Als Estats Units, un partit de lliga professional es pot jugar dins de l'escenari d'un film
Un camp de blat de moro ha acollit un partit de beisbol per recordar un film del 1989 protagonitzat per Kevin Costner
BarcelonaEls jugadors dels dos equips esperaven amagats entre el blat de moro. Un camp de blat de moro gegant i centenari, ja que les famílies d'Iowa propietàries de les terres encara conserven velles fotografies de la zona al segle XIX. I allà els teníeu, amagats, alguns dels jugadors de beisbol més populars dels Estats Units. Quan els van fer un senyal, van començar a caminar fins a sortir a un camp de beisbol, on els esperava Kevin Costner. No era un anunci. Tampoc el rodatge d'una sèrie. Es disposaven a jugar un partit de la lliga de beisbol professional, la MLB.
Quan la pandèmia ho va alterar tot, també va aturar els plans per jugar per primer cop un partit de la lliga a l'estat d'Iowa, on, malgrat que hi ha certa tradició de beisbol, no han tingut mai d'una franquícia professional. No era un partit qualsevol. Era l'MLB at Field of Dreams, un partit que la lliga havia anunciat oficialment a finals de l'any 2019 amb la idea, no cal dir-ho, de fer calaix oferint espectacle. Un partit tan diferent que s'ha jugat en un estadi construït especialment per a la cita. Abans no existia. Tot i que sí que existia un altre estadi a 150 metres.
Tot plegat comença el 1989, quan el director de cinema Phil Alden Robinson va acceptar una proposta del seu equip de rodatge per instal·lar l'escenari principal del film que estava rodant en una preciosa masia del poblet de Dyersville, a Iowa. El film, Camp de somnis, estava basat en el llibre Shoeless Joe, de l'escriptor canadenc W.P. Kinsella. Amb algunes modificacions, la trama del film, protagonitzat per Kevin Costner, era similar al llibre. Un granger d'Iowa comença a sentir veus que li demanen que construeixi un camp de beisbol al mig de la seva granja, on té plantat blat de moro. Quan ho fa, comença a perdre diners, així que la seva dona li aconsella de desfer-se d'aquella dèria. La seva filla petita, però, comença a veure un jugador de beisbol misteriós: el fantasma de Shoeless Joe Jackson, que demana si pot tornar al camp per jugar amb uns amics. Els amics resulten ser els jugadors dels Chicago White Sox que van ser sancionats el 1919 per suposadament haver perdut intencionadament la final de la lliga. El cas, real, va traumatitzar l'esport nord-americà i va convertir en pàries els esportistes, a més d'obrir un debat sobre si les acusacions eren certes o no. El film, l'últim que va fer Burt Lancaster abans de morir, va ser un èxit i va rebre tres nominacions als Oscars.
Quan Universal Pictures va enllestir el rodatge, el set de rodatge, és a dir, el camp de beisbol, es va quedar als afores de Dyersville. El problema era que quedava just entre dues propietats diferents, les granges dels Lansing i els Ameskamp. Els primers van mantenir la seva part ben cuidada i ja el 1990 cobraven entrada a curiosos. Els Ameskamp van deixar-ho abandonat, però, al veure l'èxit dels veïns, van decidir netejar-li la cara per també començar a guanyar diners amb el turisme. Les dues famílies van arribar a denunciar-se per saber qui tenia dret a utilitzar el nom del film, mentre els turistes es repartien entrant per les dues entrades diferents. La solució la va donar Keith Rane, un altre veí, que va proposar crear un equip amb jugadors amateurs de la zona per jugar partits els caps de setmana i entretenir el personal. Les dues famílies van pactar aixecar una separació entre les seves terres, que passava pel mig del camp, i de mica en mica es va anar escampant la veu que a l'escenari del film s'hi jugaven partits. Tony Loicano, un productor de televisió, va ensumar-hi un bon negoci i el 1992 ja va organitzar un partit amb velles glòries retirades de la lliga. El 1993 es va organitzar un partit amb fins benèfics en què els jugadors eren artistes.
La MLB va decidir anar més enllà i organitzar-hi un partit oficial de lliga. El camp construït per al film, però, no tenia les condicions per a un partit professional, així que es va optar per construir un recinte tot nou a 150 metres copiant l'estètica de Comiskey Park, l'estadi dels White Sox el 1919. Les obres van costar més de 7 milions d'euros, amb una capacitat final de 8.000 espectadors. Les entrades s'han venut totes amb preus superiors als 3.000 euros, mentre al terreny de joc els White Sox derrotaven els New York Yankees. La posada en escena, esclar, ha sigut espectacular, ja que la vista dels espectadors és la del camp de blat de moro, on les pilotes anaven a parar amb els home run. Tot, amb els equips jugant amb uns uniformes copiant l'estètica del 1919. La història d'aquells jugadors maleïts de fa un segle va acabar convertida en una llibre. El llibre, en un film. I l'escenari del film ha acabat acollint un partit de veritat tancant el cercle, ja que la lliçó de tot plegat és que tothom pot tenir una segona oportunitat, tant al beisbol com a la vida. Al film, al personatge de Kevin Costner la veu li va dient que si construeix un camp la gent vindrà. I, efectivament, han omplert l'estadi. Pagant una morterada de diners de passada.