"Vaig arribar a destrossar-me": així ha aconseguit Lidón Muñoz compaginar la natació amb la medicina

Barcelona"Ara no sé què fer amb tant temps lliure, feia més de 10 anys que no en tenia", explica Lidón Muñoz (1995, Castelló de la Plana). Des dels 14 anys, quan va rebre una beca per marxar al CAR de Sant Cugat, l’actual nedadora del Club Natació Sant Andreu s’ha bolcat en cos i ànima en ser una gran esportista. Anys després, amb diversos rècords d’Espanya i els Jocs Olímpics de Tòquio a l’esquena, Muñoz reflexiona sobre la importància de ser alguna cosa més: "Jo hauré estat nedadora, però necessito un suport per al moment en què em retiri, perquè tot té un final". Llicenciada en medicina, fa unes setmanes va presentar-se al MIR. Per poder arribar a tot, segons afirma, cal una bona planificació, i saber prioritzar és clau. Així ho explica a altres esportistes joves en xerrades que ofereix sobre gestió del temps. "Què puc deixar al món, el meu rècord d'Espanya? Si puc ensenyar als que pugen a organitzar-se perquè siguin millors a la seva vida seria més feliç", diu a l'ARA.

Lidón Muñoz és, per desgràcia, una rara avis a l'Estat. "La natació, a Espanya, no està preparada per garantir un bon desenvolupament als estudis i a l’esport de forma coordinada", diu. Com a estudiant de medicina i nedadora professional, la seva carrera ha estat un exercici constant de malabarisme per poder compaginar totes dues coses. "Jo sempre vaig tenir clar el que volia estudiar. Primer perquè m’agradava i després perquè tenir clar que volia tenir un pla B a l'esport". En aquest procés ha passat per diverses etapes. Durant el batxillerat, el CAR li oferia ajuda, però al sortir al món universitari passava a ser una més. Va tenir la sort d’entrar en un procés de tutorització de la UAB que l’ajudava a coordinar la seva carrera universitària amb les competicions. "Planificava cada inici de curs totes les casuístiques possibles per tenir-ho tot controlat", recorda. Això, però, no ho fa tothom. "Molts esportistes aprofiten la seva condició per tenir la carrera regalada i no és això. No has de demanar que et regalin les coses, sinó que et facilitin una altra manera de fer-ho", rebla.

La seva marxa al CN Sant Andreu ha sigut clau per poder posar ordre entre els estudis i la piscina. El club, pioner en aquest aspecte, anima tots els seus esportistes a formar-se acadèmicament. "És important tenir més coses a la vida, la natació no ho és tot. Molta gent es troba un abisme quan acaba la seva carrera esportiva que, amb estudis, no existiria", explica Muñoz. En el seu cas, va haver de marxar del CAR de Sant Cugat per continuar amb el seu somni, exercir la medicina. Amb un sacrifici: llevar-se a les 5 del matí. "A llocs com el CAR, els entrenaments comencen a les 10. Al meu club actual comencem molt abans. És dur, però si vols seguir estudiant, aquesta és la manera".

Saber prioritzar, clau a la seva carrera

Mentre ha pogut, la Lidón ha mantingut el seu cap centrat en treure’s la carrera de medicina al mateix moment que competia al seu màxim rendiment a la piscina. Com tot, però, això té un límit. "Va ser a quart de medicina. Tenia exàmens que s’havien d’estudiar amb mesos d’antelació. Vaig arribar a un punt on vaig destrossar-me. Un dia no podia ni parlar. Tenia el cap bloquejat. Aquí em vaig adonar que havia d’anar al meu ritme, no tot s'hi valia". La clau, segons explica la nedadora, és planificar-se bé i saber prioritzar segons el moment de l’any. Gràcies a això va poder mantenir les seves dues passions fins a l’arribada del MIR. "Jo estava disposada a compaginar les dues coses. Estic acostumada al fet que em diguin que una cosa és exigent, però sempre ho acabo fent. L’esport m’ha criat en situacions límit", admet. Al final, però, la complexitat de l’especialització va abocar la nedadora a decidir. "Jo sempre faig les coses al 100%, així que si volia especialitzar-me havia de deixar de nedar".

Un període fora de l’aigua —de setembre a gener— que ha estat més fàcil gràcies als seus dos entrenadors, Jordi Jou i Juanmi Rando. "M’han entès en tot moment i m’han permès aquesta preparació individual, cosa a la qual la Federació mai accediria", recorda. Estudiant tot el dia, s’exigia a ella mateixa tocar aigua dues vegades per setmana: "La natació és desagraïda. Deixes de nedar i el teu cos s’oblida de com es fa, per això necessitava nedar per dir, d’acord, encara recordo com és". De la mateixa manera, a finals d’any va competir en dues proves. "Has de recordar-te a tu mateixa que saps el que és lluitar per guanyar", diu Lidón, que, sense gairebé entrenar, va guanyar l’or als Jocs del Mediterrani celebrats a Orán, Algèria, el juliol de l'any passat a la prova de 50 metres lliures, i va arribar a dues finals de relleus als últims Europeus celebrats un mes després a Roma.

Després de presentar-se al MIR més exigent dels últims anys i treure bons resultats, gràcies als quals podrà escollir una residència a Barcelona, Muñoz torna a l’aigua per preparar-se per a tot el que ve: el Mundial de Fukuoka i els Jocs Olímpics de París. "He hagut de canviar la meva planificació, centrar-me només en les proves d'esprint i abandonar la resistència", diu. Prioritzar, com ha fet durant els últims anys, segueix sent la clau del seu èxit. Però si no ho aconsegueix no li comportarà cap decepció, haurà donat el 100%. "Abans, destrossar-se entrenant per obtenir resultats era el més normal. S’ha de pagar aquest preu? Penso que no s’ha de renunciar a res per guanyar", reflexiona.

Amb tot, mira al mòbil el seu calendari dels següents mesos. Encara que ara, sense estudis per entremig, gaudeix de temps lliure per descansar, la Lidón no s’atura. "Em caso al setembre, era l’únic moment per fer-ho", recorda rient. Després, tornarà el caos. Residència, guàrdies, tot enmig de la seva preparació per als Jocs. Però ella se sent còmoda davant una vida plena de reptes: "Què seria sense tot això?".