El primer temps, Busquets i Luis Suárez

El Barça va madurar el partit amb encert durant els primers 45 minuts. L’exigència física de l’Espanyol va provocar una bona reacció del Barça, ja que no es va posar nerviós, va aguantar el ritme i va forçar les errades d’un rival més cansat a la segona part. Una segona part on es va veure un domini total d’un bon Barça. Amb gols i ritme. Ara, algunes de les claus van venir de la capacitat per anar madurant el partit a la primera part.

La seva capacitat per llegir la sortida de pilota en escenaris de màxima dificultat és increïble. Al Barça, quan es treu la pilota, tothom juga de cara excepte ell, que juga d’esquena contra rivals que et venen a buscar. Jugar així és complicat, però ell ho va fer gairebé tot bé, i va entendre sempre el partit i on calia enviar la pilota. A més, els seus tentacles són impagables, ja que sempre arriba abans que els rivals i recupera la pilota.

No era greu, però un golejador necessita precisament això, el gol. L’uruguaià no es va rendir, i va seguir la jugada en què la pressió dels companys provoca l’errada de Jurado. Ell era on calia i després busca el pal curt de Diego López amb una gran definició. El segon gol va ser un nou acte de fe, i va demostrar que busca la pilota també quan sembla que el rival arribarà abans, per veure si, com va passar, comet una errada. Si Suárez marca està content, i si ell està content, el Barça també.