L'altra sequera que pateix Catalunya (i que afecta el futbol)

BarcelonaCatalunya encara celebra les generoses pluges de les últimes setmanes, però arrossega una altra sequera que s’accentuarà a partir del setembre i que afecta el futbol. La comunitat autònoma amb més jugadors federats i la segona amb més clubs de futbol a Espanya el 2023 només tindrà un 6,1% dels clubs a les tres principals categories masculines: Primera, Segona i Primera Federació. És el percentatge més baix del segle XXI. L'eufòria que ha viscut enguany Montilivi ha estat l'excepció del futbol català. Contrasta amb les decepcions viscudes a la Nova Creu Alta, el Nou Sardenya o el Narcís Sala, entre altres camps. 

En l’última dècada, Catalunya ha anat perdent representativitat pel que fa al futbol professional i semiprofessional en les tres divisions més elevades. Durant cinc anys, entre les temporades 2012-13 i 2016-17, va ser una de les comunitats amb més pes quantitatiu: superava el 12% del total dels clubs d’aquestes categories. De fet, durant dues dècades, entre les temporades 2000-01 i 2020-21, sempre hi va haver entre 12 i 15 clubs catalans entre Primera, Segona i Primera RFEF. 

Des del curs 2021-22, quan va entrar en vigor el canvi del format –la Segona B i la Tercera van transformar-se en Primera, Segona i Tercera RFEF–, Catalunya ha passat a tenir menys d’una desena d’equips a les tres primeres categories. Van ser 8 la temporada 2021-22; set la 2022-23 i la 2023-24 i en seran només cinc la 2024-25, després dels descensos del Sabadell i del Cornellà a una categoria, la Segona Federació, d’on enguany no pujarà cap dels vuit catalans que hi participaven. Els quatre que ho van tenir més a prop, l’Europa, el Badalona Futur, el Sant Andreu i el Lleida Esportiu, van caure a les semifinals del play-off d’ascens davant del filial del Betis, l’Oriola, el Zamora i el Ieclà. 

La temporada que ve, els únics equips catalans dels tres primers esglaons del futbol estatal seran el Barça i el seu filial, el Girona, l’Espanyol i el Nàstic. Tres jugaran a Primera, els altres dos, a Primera Federació, després de caure als play-off d'ascens a la categoria de plata. És una tercera part dels 15 clubs catalans que van militar en alguna d’aquestes tres categories entre el 2012 i el 2017. Aquesta pèrdua de protagonisme contrasta amb les xifres corresponents al 2023 de l’Anuari d’Estadístiques Esportives que el CSD ha publicat aquest divendres. Catalunya és la comunitat amb més llicències federades de l’Estat (199.598, un 15,9% del total). 

La nació amb més federats d'Espanya

D’aquestes, el 89,6% són homes, mentre que només un 10,4% són dones. La segueix de prop Andalusia, amb 194.529 federats. Aquesta última regió lidera la llista pel que fa a la xifra de clubs de futbol: 5.676. Catalunya en té 4.267, un 14,1% del total. Un pes destacat a la base, però que la temporada vinent no serà equivalent a l’elit. Andalusia, en canvi, és la comunitat amb més places a les tres primeres categories, catorze (un 17,1%).

Catalunya, de fet, serà la setena comunitat amb més equips a Primera, Segona o Primera RFEF la temporada vinent, ja que per sobre també hi té el País Valencià i el País Basc amb 10 equips cadascun; Madrid, amb nou; i Castella i Lleó i Galícia, que en tenen set cadascuna.

Són diversos els factors que expliquen el declivi. "És una barreja de dues coses: d'una banda, hi ha equips a Primera RFEF amb un potencial econòmic superior i que, per tant, poden pagar salaris molt més elevats als d'equips com el Cornellà, el Sabadell o el Nàstic. També és clau encertar-la amb les direccions esportives, i per això fa falta una estructura gran", explica un exdirectiu de la Federació Catalana de Futbol (FCF) a l'ARA.

La presència d'una desena de filials al tercer esglaó també és un altre obstacle. "Els clubs cada cop hi inverteixen més, i molts jugadors els veuen com un trampolí a categories superiors", afegeix. Altres fonts apunten a un problema superior: "El futbol català necessita una reforma a nivell competitiu molt important. Fa falta un segon grup d'equips catalans a Tercera Federació i sobren categories inferiors on els jugadors i fins i tot els àrbitres es cremen. I això és responsabilitat de la FCF". No és l'única postura que defensa aquesta opció: "Si tenim un president dèbil (a la FCF), el futbol català serà dèbil a Madrid. És un president investigat que només presideix de la federació que té més llicències. Però la realitat és que altres federacions territorials amb menys llicències ocupen més places a les categories nacionals que Catalunya".