40 anys del combat que va fer tremolar el món

BarcelonaEnvoltat per la boira, un munt de nens segueixen un gegant: “ Ali, bumayé; Ali, bumayé! ”, li criden. El sol tot just s’aixeca, la llum és perfecta. I encisat per la teatralitat africana, l’atleta derrota un rival imaginari. El tomba a cops i el trepitja. Sembla una dansa tribal. Però al mig de l’Àfrica, Muhammad Ali s’encamina cap a la glòria.

“ It’s The Rumble in the Jungle, baby ”, deia Muhammad Ali al costat de l’organitzador d’aquell combat, Don King. Eren els anys 70, temps de soul, drogues i boxa. I dos púgils nord-americans van creuar els guants en un combat que Don King va convertir en un producte perfecte, ja que va portar l’enfrontament al cor de l’Àfrica, a la cort del regne del dictador Mobutu Sese Seko. Don King havia aconseguit signar un contracte amb els dos boxejadors més famosos de l’època en què acceptaven lluitar on fos i contra qui fos si els pagava cinc milions de dòlars. I com que no tenia els milions, King els va demanar a Mobutu, el president del Zaire. El dictador va pagar la xifra per sentir-se al centre del món, malgrat que la població vivia en la misèria. Els dies anteriors al combat va executar centenars de delinqüents per assegurar-se que el Zaire donaria una bona imatge. I amb el seu barret de pell de lleopard va rebre els boxejadors.

George Foreman era el campió. Era el negre bo, el que feia petons a la bandera nord-americana en una època en què joves de color acabaven sagnant per reivindicar que volien entrar als bars del Sud exclusius per a blancs. Era un boxejador imponent que s’havia cruspit el campió Joe Frazier. Però no tenia la fama d’Ali, el gran campió que havia acabat a la presó quan es va negar a servir al Vietnam. Quan va sortir de la presó, Ali ja no era el d’abans. Tothom creia que no podria amb Foreman, més jove que ell. Però Ali tenia la força de tot un continent darrere.

“Sóc africà, aquesta és la meva llar. He nascut als Estats Units, ja que sóc descendent d’esclaus”, va cridar en arribar a Kinshasa. Ali es va passar setmanes entrenant-se entre els crits dels nens: “ Ali, bumayé ”. Ali, mata’l, li deien. A Foreman, esclar. El combat, conegut com a The Rumble in the Jungle, es va ajornar uns quants dies per un tall a la cella de Foreman, però l’espera va passar ràpid gràcies a la música, ja que James Brown, Celia Cruz i B.B. King van actuar a Kinshasa. Van ser nits esbojarrades, excessives, esperant un combat que es va decidir ara fa 40 anys, quan Foreman es va desplomar. Va caure. I l’Àfrica es va alçar. Ali havia guanyat aquell combat, que va començar a les 4 de la matinada perquè es pogués programar en prime time als Estats Units. L’Àfrica va somriure amb els cops d’Ali. I els Estats Units van deixar de parlar del Zaire -on milions de persones van seguir morint- un cop es va acabar el combat. El negoci nord-americà va sortir rodó. Al Zaire, però, no es va poder ni veure per televisió.