Una segona anàlisi de la telemetria referma la tesi d'un error de pilotatge de Salom

BarcelonaGairebé dos mesos després de la mort de Luis Salom, la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) ha donat a conèixer l'estudi sobre la telemetria de la moto, i s'apunta a la tesi que l'accident del jove pilot mallorquí es deu a un error de pilotatge, i no pas a un error mecànic o a una deficiència de l'asfalt al Circuit de Barcelona-Catalunya.

L'anàlisi, que signa Danny Aldridge –director tècnic de MotoGP– i que compta amb la supervisió d'un enginyer independent, Lluís Lleonart Gómez, intenta desgranar el moment fatídic en què Salom perd el control de la moto i acaba caient. És després que el pilot impacta a gran velocitat contra els murs de protecció i la seva pròpia moto, amb el resultat fatídic.

La tesi que s'extreu d'aquesta segona anàlisi coincideix majoritàriament amb la valoració que va fer l'equip SAG –el del pilot– i que va publicar fa unes setmanes. En aquell informe s'assegurava que no hi havia cap deficiència mecànica a la moto i que, analitzant els instants crítics, tot apuntava a un error de pilotatge. La tesi es reafirma.

L'informe que ha donat a conèixer la FIM detecta alguns desperfectes a la moto, com que la brida que subjecta l'accelerador estava trencada, o que el pneumàtic del darrere estava deformat, però matisa que són "conseqüència de l'impacte a gran velocitat". Per tant, són danys a posteriori, un cop el pilot era al terra.

El dubte sobre l'accident, doncs, passava a ser una qüestió de pilotatge. El pèrit va comparar la volta fatídica amb la volta anterior, que havia estat la més ràpida. "Les dades de l'accelerador gràfic [a la volta de l'accident] mostren un comportament estrany, perquè en comptes de tancar el gas completament, ho fa aproximadament al 45% durant un període d'uns 0,3 segons abans de tancar-se completament". Posteriorment, ja amb el 'gas' apagat, comença la frenada i ràpidament "les dades mostren inestabilitat". Pocs instants després es produeix la caiguda. En resum, en el moment de la caiguda Salom "anava 4 km/h més lent que en la seva volta ràpida", però la frenada es va produir "7 o 8 metres més a prop del revolt", i la pressió va ser "inusual".

Amb totes aquestes dades científiques sobre la taula, comença la interpretació. "El Sr. Gómez especula que el pilot podia haver mirat cap enrere i, en tornar a mirar cap endavant, va llegir malament la seva posició, o era una mica fora del traçat […]. Com a resultat va perdre tracció a la roda davantera, i va tenir l'accident".

Per últim, l'anàlisi assegurava que no hi havia "cap evidència" que les irregularitats de l'asfalt –el primer informe, de l'equip, parlava d'un "sot"– tinguessin res a veure amb la caiguda.