L’anonimat fa creïble un Girona que sap picar pedra (1-0)

GironaDes de l’anonimat, el Girona és més creïble. Els luxes ja no hi tenen cabuda, a Montilivi. Per això ara l’equip es troba a gust picant pedra. Perquè ja sap el pa que s’hi dona, a Segona. No juga com els àngels ni espera fer-ho, però competeix, el requisit imprescindible perquè el projecte funcioni a llarg termini. La victòria contra l’Oviedo gràcies al gol de Monchu n’és una mostra (1-0).

Francisco té feina a fer i el marge de millora és gran. La bona notícia és que està disposat a fer-la. El seu diccionari exigeix no tocar allò que funciona. I com va sumar els tres punts a Leganés, va repetir onze. En principi, gran idea. A la pràctica, certs dubtes; perquè posar Samu Saiz a la banda és desaprofitar un gran talent. Al seu lloc, la mitja punta, hi va jugar Gumbau, que serveix per despenjar pilotes, combinar en curt i fer feina fosca; però els problemes apareixen quan es tracta d’ensenyar idees fresques en les associacions ofensives. Va tornar a assumir galons Sylla, abandonat a la seva sort.

Tampoc és que la circulació de pilota, una de les virtuts que se li pressuposa al conjunt blanc-i-vermell, fos cap allau. Al contrari. L’Oviedo, ben plantat, només va patir en accions aïllades. Sobretot, quan Samu Saiz, fart d’avorrir-se, va decidir intervenir i anar-se’n cap al mig: una combinació amb Luna i rematada per Gumbau la va desviar un defensa quan el gol es cantava. Va ser la millor dels primers quaranta-cinc minuts, però no l’única. També ho va intentar Aday, que es va salvar d’una expulsió claríssima després d’una entrada a destemps quan ja tenia una groga, i el mateix Samu Saiz, amb un cop de cap en jugada d’estratègia que va sortir llepant el travesser. Els asturians van reclamar unes mans dins l’àrea i van aprofitar-se de les poques pèrdues dels locals per crear ocasions. Les principals, protagonitzades per Leschuk, però, no van anar a més.

Francisco no ho veia clar i va cridar Bárcenas, que només va trigar dos minuts a generar, però el seu xut, innocent, el va aturar Femenías. El panameny, actiu, novament va posar-la per Gumbau, que no és ni mitjapunta ni tampoc rematador. Resultat, pilota a fora. Al darrere, el Girona va aconseguir deixar la porteria a zero per segon partit consecutiu, però va jugar amb foc en una segona acció en què l’Oviedo, que va poder empatar amb un xut d’Obeng al final, va tornar a reclamar penal. Quan només quedava mitja hora, l’escollit per entrar va ser Bustos, cridat a ser un home important, i va complir: centrada que Monchu, amb l’ànima, va enviar al fons de la xarxa. Res millor que construir el vestidor a còpia de victòries.