Anglaterra plora la mort de Bobby Charlton, el fill de miners que va ser campió del món

BarcelonaGràcies al futbol, un fill de miners va acabar xerrant un munt de cops amb la reina Elisabet II. Anglaterra plora la mort, avui als 86 anys, de Bobby Charlton, exjugador internacional amb Anglaterra en 106 ocasions. Campió del món el 1966 amb la selecció anglesa, Sir Bobby Charlton va donar-ho tot pel Manchester United, club on era reverenciat. De fet, ell va ser un dels membres de la santíssima trinitat, l'equip campió d'Europa el 1968. Era el primer títol de campió d'Europa d'un club anglès, un equip que comptava amb l'irlandès del nord George Best, l'escocès Denis Law i ell mateix en atac. Una estàtua els recorda junts a Old Trafford, estadi on ja s'han començat a deixar flors per recordar aquest fill de miners que va créixer amb les mans tacades de carbó.

Charlton va néixer a Ashington, una vila minera de Northumberland, l'11 d'octubre del 1937. Va arribar al primer equip del Manchester United l'any 1956 i amb només 17 anys ja guanyava la seva primera Lliga amb el club. Charlton s'aniria distanciant del seu germà, Jack, que era defensa i que jugaria a altres clubs, com el Newcastle o el Leeds. Plegats, però, van ser campions del món el 1966, en l'únic títol de la selecció anglesa, aconseguit a la final contra Alemanya a Wembley. Els dos germans van poder alçar aquella copa, després d'una final decidida a la pròrroga contra la República Federal d'Alemanya. Llavors, Bobby estava considerar un dels millors jugadors del planeta i de fet, aquell guanyaria la Pilota d'or.

Charlton, jugador ofensiu amb un gran xut i joc aeri, gairebé va perdre la vida el 1958, quan l'avió que transportava els jugadors del Manchester des de Belgrad, on havien jugat un partit de la Copa d'Europa contra l'Estrella Roja, es va estavellar per culpa d'una tempesta de neu a l'aeroport de Munic. Van morir 23 persones, vuit d'elles jugadors del primer equip. Eren els coneguts com a busby babes, en honor a Matt Busby, el tècnic que havia anat descobrint joves talents per recuperar l'alegria a un club, el Manchester United, que llavors donava esperança a gent humil. Quan Charlton va arribar a Old Trafford, el tècnic va ensenyar-lila part de l'estadi on anaven els treballadors del ferrocarril, la part dels treballadors del tèxtil i una de diferent per qui treballava el ferro.

Busby també va sobreviure i va tornar a crear un equip guanyador al voltant de Charlton, que després de l'accident va perdre el cabell. "No hi ha cap dia que no pensi en l'accident i qui va morir-hi" solia dir. Internacional amb Anglaterra, Charlton va participar en quatre mundials. El 1958 no va jugar cap partit, però va ser a Suècia. El 1962 ja va ser titular a Xile, on Anglaterra va caure ràpidament, deixant per al rècord un partit a Rancagua on ell va acabar perseguint un gos sobre la gespa. El 1963 va guanyar la seva primera FA Cup amb el Manchester United. Cinc anys després de l'accident, l'equip tornava a ser campió. Després arribarien les lligues del 1965 i el 1967, ja amb George Best al seu costat. S'estimaven, tot i ser ben diferents. Best era guapo, sortia a les revistes de moda i significava el nou futbol que arribava, on els esportistes eren marques comercials. Charlton només pensava en la pilota. L'any 1968 culminà la seva dècada daurada amb la consecució de la Copa d'Europa amb el Manchester United. A la final contra el Benfica, ell va marcar dos gols.

L'any 1970 Charlton es va retirar de la selecció amb la qual, durant dotze anys, va disputar un total de 106 partits i va fer 49 gols. El 1973 va penjar les botes al Manchester amb el rècord de partits jugats (752) i va fitxar pel Preston North End, on faria breument de jugador-entrenador. Des de llavors, seguia vinculat al club de la seva vida, el United.