008 quan se li van lliurar la insígnia d’or. A més, també havia rebut el guardó de “forjador” de l’Esport a Catalunya per part de la Generalitat.

Pomar va ser un geni enfront del tauler i un home honest, una bona persona. I sens dubte aquest és el millor guardó amb el qual es pot distingir a un ésser humà".