Arsenal-Barça, el malson de Wenger

Leo Messi, davanter argentí del Barça, durant el partit contra l’Arsenal de l’any 2010.
i Albert Llimós
14/12/2015
4 min

Barcelona“El 16 de febrer del 2011 es va produir sense cap mena de dubte la nit més gran de la història de l’Emirates Stadium”. Amb aquest text arrencava ahir una de les notícies principals que hi havia a la pàgina web de l’Arsenal, sota l’epígraf de “Flashback”. Els gunners, que ja han viscut nou temporades a l’Emirates, s’aferren a la victòria 2 a 1 contra el Barça de Pep Guardiola com el seu millor record. Una frase que simbolitza el que ha representat el club català durant l’última dècada, una frase que simbolitza també el que ha representat el club anglès durant aquests anys. Victòria i derrota a proporcions iguals.

El sorteig dels vuitens de final de la Lliga de Campions va tornar a aparellar el Barça amb l’Arsenal d’Arsène Wenger. L’anada es jugarà el dimarts 23 de febrer, a Londres, i la tornada serà al Camp Nou, el dimecres 16 de març. Malgrat que l’Arsenal ocupa la zona alta de la Premier League, no és el pitjor rival que podrien haver tingut els blaugranes. Des del Japó, on l’equip va aterrar per preparar el Mundial de Clubs, el secretari tècnic, Robert Fernández, va admetre que el sorteig de Nyon no havia sigut del tot negatiu per als interessos catalans. La sinceritat de Robert va situar l’Arsenal en un esgraó inferior al PSG i el Juventus, els dos conjunts més temibles del bombo de possibles rivals. La mà de l’argentí Javier Zanetti –ambaixador de la final de Milà, que se celebrarà el 28 de maig a San Siro– va decantar-se per l’Arsenal i va enviar francesos i italians a jugar-se la classificació per als quarts de final contra el Chelsea i el Bayern Munic respectivament.

Amb l’Arsenal ens divertirem”, va admetre el secretari tècnic, conscient que es podran veure dos estils de joc “atractius”, que han begut d’una filosofia similar durant molts anys, especialment des que Wenger va arribar a Londres el 1996 i va imprimir un segell més continental –de vocació ofensiva i toc– als 'gunners'. “El Juventus i el PSG eren dos rivals que no volíem trobar-nos”, va afegir el blaugrana, deixant clar que l’equip de la Premier està a un nivell inferior a parisencs i torinesos.

A l’Emirates, a més, el Barça s’hi trobarà tres jugadors amb passat blaugrana: el jove futbolista del planter culer Héctor Bellerín, consolidat al lateral dret; el xilè Alexis Sánchez, referència atacant al Regne Unit després de conviure sota l’ombra de Leo Messi, i Mikel Arteta, amb un paper secundari a l’Arsenal, després de formar-se a La Masia i fer carrera per mig continent.

L’aparellament amb el Barça va unificar criteris a Londres. Totes les redaccions britàniques van coincidir a utilitzar la paraula “malson” per definir el sorteig. Pocs minuts després que Zanetti tragués la bola del Barça, les edicions digitals de The Sun, el Daily Mail i el Mirror van coincidir a definir el duel com un malson. Amb ironia s’ho prenia el representant gunner a Nyon, David Miles: “La meva família em va dir que si tornava amb el Barça com a rival, no em molestés a tornar”.

Sort per a Madrid i Atlètic de Madrid

Els dos equips madrilenys que segueixen a la competició van tenir millor fortuna que el Barça. El Reial Madrid jugarà amb el Roma, que va jugar contra el Barça en la fase de grups i va sortir golejat 6 a 1 del Camp Nou. Això sí, els de Rudi García van aconseguir un empat en el duel contra els catalans del mes de setembre, quan l’equip de Luis Enrique encara buscava la seva millor versió.

Romans i madridistes ja es van veure les cares el 2008, també als vuitens. En aquella ocasió els italians van passar ronda després de guanyar tots dos partits, tant a l’Olímpic de Roma com al Santiago Bernabéu (2-1 i 1-2). També té bon record de l’estadi blanc el migcampista Miralem Pjanic, que l’any 2010, jugant amb l’Olympique de Lió, va marcar el gol decisiu que eliminava el Madrid. Per aquests precedents l’emissari del club blanc a Nyon, Emilio Butragueño, va evitar qualsevol discurs amb una escletxa oberta per a l’eufòria. “Si pensem que som favorits ens anirà malament, ja sabem el que són 10 minuts dolents en una nit europea de màxima tensió”, va explicar el director de relacions institucionals de Florentino Pérez.

L’Atlètic de Madrid, per la seva banda, es mesurarà amb el PSV Eindhoven de Phillip Cocu, tercer classificat de l’Eredivise per darrere de l’Ajax i el Feyenoord.

Dos grans quedaran fora

Els duels amb més impacte d’aquests vuitens seran el PSG - Chelsea i el Juventus - Bayern Munic. El conjunt de Pep Guardiola no va poder evitar la Vecchia Signora, que ha arrencat malament el curs però que de mica en mica s’ha posat a to. El finalista de la Champions 2015 va arrencar la lliga italiana amb un únic triomf en els sis primers partits, però ara ja és quart, a sis punts del líder, l’Inter. “El Juventus té el nivell del Barça, el Madrid i el Bayern. Juntament amb el PSG era el rival més difícil”, assumia el català.

També deixarà un equip de prestigi fora el duel entre Laurent Blanc i José Mourinho. Serà la reedició dels vuitens de l’any passat, quan els francesos van conquerir Stamford Bridge a la pròrroga, en un duel agònic que va rematar Thiago Silva al minut 114, quan el PSG portava més d’una hora jugant amb un menys per expulsió d’Ibrahimovic.

Millor sort va tenir el tercer equip anglès, el Manchester City, que jugarà contra el Dinamo de Kíev amb el factor camp a favor. El Benfica es mesurarà amb el Zenit de San Petersburg, i el Wolfsburg es va endur el rival a priori. Seran uns duels que s’han d’agafar amb pinces, ja que falten dos mesos perquè l’himne de la Champions torni a sonar i fins llavors les coses poden capgirar-se mil vegades. El Barça, per exemple, ja tindrà dos jugadors més, com a mínim, Aleix Vidal i Arda Turan.

stats