Anna Godoy: “Els Jocs? Tinc un any més per ser millor triatleta”

BarcelonaFa més d’una dècada que fa triatlons, però ha sigut en els últims anys quan s’hi ha professionalitzat. L’ajornament dels Jocs de Tòquio 2020 ha frustrat provisionalment el seu somni olímpic, però també ha aportat tranquil·litat en ple confinament.

¿En quin punt t’ha enxampat aquesta crisi?

Doncs havia de competir en una prova de les Sèries Mundials a Abu Dhabi. Estàvem entrenant-nos a Múrcia, concentrats, i el dia que havíem de viatjar ens van dir que es cancel·lava la competició. La setmana següent encara eren dies que es podia sortir, però després ja res. Estava en un moment de forma molt bo, la d’Abu Dhabi havia de ser la primera competició i quedaven dos mesos per tancar la classificació per als Jocs. Fa un any i mig que estem amb això, i jo volia assegurar la meva plaça per ser a Tòquio.

Eres la gran candidata a acompanyar Miriam Casillas, l’única amb plaça assegurada.

Sí, la primera plaça ja era fixa per a la Miriam, i després érem unes quantes les que buscàvem la segona, que és a decisió del director tècnic. Per rànquing havia de ser jo, però el que volia era seguir demostrant en les últimes competicions que era la que més me la mereixia. Durant uns dies vam tenir tots molts nervis, tot era incert. Les proves s’estaven cancel·lant i no sabies ben bé com reprogramar-t’ho tot. Anàvem mantenint cert nivell de forma, però pensar en entrenar-nos més o menys per arribar als Jocs ens feia estar intranquils a tots els esportistes. L'ajornament va ser un alleujament, perquè ens ha permès centrar-nos en el més important, que és estar-nos a casa. Ara només hem de mirar de mantenir la forma i ja es veurà. Tinc un any més per ser millor triatleta.

Cada temporada estàs millorant els resultats. Que els Jocs passin al 2021 et beneficia?

Fa onze anys que faig triatlons, però fa uns quatre que tinc entrenador. Cada any estic fent un passet més. Al final, que s’ajornin els Jocs un any més potser fins i tot em va millor, perquè em permet seguir millorant, seguir pujant. De fet, jo mirava més a París 2024.

Quan fa que tens els Jocs entre cella i cella?

Potser des que va començar la classificació, fa un any i mig. Realment tampoc hi penses, però veus les rivals amb les quals has de competir la plaça. Al final el rànquing no enganya, les competicions no enganyen. Veus que pot ser i t’il·lusiones. Sé que he d’anar competició a competició i que si faig bé les coses hi arribaré.

Com t’estàs entrenant, ara?

En el nostre esport i al nostre nivell, per sort, alguna cosa pots fer. Qui més qui menys té manera de seguir fent bicicleta amb corró. També pots córrer a la cinta, la federació ens n’ha facilitat una. El problema és l’aigua, com passa als nedadors, i si t’estàs 3-4 dies sense nedar ja ho perdem tot. Afortunadament és el que menys em preocupa, és el que porto més bé, vinc de la natació. Pots fer coses en sec, però després de la primera setmana ja se’m va trencar la goma! Les sensacions d'agafar aigua no les pots simular amb res. No podria fer com la Judith (Corachán), no tinc espai al pis! Com a molt a la banyera! [riu]. Quan toqui tornar a competir, al juliol, a l’agost, quan sigui, no començarem de zero perquè ens haurem mantingut una miqueta, però sí que necessitarem un temps per recuperar sensacions.

Era inviable que es fessin els Jocs.

És que la pandèmia està tenint incidències diferents a cada país. Al principi es va comentar que als possibles olímpics ens confinarien quinze dies al CAR de Sant Cugat, però al cap de poques hores ja es van fer enrere perquè va haver-hi un positiu al centre. A Alemanya sí que van agafar tots els atletes olímpics i els van portar a un lloc a entrenar-se, i a altres llocs sí que s’ha permès sortir a fer esport. Però vaja, tampoc ens corre cap pressa!

Veig que ho portes bé!

És que faig la meva rutina habitual: entrenament al matí i a la tarda, estudiar al matí i a la tarda. Tampoc tinc gaire més temps que abans, no m’estic angoixant gens. Soc afortunada perquè puc sortir una estoneta cada dia al balconet i que em toqui una miqueta el sol, obtenir una mica de vitamina. No soc gens neguitosa, i amb el meu marit a casa estem bé. No em queixo.

Els estudis (un grau de comunicació) els fas a la UOC. Fer-ho tot online ja era la dinàmica que teníeu, entenc.

Els exàmens sí que eren presencials, però ja han dit que aquest últim trimestre tot serà online. Han donat moltes facilitats a la gent que treballa, perquè tothom tingui més marge. Estan sent flexibles, però per a mi no serà excusa. Abans feia publicitat i relacions públiques a la Blanquerna i em costava més de compaginar, però ara a la UOC he trobat l’equilibri perfecte.

¿T’utilitzes de banc de proves per explorar coneixements?

Estic bastant relaxada a les xarxes socials, però sí que miro de cuidar que la imatge que publico tingui qualitat. Estic atenta als detalls, i quan faig alguna promoció amb marques em fixo en el que fem. Estem en una reunió, parlem del projecte, i per a mi és formació! Estic aprenent molt!