Arrenca el judici contra Laporta
BarcelonaDurant els pròxims 15 dies, el Barça mirarà irremeiablement cap a la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet. Des d’aquest matí, i fins al dia 30, es farà el judici per l’acció de responsabilitat contra Joan Laporta i 16 directius més, als quals s’imputa unes pèrdues de 47 milions d’euros durant el mandat anterior.
El 16 d’octubre del 2010 l’assemblea de compromissaris del Barça va aprovar per 29 vots de diferència emprendre aquest procés. Aquell dia Sandro Rosell va votar en blanc -en un canvi sobtat i no comunicat a la resta de membres de la junta, quan tots havien decidit votar-hi a favor-, mentre que Josep Maria Bartomeu va votar a favor d’emprendre accions legals contra els anteriors gestors, la majoria coneguts de Bartomeu, i, en alguns casos, excompanys de junta de l’actual president, en els dos anys que va formar part de la directiva de Laporta.
Bartomeu, el primer
Quatre anys més tard que l’assemblea ho aprovés, s’iniciarà un judici que començarà aquest matí a les 9.30 h, amb la declaració del mateix Bartomeu a la Ciutat de la Justícia. Avui també serà el torn per a dos dels exdirectius de la part demandada, en aquest cas, Xavier Sala i Martín i Alfons Godall. Demà es repetirà l’escena amb la declaració davant del jutge de l’expresident Sandro Rosell, i amb la presència a la Ciutat de la Justícia de Javier Faus, actual vicepresident econòmic, i de Fernando García Ferrer, el representant de Kpmg, l’empresa que va auditar els comptes de Joan Laporta.
Les declaracions al jutjat de primera instància número 39 de Barcelona duraran quatre dies, fins al dia 18, quan es passarà el testimoni a la fase pericial, en la qual els experts escollits per cadascuna de les dues parts presentaran els seus informes sobre els comptes dels anys 2003 a 2010. La junta de Joan Laporta va presentar beneficis en l’últim any del seu mandat, però un cop Sandro Rosell va entrar al club va analitzar el tancament econòmic que havia fet el seu predecessor i va reformular els resultats, amb el vistiplau de Deloitte, que va fer una nova auditoria que confirmava unes pèrdues de 47 milions d’euros.
Finalment, l’última fase del judici, del 25 al 30 de setembre, serà la de conclusions, abans de la resolució final del jutge José Manuel Martínez Borrego, que clourà un judici complex, ja que els demandats no es defensen sota el paraigua d’un sol advocat, sinó que hi ha diferents lletrats que miren pels interessos particulars dels seus clients.
Aproximacions infructuoses
El judici és farà, malgrat que durant pràcticament un any i mig, des del 2013, hi ha hagut intents per frenar el procés i segellar un acord. Intents tímids, sostinguts sobretot a partir de missatges indirectes que ha llançat la directiva actual a través de l’opinió pública. Els últims acostaments, tal com va explicar l’ARA, van ser a principis d’agost, quan Josep Maria Bartomeu va mantenir una conversa amb un dels demandats per veure les possibilitats que hi havia de buscar un acord. En aquella cita ja es va comprovar que no hi havia cap escletxa per evitar el judici. A mitjans d’estiu, les dues parts, demandats i demandants, emetien un missatge en el mateix sentit. “Ningú vol cedir”, lamentava un exdirectiu que estava disposat a pactar. “Hem estès la mà i ningú l’ha agafada”, responien des dels despatxos del Camp Nou.
En cap de les dues bandes hi ha hagut unanimitat. A la junta de Bartomeu, la majoria dels directius eren favorables de tirar endavant i anar a judici. No tots, però. Hi havia veus (minoritàries) que reclamaven un gir brusc de guió. Així va quedar palès en l’última junta, al mes d’agost, quan el judici de l’acció de responsabilitat va posar-se sobre la taula, tot i que la decisió de continuar amb el procés ja estava presa, ja que els acostaments entre les dues parts no havien fructificat. Bartomeu va preferir tractar el tema amb els seus companys un cop esgotades totes les vies per buscar una solució pactada.
Abans, sota el mandat de Sandro Rosell, ja hi va haver un primer acostament, gràcies a la mediació d’un alt càrrec de CiU, després de la petició d’un exdirectiu. Va ser la primera vegada que es va buscar un pacte que capgirés la decisió que havia pres l’assemblea del 2010, i que havia impulsat la mateixa junta de Rosell. El llavors secretari de la Presidència, Germà Gordó, va actuar de mediador. Rosell va exigir només tenir un interlocutor, Joan Boix, i li va traslladar una proposta per pactar: que els directius demandats denunciessin Laporta, Sala i Martín, Godall i Joan Oliver al Consell Català de l’Esport. Si els feien responsables dels 47 milions de pèrdues, tot s’acabava. La proposta no va ser acceptada.
Uns mesos més tard d’aquell primer intent, ja sense Rosell, les posicions continuen enfrontades, tot i que gairebé una dotzena dels 17 demandats haurien acceptat un pacte que evités anar a judici. Un pacte amb matisos. “Retirant-ho no n’hi ha prou, voldríem disculpes”, lamentava un dels demandats, que durant aquests 15 dies de setembre reviurà la crueltat d’un procés que ha derivat en situacions personals i familiars extremes. Entre els 17 directius que es juguen fer front als 47 milions de pèrdues, hi ha un grup liderat per Laporta que tenia molt clar des del principi que calia arribar fins al final i no pactar amb la junta que va iniciar l’acció de responsabilitat. Aquest procés judicial ha marcat el dia a dia del club i ha aguditzat les tensions entre dues maneres diferents d’entendre el Barça, que durant dos anys van compartir projecte buscant el cercle virtuós i han acabat als tribunals.