Anni Espar: "Hem demostrat que podíem arribar lluny si fèiem bé les coses"

BarcelonaAnni Espar no ha tingut gaire temps per assaborir el títol de campiona d'Europa. Ha passat el dilluns al matí atenent els mitjans de comunicació i preveu tancar-se a la tarda a casa per preparar l'examen de finances de demà. Juga al CN Sabadell, és internacional i combina el waterpolo amb els estudis d'ADE en anglès.

El ritme de vida que porteu és increïble.

És un no parar… Molta gent no sap que, a banda de les hores que dediquem a entrenar-nos i a jugar, hi ha les que dediquem a estudiar. És complicat però sempre dic que si t'agrada i li dediques el seu temps, les coses tampoc no són tan difícils.

I també cal sumar-hi els viatges amb la selecció.

Ha estat un any molt intens. Hem estat al mínim a casa i hem tingut al mínim de temps per anar a classe. A principi de trimestre ja vaig parlar amb els professors i vaig deixar les coses clares. Alguns em posen més facilitats, alguns menys, però es fa el que es pot…

I quan arribi l'estiu, cap a Rio.

Exactament! Res de vacances, entrenar-nos, entrenar-nos, entrenar-nos i després ja veurem si fem vacances o no.

Amb aquesta exigència, no hi ha risc que la corda es trenqui?

Penso que no, per dos motius. D'una banda perquè ens entrenem tant que el nostre cos està ben preparat. I,de l'altra, per la feina dels entrenadors i dels preparadors físics, que saben què necessitem.

Com recordes la final?

Va ser un partit molt intens a nivell físic i contra un equipàs amb jugadores molt tècniques. Tot passava per la defensa. No podia ser que ens fessin tres gols en tres minuts. Ho vam solucionar i vam acabar guanyant.

Us va condicionar, el fet de jugar a casa?

Penso que és bo. La gent ens demana sovint si ens comporta pressió, però penso que és al contrari. La gent ens ajuda a tenir un ritme alt de joc, a posar pressió als àrbitres quan toca, a posar pressió a l'equip rival, i això al final ens en treu a nosaltres. Ho vius i ho notes. Hi ha equips que no ho porten tan bé, i penso en la selecció holandesa quan vam jugar el preolímpic allà, que semblava que els jugués en contra. Nosaltres hi estem acostumades i ens va bé.

Avui és habitual veure-us a la 'final four' però fa una dècada semblava impossible. Què ha canviat?

Hem fet la feina molt ben feta. Vam arribar una generació de jugadores i ens ho vam creure, i hem demostrat que el waterpolo femení espanyol també podia arribar lluny fent les coses ben fetes, entrenant-nos i dedicant-li les hores que se li havia de dedicar.

Continuïtat i estabilitat.

No va ser guanyar la Copa d'Europa un any, el 2011, i pensar que ja estava. Al contrari, hem demostrat any rere any que podíem arribar a una 'final four', que aleshores era històric. I ara, crec que si no ens classifiquéssim, la gent ens demanaria per què.

Hem perdut perspectiva de les coses.

Sembla que sigui fàcil i no ho és gens. Hem hagut de patir moltíssim, no només per guanyar-la. És el treball que hem estat fent durant tota la temporada per estar al 100% en aquests partits, tant a nivell físic com mental.

Vau perdre la final de la Copa de la Reia contra el Mataró i va semblar que s'acabava el món!

Més que felicitar el Mataró la gent es preguntava què li passa al Sabadell! No sempre es pot guanyar, els altres equips també s'entrenen i competeixen. I això és bo per al waterpolo, que creixi i que no sigui només el Sabadell qui guanyi. Jo estic al Sabadell i esclar que vull que guanyi sempre! Però també m'agrada que hi hagi més nivell i competitivitat a la lliga.

Què va significar aquella derrota?

Va ser un cop dur, sobretot el dia de la final. Però alhora érem conscients que al cap de dues setmanes ens venia el títol més important de la temporada i que havíem d'aprendre dels errors perquè no es tornessin a repetir. De totes maneres, sabíem que algun dia havia d'arribar i desgraciadament va ser a la final de la Copa de la Reina. Però bé, la lliga segueix, hem fet un molt bon paper a la Copa d'Europa i som conscients que l'equip està bé i seguirà treballant per guanyar.