Anglaterra destrossa Escòcia (61-21) i manté la seva hegemonia a l'hemisferi nord
Els campions revaliden el títol amb una jornada d'antelació derrotant la revelació del campionat i igualen el rècord de victòries consecutives dels All Blacks
Escòcia no havia arribat mai al penúltim partit amb opcions reals de guanyar el Trofeu de les Sis Nacions durant aquest segle. I tampoc havia arribat en tan bona forma per disputar la Calcutta Cup –la copa que es disputen anualment les dues nacions britàniques des del 1879– des de l'any 1999, el darrer cop que Escòcia va guanyar l'encara Cinc Nacions (Itàlia entraria l'any següent).
La sorprenent Escòcia de Vern Cotter, però, que ha enamorat a tothom gràcies a un joc elèctric, atrevit i ofensiu, s'ha vist superada per una Anglaterra molt sòlida que no ha donat cap opció real als seus rivals des de bon començament i els ha destrossat per un clar 61 a 21 que mostra les diferències que hi ha entre la selecció anglesa i la resta d'equips de l'hemisferi nord.
I és que el XV de la Rosa han marcat el ritme del partit d'entrada gràcies a dos assajos del centre Jonathan Joseph, tot potència i velocitat, i l'encert de cara a pals d'Owen Farrell, que està aconseguint fer oblidar el gran Jonny Wilkinson.
Escòcia ha mostrat senyals de vida i ha intentat creure en la remuntada amb un assaig de Gordon Reid, que donava esperances als del nord del mur d'Adrià. Les il·lusions visitants han durant ben poc, ja que Anglaterra ha tornat a anotar un assaig de la mà d'Anthony Watson que Farrell convertia entre pals i col·locava el marcador en un contundent 30 a 7, resultat amb el qual s'ha arribat al descans.
Una festa anglesa
Els homes del XV de la Rosa han aixafat els escocesos durant els segons 40 minuts, ja que Jonathan Joseph signava el seu primer 'hat trick' amb la selecció anglesa anotant el seu tercer assaig tot just al cap de dos minuts d'haver començat el segon temps, i que assegurava el punt 'bonus' ofensiu en haver anotat el quart assaig del seu equip.
Veient-se amb tot perdut, els escocesos s'han llançat sobre la defensa local, i han aconseguit anotar un assaig al minut 49 de la mà de Huw Jones, que deixava el marcador en un parcial de 40 a 14. Massa lluny i massa complicat per a una Anglaterra superlativa, que encara anotaria tres assajos més de la mà de Vunipola i de Danny Care, que sortint de la banqueta ha anotat dos assajos a les acaballes del partit, cosa que feia estèril el segon assaig de l'escocès Huw Jones i deixava el marcador en un clar 61 a 21.
En acabar el partit, el capità anglès Dylan Hartley ha recollit el trofeu de la Calcutta Cup, que corona també l'equip de la Rosa com a campió de l'actual edició del Sis Nacions i iguala el rècord de victòries consecutives (17) de la selecció de Nova Zelanda, els All Blacks.
I ara, a aconseguir el Grand Slam, rècord de victòries i la Triple Corona
El darrer repte que li falta a l'actual generació anglesa és sumar el segon Grand Slam (victòria en tots els partits del campionat) i la segona Triple Corona (títol que es dona a la selecció capaç de derrotar les altres tres nacions britàniques) de forma consecutiva i convertir-se en la primera selecció a aconseguir-ho al segle XXI, a més de superar els All Blacks com a selecció amb més victòries consecutives de la història.
Per assolir aquesta fita, Anglaterra haurà de guanyar Irlanda al sempre difícil Lansdowne Road (anomenat 'Aviva Stadium' per motius comercials) en la darrera jornada del campionat. Si ho fa, la generació dels Joseph, Farrell, Brown, Ford, Haskell i Marler haurà entrat al llibre d'or de la història d'Anglaterra, a la mateixa altura que els campions del món del 2003. Ara bé, Irlanda –que disputa el partit a casa la vespra de Sant Patrici– tractarà d'evitar la festa de l'etern rival anglès a l'illa maragda.