Aprendre a viure sense Leo Messi

BarcelonaL’últim cop que Leo Messi va estar lesionat el grup va fer un pas endavant per minimitzar la seva absència. Gerardo Martino era llavors l’entrenador de l’equip, i el futbolista de Rosario no aconseguia superar els problemes al bíceps femoral que arrossegava des de feia mig any. Messi encadenava lesió rere lesió, des que va patir a principis d’abril un primer avís al Parc dels Prínceps de París. Allà va començar un calvari que s’allargaria fins al gener del 2014, quan per fi va poder deixar enrere el malson del bíceps femoral.

Després de la lesió patida contra el PSG, va seguir un petit avís a l’estiu, i una primera recaiguda a finals de setembre, a Almeria. Vint dies més tard l’argentí tornava als terrenys de joc sense pràcticament perdre’s res gràcies a l’aturada pels compromisos de seleccions. El 10 de novembre, però, novament a Andalusia, Messi va trencar-se. Al minut 19 del partit contra el Betis el davanter blaugrana va haver d’abandonar la gespa, totalment capcot, conscient que el futbol se li acabava fins a l’any següent. Jugava amb por de recaure i va recaure. Des d’aquell dia al Benito Villamarín el Barça va encadenar 8 triomfs i dues derrotes, contra l’Athletic Club a San Mamés i contra l’Ajax a Amsterdam a la Lliga de Campions.

Pas endavant de Pedro i Cesc

Durant aquell tram de temporada el vestidor va mostrar alternatives al joc habitual que pivotava sempre al voltant del de Rosario, amb futbolistes que van assumir més protagonisme, acostumats a viure sempre sota l’ombra de Messi. Entre tots ells van destacar Pedro i Cesc. El jugador canari va ser qui va aprofitar millor aquells partits, almenys de cara a porteria, amb 10 gols; mentre que Neymar, que va poder allunyar-se de la línia de calç, va marcar 7 gols. Més enllà de la faceta golejadora, el jugador que va créixer més dins del terreny de joc, assumint galons a tres quarts de camp, va ser Cesc Fàbregas, autor de 6 gols i, sobretot, el futbolista pel qual passaven gairebé totes les accions ofensives. Alexis Sánchez, per la seva banda, va aportar 4 gols.

D’aquells quatre futbolistes que van aguantar l’equip de Gerardo Martino quan Messi no va poder jugar només Neymar continua a l’actual plantilla. Els altres tres han marxat cap a Londres, devorats per la voracitat de Messi i la jerarquia que han assumit els altres dos integrants del trident, Neymar i Suárez. Aquesta temporada, sense Messi fins al novembre, el protagonisme l’hauran d’agafar precisament el brasiler i l’uruguaià.

Els dos jugadors estan assenyalats i tots dos, per la seva manera de ser, assumeixen amb naturalitat i entusiasme el repte de tirar del carro durant l’absència del seu amic. Sense Rafinha, lesionat de llarga durada durant el partit contra el Roma de la primera jornada de la Champions, el Barça només pot comptar amb Munir i Sandro per completar una davantera curta d’efectius, i les opcions que tindrà Luis Enrique són limitades. Una de les incògnites que es planteja, més enllà de noms propis, és si la baixa del crac farà canviar el sistema de joc. A la roda de premsa posterior al partit contra el Las Palmas el tècnic asturià va ser taxatiu quan se li va preguntar si l’absència de Messi provocaria un canvi a l’hora de jugar. “No”, va respondre seriós Luis Enrique. Tot i la contundència de l’entrenador, falta per veure, per exemple, si el 4-2-3-1 que ha utilitzat puntualment el Barça aquesta temporada serà un recurs habitual per fer front a la baixa del crac argentí.

Sense perdre temps

Unes hores després de saber que s’havia trencat el lligament intern del genoll esquerre, Messi arribava a la Ciutat Esportiva. Ho feia al costat de Luis Suárez, veí seu a Castelldefels, l’encarregat de portar el seu amic amb el seu cotxe fins a l’entrenament. Al Barça eviten donar detalls de la recuperació del crac argentí, seguint les directrius de silenci absolut que ha marcat Luis Enrique. Tot i així, la previsió és que el 10 estigui en plena forma de cara al partit contra el Reial Madrid, previst per al dia 21 de novembre a les 20.30 h, al Santiago Bernabéu. Aquell cap de setmana es compliran justament 8 setmanes de la lesió que va patir Messi en xocar contra el defensa Pedro Bigas. L’argentí haurà de fer treball de gimnàs i fisioteràpia durant les primeres setmanes, amb el genoll immobilitzat, i la segona fase de la recuperació ja la podrà fer sobre la gespa de la Ciutat Esportiva, sense pilota. L’última fase, ja al mes de novembre, servirà per entrar en la dinàmica del grup, amb sessions cada cop més intenses, ja amb pilota, per entrar progressivament en el treball col·lectiu.

El termini per a la Pilota d’Or acaba al novembre

Gairebé tot el planeta futbolístic està convençut que el 12 de gener, a Zuric, Leo Messi aixecarà la seva cinquena Pilota d’Or. El seu paper dominant la temporada passada, amb la consecució del triplet i la final de la Copa Amèrica, acompanyat de la seva actuació estel·lar a la Supercopa d’Europa contra el Sevilla, donava escasses opcions a algú altre de fer-li ombra. Ara, però, s’obre el dubte de saber si els seleccionadors, capitans i periodistes que escullen el guanyador de la Pilota d’Or poden decantar-se per algú altre en les seves votacions. Messi no jugarà en les pròximes 7 setmanes, és a dir, fins a la segona quinzena de novembre. Un temps de baixa que coincidirà amb el final de les votacions, que s’allarguen precisament fins a la tercera setmana de novembre.