Anònims a Manchester

Manchester (enviat especial)El despatx no és gran, ni de bon tros ostentós. Al contrari. Tot i això, hi ha paret de sobres per continuar-hi penjant quadres del City celebrant títols. De la seva feina en depèn que les tres fotografies que avui hi ha rere la taula s’ampliïn i facin un mural complet. Ferran Soriano fa 2 anys que és conseller delegat dels citizen. El seu objectiu al capdavant de la poderosa entitat de Manchester és clar: fer rendible el club sense deixar de ser competitius. És a dir, guanyar, però guanyar més barat.

Una marca global

Soriano es passa el dia traginant entre el seu despatx i la sala de reunions, sempre amb el seu inseparable ordinador. Txiki Begiristain, en canvi, apareix i desapareix, imprevisible com si encara es mogués sobre el terreny de joc, buscant l’element sorpresa. Tots dos passen bona part de la seva jornada a la City@home, el centre neuràlgic del City, on la part executiva dissenya el futur. Són els dominis de Ferran Soriano, des d’on ha de coordinar més de 440 treballadors i 120 jugadors professionals. Una multinacional, amb seus a punta i punta del planeta Terra.

Per això Manchester és només una part de la seva vida. L’estratègia comercial de l’entitat el porta una vegada a la setmana a Londres, on tot es cou i on els de Manchester tenen la seva oficina comercial. Una vegada al mes es passa una setmana a Nova York, on el City estrenarà equip la temporada vinent, el New York City FC. I el mateix als antípodes, en aquest cas una setmana cada dos mesos, apuntalant el nou Melbourne Storm.

Els viatges permeten a Soriano oblidar durant uns dies la imatge depriment que observa des del despatx, una carretera poc transitada on l’únic batec de vida el dóna el City. El problema no radica en la carretera, sinó en el que hi ha sobre, un cel obstinat que durant 150 dies a l’any plora, i molts cops rabiosament. El clima és el que pitjor porta Soriano de la seva aventura al Regne Unit. Txiki, que no té els gens mediterranis del seu company, conviu millor amb la pluja i el gris imperant a l’entramat fabril de Manchester.

Una manera d’entendre el futbol

Amb el seu anglès que va començar a aprendre en la seva etapa a la Corunya, Begiristain es mou amunt i avall. L’anglès és imprescindible, tot i que passejant per les oficines no costa trobar converses creuades en català o castellà. Hi ha una desena de catalans treballant-hi, part del segell de Soriano. La casa sempre tira, i és on coneixes més recursos.

Txiki ja ha dissenyat amb Manuel Pellegrini el que necessita l’equip, ara toca executar les idees, convèncer jugadors i clubs. Amb el tècnic xilè hi ha consonància màxima, un diàleg fluid que el basc no va trobar amb Roberto Mancini. Pellegrini ha entès la filosofia de club que intenta instaurar el director esportiu, un mateix patró de joc que ha de regir el joc de tots els equips, des dels més menuts que s’exerciten a Platt Lane fins al primer equip que disputa un partit vital de Champions. Tenir una idea és avançar amb pas ferm. El model de joc que té Txiki al cap, i que ja s’ha vist durant aquesta temporada, passa pel 4-3-3, amb respecte màxim pel joc de possessió i posició. Ha de ser, però, una manera d’entendre el futbol flexible, es tracta de 4 o 5 conceptes futbolístics que s’han de respectar, la resta forma part de l’entrenador, del moment, del rival.

Als despatxos de l’Etihad Stadium fan servir dues idees exemplificadores de l’evolució esportiva que està patint el club: “Juguem com volem, ara falta entrenar-nos com volem”.

La inauguració de la City Football Academy, prevista per al juliol, suposarà un pas endavant i una eina perfecta per implementar el que Txiki té al cap. 16 camps d’entrenament, la ciutat del futbol més gran de tot el món. El City mirarà per fi al planter i començarà a rebaixar el ritme insostenible de fitxatges milionaris, que li permeten competir contra els més grans però que l’aboquen a un final tràgic en un futur pròxim si no s’atura l’hemorràgia de despeses. A més, ho ha de fer per imperatiu de la FIFA i les limitacions que el màxim organisme trasllada als clubs a través del fair play financer. Al City, diuen, els números surten. Aquest any preveuen no perdre diners i facturar prop de 400 milions, encara lluny dels pressupostos del Barça i el Madrid. Per això Soriano ha de buscar fórmules arriscades per retallar distància amb els clubs capdavanters, i una d’aquestes estratègies és el salt a Nova York i Melbourne.

