Quan Samuel Umtiti va renovar el contracte amb el Barça l’estiu del 2018 ja hi havia una mica de mal ambient al club quan es parlava d’ell. Fins llavors, la seva operació era tot un exemple de com cal actuar al mercat de fitxatges. Trobar un futbolista de primer nivell sense haver de pagar un traspàs esbojarrat. Encertar-la amb algú que ja ha demostrat tenir talent en un club com el Lió, on durant dos anys va esdevenir un dels millors defenses del món. Aquell 2018, la parella Umtiti-Piqué semblava destinada a fer història. I el Mundial que va jugar el francès a Rússia, amb gols clau i el títol de campió del món sota el braç, no van fer sinó reforçar la idea que el Barça havia fet bé renovant-lo just abans del torneig, el juny del 2018.
Aquell estiu, el Barça no volia perdre un jugador que després de dos anys amb una fitxa baixa es va veure empoderat per demanar un sou molt alt. Bartomeu va fer el que feia sempre: li va dir que sí diferint-ne els pagaments i fent que la massa salarial fos esbojarrada un cop ell ja no hi seria. Però ja aquell estiu del 2018 al Barça patien per l’estat físic del francès, que va voler forçar per ser al Mundial en comptes d’operar-se. Respectable, perquè el somni de ser campió del món no el tens cada estiu. Com és respectable que no volgués operar-se, optant per altres tractaments, perquè tenia un record traumàtic d’una operació de jove que gairebé el va deixar fora de combat.
Fins llavors, amb un xic d’empatia, pots entendre Umtiti. Aspirar a ser campió del Mundial, intentar recuperar-te sense afrontar la por d'un quiròfan i demanar un sou exagerat, perquè veus que la resta de la plantilla fa el mateix. Però arribats a aquest punt, on som ara? Què cal fer amb ell? Umtiti sap que cap club de primer nivell el fitxarà. I els experts admeten que mai més recuperarà el nivell que tenia el 2017. Umtiti ha vist com el club, malgrat cometre errades, va tenir paciència amb ell cada cop que deia que volia anar a veure un expert diferent. I Umtiti sap, perquè ho ha dit Koeman, que pocs minuts jugarà, en una plantilla amb Piqué, Eric Garcia, Lenglet, Araujo i Mingueza. Per quina raó es queda? Senzill: no té on anar. I en lloc de tenir un gest altruista i rescindir el contracte, ha decidit quedar-se a Barcelona cobrant, com si encarés ja el tram final de la seva carrera. Però en realitat té 27 anys. I de segur que podria tornar a començar en un club més modest, encara que li faci mal. Entre ser valent i tornar a començar o ser egoista per continuar cobrant al Barça, ha escollit la segona opció. No sorprèn gaire, de fet. Quants jugadors han tingut gestos altruistes? Quants jugadors han renunciat a part del sou quan han sabut que estaven baixos de forma? Els podem comptar amb els dits de la mà.
