Andrea Fuentes: "Un psicòleg va dir que no servia per fer esport"

Acaba d'arribar de Londres i amb prou feines té temps per desfer la maleta i preparar-se'n una altra per marxar de vacances a Islàndia. Diu que necessita desconnectar. Andrea Fuentes (Tarragona, 7/4/83) s'ha penjat dues medalles olímpiques més, i ja en suma quatre. L'esportista catalana més llorejada en uns Jocs (tres plates i un bronze) viu a la Floresta, a pocs quilòmetres del CAR de Sant Cugat. S'hi entrena 10 hores al dia, 6 dies a la setmana. I quan torna a casa es dedica a cuidar el seu hort i un petit corral amb gallines.

M'esperava una piscina, en comptes d'un hort…

No! Prou aigua! [Riu.] Sempre deia que el meu somni era tenir un hort ecològic, perquè sóc molt naturista. I que ho faria quan deixés la natació. Però vaig creure que no valia la pena esperar. M'he llegit molts llibres d'horticultura, ja en sóc tota una experta! Fa poc vam collir 5 quilos de cogombres i 4 d'albergínies. Tot natural, sense pesticides. És una cosa que m'aporta molta pau i fa que m'oblidi de tot. Les plantes em donen molta vida.

Tens més hobbies ?

M'agrada llegir, però no tinc gaire temps perquè també he d'estudiar i els llibres són de la universitat. Ara aprofitaré les vacances per agafar un bon llibre. I, a banda d'això, m'agrada tot el que sigui artístic: cine, teatre… També altres esports, a l'estiu, com el surf. Ara vaig a Islàndia a caminar i fer bici.

Què estudies?

Sociologia, però tot just vaig pel segon curs. De fet, fa poc que m'hi he posat. No és pas la meva vocació, però volia una carrera compatible amb l'esport i que em donés cultura general. Perquè treballava molt el cos, però poc el cervell. Va ser la nostra entrenadora qui ens va animar a estudiar. Jo ho recomano a tots els esportistes, per més diners que guanyin. Es tracta de ser persona. I crec que saber com és el món de fora et fa millor esportista.

La sincro té fama de ser molt exigent.

Et juro que no podem treballar més. T'ho dic jo, que molts cops arribo a casa plorant perquè no m'aguanto. Si algun dia pujo les escales sense parar-me a la meitat i descansar és que no he entrenat bé. És el meu llindar. Sé que si les pujo bé no ho he donat tot.

Així es guanyen medalles!

Això nostre és una mica obsessiu, i també és cert que sóc una mica kamikaze. Però quan dic que un bronze és un èxit és perquè ho he donat absolutament tot. Tant jo com la resta de l'equip.

I tu n'ets la líder.

I això que quan vaig entrar al Centre d'Alt Rendiment, amb 15 anys, un informe psicològic va dir que no servia per ser esportista i va recomanar que el CAR es desfés de mi.

Sort que no en van fer cas!

Hauria canviat la meva vida per complet. De totes maneres, reconec que de petita no era pas de les que tenia més talent. Però hi ha una part molt important que és la voluntat d'un mateix. Amb treball, esforç diari i l'ajuda dels entrenadors, he arribat a dalt de tot.

T'esperaves la plata i el bronze?

Honestament, m'esperava dos bronzes. No sé per què, però es va generar una bola i es deia que havíem de guanyar dues plates i anar per Rússia. Em va fer ràbia, perquè és un discurs que nosaltres no vam vendre. De tot l'equip, només tres havíem estat en uns Jocs. Hi havia nedadores de 20 anys que han guanyat una medalla en la seva primera participació. I això és una cosa que ben pocs fan! A la Xina o a Rússia hi ha moltes nedadores per escollir, i nosaltres en som deu de comptades. El nostre mèrit és que amb tan poques llicències i tan poca selecció natural hàgim arribat fins aquí.

Es pot viure de la sincronitzada?

Si guanyes, sí. Les beques ADO van en funció dels resultats. Visc d'això, i puc passar 10 hores al dia, de dilluns a dissabte, entrenant. Si hagués de treballar seria impossible.

També teniu patrocinadors?

Hem rebut alguna oferta però hem apartat el tema fins que s'acabessin els Jocs, per evitar sessions fotogràfiques i poder concentrar-nos al màxim. Però a partir d'ara sí que acceptarem alguna cosa.

Ara tens 29 anys. ¿Arribaràs als Jocs Olímpics de Rio?

Com a màxim! No em queda pas tant… El que sí que tinc clar és que l'any vinent seré als Mundials de Barcelona

Per l'edat? Perquè estàs cansada?

És una suma de tot plegat. Amb l'edat el cos es desgasta i tens lesions que costen de tractar. I el coco també es desgasta. De forma física estic millor que mai! Però les lesions greus acaben passant factura.

En patiu moltes?

Forcem molt les articulacions, sobretot les espatlles i els genolls. Els tendons pateixen molt, igual que la musculatura. També tenim problemes a l'esquena. Per exemple, jo tinc una hèrnia discal.

A banda d'això, passeu moltes hores en remull. No són massa?

Al final la pell es fa immune i ja no se'ns arruga. Però, vaja, a part d'això me la cuido molt: me la rento molt bé, m'hi poso crema hidratant… També se'ns fa una petita capa de greix que ens protegeix i ens fa immunes al fred. A l'hivern no pateixo tant.

Però a l'estiu deus suar sang…

Sí, bastant... [Riu.]

Una altra cosa que sorprèn és que sempre sortiu de l'aigua somrient!

La gent només es queda amb el somriure, però en realitat estem interpretant. Per exemple, en el flamenc no somriem mai, sinó que fem cara de passió. Fem expressions segons la música, igual que al teatre. Alegria, tristesa, lluita… És per a la puntuació artística. Com més arribem als jutges, més gran és la nota en aquest sentit.

Ja que dius això, ¿creus que el teatre pot ser una bona sortida?

La Gemma Mengual no ho descartava, al principi, i alguna altra nedadora ha fet el pas. A mi no m'atreu especialment, però si es dóna el cas potser no dic pas que no.

Quan la Gemma va plegar per ser mare, ¿pensaves que tornaria o tenies clar que no nedaria més?

Sabia que ja estava, que si tens un fill ja no tornes. Encara que ho va intentar. I, de fet, hauria pogut continuar perquè físicament estava molt bé. Però amb 10 hores d'entrenament al dia, havia de triar: o fer sincronitzada o fer de mare. Ja ho havia demostrat tot, ha fet un bé immens a aquest esport, i ningú no li treu el que ha guanyat.

I tu? Ja notes el rellotge biològic?

[Riu.] No et pensis, ja en tinc ganes! Però encara no ha arribat el moment.