Publiquen un document que mostra que l'UCI va cobrir un positiu d'Armstrong

BarcelonaEl diari francès 'Le Monde' publica un document que demostra que la Unió Ciclista Internacional (UCI) va cobrir un positiu per corticoides de Lance Armstrong durant el Tour de França del 1999, el primer dels set en el qual el ciclista texà va acabar a l'esglaó més alt del podi de París. Es tracta de l'informe efectuat pels controladors de la UCI durant la primera etapa d'aquella edició, disputada el 4 de juliol entre Montaigu i Chalans.

En aquest text, del qual 'Le Monde' publica extractes i que està signat pel mateix Armstrong i el seu director, Johan Bruyneel, el ciclista reconeixia llavors que no prenia cap medicament ni estava subjecte a cap tractament. Posteriorment, quan es va saber que havia donat positiu, el texà va presentar una recepta que l'UCI va donar per bona tot i que, segons 'Le Monde', no tenia data d'expedició.

Segons el diari, es tracta de la recepta mèdica que el ciclista va assegurar que va haver de falsificar per "tapar" un positiu, durant l'entrevista que la setmana passada li va fer Oprah Winfrey. Armstrong va ser controlat, en aquell moment, per positiu per corticoides, productes prohibits però que poden ser autoritzats si existeix una prescripció mèdica per al seu consum terapèutic.

El rotatiu va recordar que el 1999 ja va publicar que la recepta presentada per Armstrong semblava falsa, ja que en el moment del control havia assegurat que no seguia cap tractament. 'Le Monde' assenyala que el 20 de juliol va publicar que Armstrong havia estat controlat per positiu, fet que li va valer fortes crítiques de l'UCI, en particular del seu president de l'època, l'holandès Hein Verbruggen. L'endemà, l'UCI va publicar un comunicat de suport al nord-americà i va assenyalar que el ciclista tenia una prescripció facultativa que l'autoritzava a prendre corticoides, tot i que la federació no en precisava la data. "L'UCI va protegir el corredor en acceptar un document falsificat", indica 'Le Monde', que recorda que va ser acusat de publicar llavors informacions "infundades".

El mateix Armstrong va considerar les informacions de "Le Monde" com a "xafarderies" i va acusar el vespertí de practicar un "periodisme de voltors". Gilles Smadja, cap de gabinet de la que llavors era ministra francesa d'Esports, Marie-George Buffet, assegura al diari que el mateix Verbruggen va trucar a la responsable governamental per protestar per la política antidopatge francesa que, "vol posar fi al ciclisme i al Tour ". "Li vam donar la prova de la mentida d'Armstrong i, en lloc de pressionar el ciclista o el seu entorn, l'UCI va preferir gastar tota l'energia a demostrar la innocència del corredor", assegura Smadja. El cap de gabinet de Buffet va indicar que "la mentida d'Armstrong [...] hauria pogut no existir si les instàncies internacionals del ciclisme haguessin mostrat un mínim de lucidesa i fermesa durant el Tour del 1999".

Desposseït de les seves set victòries consecutives a la ronda gala (1999-2005), Armstrong va confessar la setmana passada haver-se dopat, però no va entrar en detalls sobre qui el va ajudar a fer-ho i no hi va implicar l'UCI. Es va limitar a dir que havia falsificat una recepta mèdica per tapar un positiu.

L'UCI, per la seva banda, va obrir una comissió independent d'investigació per determinar si hi va haver persones en el si de l'organització que van ajudar el nord-americà a amagar les seves pràctiques dopants.