Anna Tarrés demana 350.000 euros a la Federació Espanyola per deixar-la sense feina

TerrassaL'exseleccionadora de l'equip espanyol de natació sincronitzada Anna Tarrés reclama a la Reial Federació Espanyola de Natació (RFEN) 350.000 euros per atemptar contra els seus drets fonamentals en l'àmbit laboral, ja que va ser rellevada de les seves funcions després dels Jocs Olímpics de Londres.

Aquesta és la quantitat que ha sol·licitat al judici de tutela de drets fonamentals que s'ha celebrat aquest dilluns al jutjat social número 2 de Terrassa i en què ha acusat la RFEN i el seu president, Fernando Carpena, d'atemptar contra la seva dignitat personal i incórrer en assetjament moral apartant-la de les seves funcions com a seleccionadora nacional.

La compensació econòmica que exigeix Tarrés és l'estimada de dues anualitats del sou brut que cobrava de la federació (85.000 euros), més dues més en premis per medalles en campionats internacionals (65.000 euros el 2012), al que cal sumar 50.000 euros més d'indemnització per danys morals.

Segons la part demandada, la RFEN està darrere la carta que quinze exnedadores van signar contra Tarrés, a la qual van acusar de tracte vexatori durant les concentracions, i que ha atemptat contra la seva dignitat i la seva pròpia imatge.

"Abans d'aquesta carta, en què se la descriu com un monstre, Anna Tarrés era una persona reconeguda internacionalment a la qual altres seleccions es rifaven", ha explicat el lletrat Jorge García, advocat de l'exseleccionadora.

Segons ha intentat acreditar durant la vista, l'entrenadora catalana tenia ofertes de Mèxic, el Brasil, Itàlia i el Canadà per dirigir l'equip de natació sincronitzada. "Algunes d'aquestes ofertes doblaven el que cobrava a la federació, i arran de tot aquest escàndol, s'ha trencat qualsevol negociació", ha afegit García.

La demandant ha intentat demostrar el vincle existent entre Carpena i l'origen de la carta recordant la vinculació del president amb la família Violán.

El fill de Carpena és la parella sentimental de Luisa Violán, germana de tres de les exnedadores que signen la carta contra Tarrés, i l'esborrany d'aquesta carta es va escriure, segons la part demandant, des de l'ordinador de Jorge Violán, consogre del president de la RFEN.

A més, les dues famílies –els Carpena i els Violán– van passar junts una setmana de vacances a Tenerife l'agost passat, dies abans que la federació comuniqués a Tarrés que no seguiria en el càrrec.

Aquest extrem ha estat reconegut pel mateix Fernando Carpena, però ha negat rotundament estar al darrere de la carta contra l'exseleccionadora, i fins i tot ha dit no haver-la llegit mai "en la seva totalitat" i haver-se assabentat de la notícia "per un taxista" que el va portar al CAR de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) el dia que va esclatar l'escàndol.

"No tinc absolutament res a veure amb la carta", ha declarat el màxim mandatari de la RFEN durant la vista, que ha insistit que l'escàndol de la missiva "ha perjudicat més la federació que una altra cosa" i que en el cas de Tarrés "no hi ha hagut cap cessament, sinó una comunicació que no se li renovava el contracte el pròxim 31 de desembre".

En aquest sentit, l'advocat de la demandant ha explicat que a Anna Tarrés no només se l'ha rellevat com a responsable de la selecció absoluta (càrrec que ara ocupa Esther Jaumà) sinó que tampoc és cert que exerceixi de directora tècnica de la federació, ja que per a aquesta funció s'ha nomenat Ana Montero.

"A Anna Tarrés no la deixen anar a treballar al CAR de Sant Cugat (Vallès Occidental), han netejat la seva taula i han guardat les seves coses en caixes, l'han separat del cos tècnic de la federació col·locant dues persones al seu lloc i l'únic que li han demanat que faci en els dos últims mesos són tres informes ridículs de dues pàgines cadascun", ha explicat.

En la vista han declarat com a testimonis tres de les exnedadores que van signar contra Tarrés: Cristina Violán, una de la impulsores de la carta, Neus Seguí, l'autora de l'última versió de la mateixa, i Júlia Casals.

Totes elles han assegurat que Carpena no va tenir cap intervenció en la redacció de l'escrit –les dues últimes han assegurat no conèixer-lo personalment– però tampoc han precisat res respecte a les suposades vexacions que elles o els seus companys presumptament van patir de Tarrés durant els entrenaments.

La defensa de l'exseleccionadora, de la seva banda, ha volgut deixar clar que de les quinze només quatre van arribar a ser internacionals absolutes i que la resta pertanyien a l'equip júnior que entrenava Bet Fernández, circumstància que ella mateixa ha confirmat en la seva posterior declaració.

A la conclusió del judici, Anna Tarrés s'ha mostrat disgustada pel que considera "un desagradable final" als seus quinze anys al capdavant de la sincronitzada.

"Mai es restituirà el mal que se m'ha fet a mi, a la meva família i a la sincronitzada", ha assegurat Tarrés, que no ha volgut valorar les declaracions de les nedadores –"elles han explicat la seva veritat", ha dit– i creu que "tot el que ha passat s'ha orquestrat des de la federació".