Hi ha Lliga, sí, però pinta que no serà blaugrana: els apunts en calent del Barça-Cadis
El Madrid de Zidane, gran beneficiat de la jornada
BarcelonaLes vides de Zidane. Un penal de Lenglet –quina temporadeta està fent– a Sobrino va abocar una altra galleda d'aigua freda damunt del Barça. Se les prometien felices els blaugranes, que rebien un Cadis en pèssima dinàmica per posar-se a només sis punts de l'Atlètic de Madrid, i van concedir un trist empat. En efecte, l'optimisme les últimes hores era més per la ratxa negativa dels de Simeone que no pas per les sensacions de l'equip de Koeman, que aquesta jornada podria caure a la quarta posició en funció del que faci el Sevilla. Hi ha Lliga, sí. I ves que no acabi sent per al Reial Madrid més de mínims de la història recent. Zidane té més vides que un gat.
La flama del 10. Messi va fent mentre es consumeix el compte enrere per saber si seguirà o no al Barça. Cinc dies després de la bufetada del PSG, l'argentí va tornar a liderar l'equip per intentar tirar a terra la muralla defensiva que va aixecar Álvaro Cervera, tècnic del Cadis. Assumeix que la lluita per la Champions quedarà un any més (ja en van sis de seguits) lluny del seu abast i vol mantenir viva la flama a la Lliga, on les relliscades de l'Atlètic atien l'emoció. En un migdia ventós de futbol al Camp Nou, el 10 es va posar altre cop Pitxitxi i va superar Xavi com a blaugrana amb més partits a la competició estatal, però va tornar a marxar a casa amb cara de decepció, mastegant la buidor.
Com si fos l'última vegada. Messi aprofita els que poden ser els seus últims partits amb el Barça per continuar alimentant la seva llegenda. I Pedri, que tot just acaba d'aterrar a l'univers culer, esprem cada oportunitat com si fos l'última. I això que amb 18 anys és indiscutible per a Koeman, que només l'ha deixat de posar en un dels partits oficials d'aquesta temporada. La gana del de Tegueste s'entén perfectament a la jugada del penal que va desfer el 0-0. Va pugnar per una pilota que tenia poc futur amb més fe que els dos oponents que partien amb teòric avantatge i va provocar una infracció clau per al desenvolupament del matx. Tot suma en temps de precarietat.
Temps perdut. Juntament amb Messi, Pedri va ser el jugador més clarivident a la zona on el Cadis va situar la línia defensiva. No obstant això, Koeman, que ja va sorprendre premiant els titulars de la desfeta davant del PSG (?), el va treure del camp quan l'equip més el necessitava per trobar la tranquil·litat que hauria donat el segon gol. El neerlandès té molta crítica a favor per la seva condició de mite i perquè és sincer quan parla, però va llençar un terç del curs per la seva tossuderia amb el 4-2-3-1 i va camí de culminar una temporada en blanc en part per la seva poca traça a l'hora d'incidir positivament en els partits. Tot el temps que reclama per al seu Barça després el malgasta ell.