Aquest dimarts es coneixerà la sentència de l'operació Port

MadridEl judici de l'operació Port coneixerà dimarts la seva sentència, que ha de determinar si els cinc acusats van cometre un delicte contra la salut pública, i si la jutge accedeix a lliurar a les autoritats antidopatge les bosses de sang requisades en el procés, com demanen la majoria de les acusacions.

Gairebé set anys després dels fets i tres mesos després de l'inici del judici oral, el doctor Eufemiano Fuentes, la seva germana Yolanda, també metge, els exdirectors esportius Manolo Saiz i Vicente Belda i el preparador físic José Ignacio Labarta esperen un veredicte absolutori.

Les acusacions, per contra, esperen una condemna. Demanen dos anys i mig de presó amb inhabilitació i esperen, a més, una sentència exemplar que netegi de sospites l'esport espanyol, malgrat que el que es jutja no és un delicte de dopatge, ja que els fets són anteriors a la llei que els castiga i que va entrar en vigor després d'aquests fets, el febrer de 2007.

La jutge, que ha escoltat Eufemiano Fuentes –el principal acusat– admetre que realitzava autotransfusions de sang a esportistes per millorar-ne el rendiment i alguns ciclistes narrar efectes secundaris després de rebre els seus tractaments, té la difícil tasca de catalogar com a delicte o no les pràctiques del metge canari i el seu entorn.

Per fer-ho, s'ha de pronunciar sobre si la sang pot ser considerada medicament. Les defenses s'agafen al fet que la llei espanyola del medicament no la defineix com a tal, però les acusacions demanen a la magistrada que no s'atengui a la literalitat de la norma.

La qüestió és clau perquè el delicte contra la salut pública previst en l'article 361 del Codi Penal, pel qual es jutja els acusats, parla de sanció per als "que expedeixin o despatxin medicaments deteriorats o caducats, o que incompleixin les exigències tècniques relatives a la seva composició, estabilitat i eficàcia (...), i amb això posen en perill la vida o la salut de les persones".

A més d'això, la majoria de les acusacions –Fiscalia, Advocacia de l'Estat, Agència Mundial Antidopatge (AMA), Unió Ciclista Internacional (UCI), Federació Espanyola de Ciclisme (RFEC), Comitè Olímpic Italià (CONI) i l'exciclista Jesús Manzano– esperen, i així ho han demanat, que la jutge lliuri a les autoritats antidopatge les bosses de sang intervingudes.

La seva petició pretén que es puguin contrastar amb altres mostres genètiques en poder dels organismes responsables de la lluita contra el dopatge i iniciar, si escau, procediments sancionadors contra els esportistes que siguin identificats.

Per tant, la jutge ha de decidir si això pot constituir una intromissió en la intimitat de les persones de les quals s'han identificat bosses de sang, ja sigui per codis, xifres o sobrenoms, com en els casos de l'alemany Jorg Jaksche i l'italià Ivan Basso.

L'únic ciclista espanyol identificat i sancionat dos anys per això va ser Alejandro Valverde. El CONI va aconseguir el 2009 una bossa de sang que presumptament podia ser seva (la número 18 amb la inscripció "VALV-PITI"), durant una suplència al jutjat d'instrucció, i l'ha contrastat amb una altra que tenia en el seu poder per un control durant el Giro 2008.

Una altra petició a la qual ha de respondre la magistrada és la que li van fer algunes acusacions, com la UCI o l'AMA, de deduir testimoni contra ciclistes espanyols que van declarar com a testimonis durant el judici per investigar-los per falsedat.

Això afecta Joseba Beloki, Isidro Nozal, Unai Osa, David Etxebarria, Àngel Vicioso i Marcos Serrano, que van negar en els testimonis haver conegut o participat en pràctiques de dopatge, i Jesús Manzano –les declaracions al diari 'As' el 2004 han sigut l'origen de la causa–, ja que l'advocat de Yolanda Fuentes va considerar que havia mentit "per venjança" en la seva declaració.

També està pendent de resolució el recurs d'empara davant el Constitucional que el CONI va anunciar en les qüestions prèvies, perquè "la causa no ha inclòs els delictes d'estafa, frau fiscal i associació delictiva".

El procés arriba al seu punt final immers en la mateixa dualitat en què va començar: jutjar una trama de dopatge per primera vegada a Espanya sense poder aplicar la llei que el castiga mentre el país tramita per urgència una nova llei que compleixi plenament els dictats de l'AMA, una de les set acusacions.