La vida americana de Satoransky, l’home que no va trair el Barça

WashingtonAl vestidor dels Washington Wizards és fàcil saber qui són els rookies. Només cal fixar-se en les seves motxilles. Sheldon McLellan, que fa gairebé dos metres, porta a l’esquena una bossa de pam per pam de Pepa Pig; Daniel Ochefu, una de color violeta amb trols i nans; Danuel House, una de la Patrulla Canina, i Tomás Satoransky, dels peixos de Pixar, Dorothy i Nemo. És la quintada que els veterans han fet aquesta temporada al nous jugadors de l’equip. “Pensava que l’hauríem de dur només uns mesos, però sembla que això s’allargarà tota el curs”, comenta Satoransky una mica avergonyit. L’exjugador del Barça va complir l’estiu passat el seu somni de jugar a la NBA. Centrat a integrar-se als Wizards, ara mateix el preocupa més adaptar-se a la política de distribució de minuts que pateixen els nouvinguts a la lliga nord-americana -“Avui jugues, ho fas molt bé, i demà no surts ni de la banqueta”, explica- que haver de recórrer els Estats Units amb una motxilla infantil a l’esquena.

Satoransky no havia parlat de la seva sorprenent i inesperada sortida del Barcelona fins ara. Una situació en què, subratlla, mai va sentir “haver actuat a l’esquena de ningú”. “El Barça em va oferir renovar amb un bon contracte de quatre anys. I jo aleshores volia seguir competint allà. El vaig signar, però, deixant la porta oberta a la meva sortida a la NBA. I al cap de pocs mesos, a final de temporada, amb la família i el meu representant vam optar per acceptar l’oferta dels Wizards -recorda-. Va ser difícil, perquè jo al Barça era un jugador important i em sentia molt bé amb els companys i l’afició, però estava en el moment més fort de la meva carrera, i era aleshores quan podia complir el meu somni de jugar a la NBA”.

Des del club blaugrana es va criticar que el txec, que va haver de pagar 1,5 milions d’euros per marxar, no anés de cara i comuniqués personalment la seva decisió als responsables de la secció. “El meu representant va parlar amb Joan Carles Reventós i Rodrigo de la Fuente. I a més a més, ells també van signar l’opció que em permetia marxar a la NBA -afirma-. Tot i que entenc que per a Rodrigo, que era nou al càrrec, va ser difícil”, prossegueix.

La qüestió és que l’home en qui més confiava Satoransky al Barça era Joan Creus, que l’estiu passat va deixar el càrrec. El base gairebé no havia tractat amb Rodrigo de la Fuente i per tant va entendre que la conversa amb el seu representant era suficient. De fet, Satoransky té clar que si torna a Europa voldria fer-ho vestint, de nou, la samarreta del Barça. “No vaig guanyar gaires coses. Així que m’agradaria tornar al Barcelona i guanyar-hi títols”, confessa.

“El Barça no té identitat”

De l’etapa blaugrana va fer bons amics, com Pau Ribas, de qui, recentment, ha rebut visita als EUA. Van parlar del Barça i de la crisi que travessa l’equip de Georgios Bartzokas, per a la qual Satoransky té una explicació: “Massa canvis de jugadors; el Barça no ha pogut mantenir el grup en els últims anys, i en part també és culpa meva, que vaig marxar del club. El Madrid té identitat, i el Barça, no. I sense això, a l’Eurolliga és molt difícil competir”, conclou.

A Washington, el txec viu ara un moment dolç, amb bons resultats i més protagonisme que a l’inici de curs. Accepta que el seu tècnic, Scott Brooks, el faci jugar més d’escorta que no pas de base, la seva posició natural. “Donar a l’entrenador la possibilitat de posar-me en més posicions em pot garantir més minuts”, admet respecte a la competència en la direcció de joc amb John Walls i Trey Burke.

Nou en la NBA, Satoransky encara no s’ha cansat dels llargs viatges d’aquesta lliga. “M’encanten -diu-, són molt còmodes, pots deixar el cotxe al costat de l’avió, pujar-hi i no amoïnar-te de res”, fa broma.

Però el que realment espera és que l’avió dels Wizards segueixi volant durant els play-off, on confia que arribin els de Washington, encara que aleshores encara hagi de carregar la seva motxilla de peixets.