Antonio Carmona, els ulls d'Oriol Tort que van descobrir Xavi Hernández

BarcelonaAntonio Carmona és un octogenari que s'apassiona quan es parla de futbol. Tota la vida ha viscut lligat a la pilota i això pesa més que els anys. Durant dues dècades, després de penjar les botes, es va passejar pels camps de Catalunya buscant futbolistes per a La Masia i es va convertir en els ulls d'Oriol Tort, l'ànima del planter blaugrana, a molts terrenys de joc polsegosos plens de canalla voluntariosa i algun cop talentosa. Carmona, un badalonenc nascut el 1933, va entrenar a les categories inferiors del Barça i feia de 'scouting' de joves promeses, abans d'acabar la seva carrera al Premià. L'hivern del 1990 va anar fins al camp del Sant Gabriel. Aquella temporada entrenava l'aleví del Barça i li agradava voltar pel país per veure els rivals i buscar nous talents. I en va trobar un.

"El vaig descobrir de xiripa", admet Carmona. "Vaig anar a veure un partit del Sant Gabriel contra el Terrassa, que acabava de pujar de categoria. Era per Nadal, perquè feia molt fred. En entrar sempre em quedo a la porta, i a l'altra banda vaig veure una mica de futbol d'un partit i em vaig fixar en un xavalet que ho feia bé, que em va cridar l'atenció", relata fent memòria. Fa 25 anys, d'aquell dia, i els detalls es dilueixen. Carmona va veure jugar una estona aquell menut migcampista del Terrassa, de 10 anys, i quan el partit acabava es va apropar cap a on hi havia més crits, on acostumen a aplegar-se "els pares" dels jugadors. Va començar a preguntar entre els familiars per saber qui era aquell futbolista que li havia cridat l'atenció i se li va apropar ràpidament un home. Era Joaquim, el pare de Xavi. "El seguiràs?", va preguntar-li Joaquim després de les presentacions.

El va seguir sempre que va poder, sempre que els horaris del seu equip li permetien escapar-se a veure el Terrassa. Al camp de la Damm, al de l'Espanyol, s'hi va veure Carmona sense apartar la mirada del menut Xavi Hernández. Així, fins al final de temporada, quan tocava actuar. "Quan va acabar el campionat, jugàvem al camp del Terrassa, i quan el Xavi va acabar de dutxar-se li vaig dir: 'Vols venir al Barça?'", explica. La resposta era evident.

Era dissabte i les indicacions de Carmona van ser senzilles. "Fes-te fotografies, agafa el carnet d'identitat i el dilluns et presentes a les instal·lacions del Barça. Busques el senyor Tort, que jo ja l'avisaré, i si no hi és, el senyor Paco, el Rodri", va dir-li al pare del futbolista. Així va ser com Xavi va acabar al Barça. Va haver de passar un entrenament, un tràmit, en què va marcar tres gols als camps annexos del Miniestadi, i el Barça el va incorporar als 11 anys. L'aleví de Juan Manuel Asensi, el que seria el seu primer entrenador, tenia un nou futbolista. "Vaig tenir carta blanca sempre; quan deia un nom, es fitxava", assegura.

El que no sabia Carmona és que Oriol Tort, a qui Xavi havia d'anar a trobar aquell dilluns amb les fotografies i el carnet d'identitat, ja coneixia el futbolista. Quan Carmona li va parlar de l'egarenc, Tort feia quatre anys que havia vist jugar el fill de Joaquim Hernández, a qui coneixia de la seva època al Condal. 'El professor', que és com es coneixia Tort, havia descobert Xavi als camps annexos de la zona de tribuna del Camp Nou, quan jugava al Jabac, l'equip on va començar a jugar abans de saltar al futbol base del Terrassa que el seu pare va impulsar. "El millor és el 6", va dir-li Tort a Joaquim. "És el meu fill", va respondre el pare. El fitxatge no es va concretar. La família Hernández va considerar que el seu fill era massa petit per anar-se'n a Barcelona i jugar al Barça.

Sempre seriós

"No ha canviat gaire en aquests anys. El físic l'ha mantingut. Petit, parat, molt seriós sempre, ja ho era de petit. És un monstre, té un talent enorme, sempre sap el que s'ha de fer". Carmona defineix així Xavi. Amb el pas dels anys han anat mantenint el contacte i, fins i tot, l'egarenc va trucar-li a casa, quan encara no hi havia mòbils, per anunciar-li que debutaria amb el primer equip. El jugador va telefonar des de la convocatòria amb l'equip de Louis Van Gaal, l'home que li va donar l'oportunitat al primer equip fa 17 anys.

Quan parla de Xavi, la veu de Carmona sona orgullosa. És el seu gran descobriment. La nineta dels seus ulls. Al Barça va viure dues dècades dedicades plenament a la formació, amb alts i baixos constants, això sí. "Em va fer fora dos cops, i em van venir a buscar una altra vegada", recorda amb un somriure, especialment per la topada amb el seu amic Jaume Olivé, que juntament amb Joan Martínez Vilaseca i Oriol Tort van dirigir el planter del Barça durant aquells anys. "Som amics de tota la vida, amb el Jaume, vam tenir paraules fortes i em va fer fora", rememora abans de recordar que van tornar-li a obrir les portes del club. Olivé creu que Carmona era un cas especial, un home que tenia talent per captar futbolistes, un home que coneixia com pocs el futbol base, especialment de la seva Badalona. "El Jordi Vinyals, l'actual entrenador del filial, si no hi hagués estat jo, ja estava fora", explica Carmona, que va impedir que fessin fora Vinyals quan era a les categories inferiors del club. Amb Raúl Tamudo no hi va estar a temps. Ell el va descobrir, però l'entrenador que el va provar durant una setmana el va descartar perquè no "millorava el que ja tenia a la plantilla". Eren uns altres temps, quan homes com Carmona pentinaven tots els camps de Catalunya per nodrir el futbol base que havia ideat 'el professor' Tort, bressol de les generacions de jugadors que han convertit el Barça en el club més important dels últims 25 anys.