Aplaudir els violents

Una de les millors coses que va fer Joan Laporta en la seva primera etapa com a president del Barça va ser plantar cara als grups radicals, especialment els Boixos Nois. No van desaparèixer, però la seva presència, almenys als partits com a local, quedava diluïda i havien d’entrar a l’estadi dispersats, sense simbologia ni la capacitat de coerció que tenien com a grup.

Tanmateix, la majoria d’aquests aficionats més radicals no es van allunyar del futbol, allà on van trobar refugi i raó de ser fa dècades. El Barça ho està patint als desplaçaments, on alguns d’ells mostren insígnies nazis i desprestigien el club fent veure que són qui més l’estimen. I sobretot els Boixos han continuat endavant convertits en organització criminal, dominant la nit barcelonina, teixint negocis aquí i allà que els Mossos d’Esquadra han anat escapçant.

Al llarg dels últims anys he conegut Boixos Nois i Brigadas Blanquiazules. Des d’alguns que van ser condemnats per assassinat, a altres que es van dedicar uns anys de la seva vida a apallissar rivals, però sobretot els que han fet un pas al costat i s’han anat allunyant del que significava aquest món. Als actuals grups d’animació que encara hi ha als estadis hi ha bastants exboixos o exbrigadas que ara van a treballar amb camisa i recorden, amb els ulls brillants, el seu passat més radical. La cultura ultra a l’Espanya dels vuitanta i noranta va ser molt profunda.

Tot i que la seva presència no es pot eliminar del tot, perquè és sobretot una tasca policial, al Barça, almenys, els més radicals no campen lliurement. Al Reial Madrid va passar el mateix: la creació de la Grada Joven darrere d’una de les porteries, allà on s’havien ubicat històricament els Ultras Sur, va permetre diluir el grup, tot i que molts s’hi van infiltrar. De fet, Carlos Clara, antic ultrasur, va ser un dels que movien els fils a la Grada Joven fins fa poc. En tot cas, al Santiago Bernabéu, els ultres ja no poden mostrar impunement la seva simbologia.

Malgrat els avenços fets, després del que es va viure diumenge al Metropolitano, queda clar que encara tenim molta feina per fer. En un estadi no hi poden entrar encaputxats. I l’excusa de les provocacions rivals –que, d’acord, van existir– no legitima la violència de tots aquests eixelebrats. La millor manera d’expulsar-los és que acabi la connivència de clubs i jugadors. Els futbolistes de l'Atlètic no poden aplaudir-los quan acaba el derbi. El futbol en què els mateixos jugadors, pel xantatge que feien els ultres, els pagaven la festa –els viatges i les despeses del grup– s’ha acabat.