Mirant cap avall, cap al futbol base dels citizen, hi ha una de les figures que més ha captivat l’exsecretari tècnic del Barça. Es tracta de Patrick Vieira, l’ex de l’Arsenal, un migcentre imponent que va ser estendard d’una generació i una manera d’entendre el joc innovadora en el futbol britànic. Txiki vol homes com Vieira per conduir el futur del City. El basc busca gent valenta i capacitada, acostumada a la pressió, una sensació que Txiki encara nota els dies de partit, un pessigolleig que li fa entendre que encara té passió per aquest esport, ni que sigui des de la graderia. Mai des de la banqueta.

Txiki ha suposat al Regne Unit la constatació d’un canvi de model. Comença a guanyar terreny la via continental, amb un secretari tècnic i un entrenador subordinat. A la Premier, i això va ser el que la gent no va entendre al principi, l’entrenador és el mànager que fa i desfà.

Dos ciutadans més

Una de les grans novetats amb què s’han trobat Txiki i Soriano durant la seva aventura britànica és l’anonimat. Poden caminar tranquil·lament fins a l’estadi en els minuts previs a un partit i ningú els atura per demanar-los un autògraf o exigir-los una gestió millor. Això passa molt de tant en tant, més esporàdicament que els dies de sol radiant que tant demana Soriano. A diferència de Barcelona, a Anglaterra el futbol s’entén pel que passa a dins del terreny de joc. La resta d’agents que intervenen en el negoci estan al marge del focus mediàtic. No hi ha ingerències socials, ni institucionals, ni polítiques. Futbol, simplement futbol.

Soriano ha de rendir comptes al consell d’administració, format per un italià, un anglès, un americà, un australià i dos representats d’Abu Dhabi. Sempre conscients que la propietat pertany al xeic Mansour bin Zayed al-Nahyan. No hi ha socis capaços de tombar presidents com passa a Catalunya. A la llotja de l’Etihad Stadium no hi ha polítics, l’esfera pública s’aparta del negoci del futbol per evitar suspicàcies i amistats perilloses.

Durant l’any Txiki i Soriano tenen una única trobada pública amb els mitjans locals. Per això quan tenen contacte amb cares conegudes de Barcelona obren el despatx. Això sí, el Barça sempre en un segon pla, el club de la seva vida representa el passat i ferides encara per cicatritzar.

Tot i això, quan apareix la paraula Barça -associada a futbol-, a Txiki se li il·luminen els ulls. Es passaria hores parlant de futbol, recordant l’època daurada dels Piqué, Puyol o Xavi, un Barça que ell va dissenyar des dels despatxos, i en què va tenir la fortuna de trobar pel camí Frank Rijkaard i Pep Guardiola. Begiristain sempre ha defensat que ha estat un privilegiat per haver pogut treballar amb tècnics com l’holandès i el de Santpedor, noms als quals ara afegeix també el de Manuel Pellegrini. Però quan irromp el nom de Guardiola, els ulls li brillen encara més. Una debilitat.

Soriano no es trobarà amb Sandro Rosell

Quan el sorteig de la Champions va aparellar el Barça amb el Manchester City, Sandro Rosell encara era el president del Barça. Dins del club la notícia del sorteig va generar cert problema de protocol, ja que la relació entre Rosell i Soriano no és bona. Companys de candidatura el 2003, durant els primers mesos de la presidència de Joan Laporta cadascun va ocupar una vicepresidència, però ràpidament van topar perquè no compartien línies de treball. Soriano controlava l’àrea econòmica i Rosell l’esportiva. El mateix Rosell no va amagar quan va escriure el llibre Bevinguts al món real les seves discrepàncies amb un Soriano que tornarà al Camp Nou com un dels principals representants del Manchester City. La dimissió de Rosell d’aquest gener, però, ha facilitat en part les coses als responsables de protocol de les dues entitats. El nou president blaugrana, Josep Maria Bartomeu, aposta per una línia conciliadora i amable, i es trobarà amb Soriano en els dinars de directives, tant en el de Manchester com en el de Barcelona abans del partit de tornada. La principal representació del Manchester City és Dubai Sulaiman al-Fahim, la cara visible dels accionistes propietaris del club, però la gestió diària és cosa d’un Soriano que sol ser present en les trobades amb les directives dels altres clubs.