El podi de la prova, que tindrà lloc entre el 3 i el 6 d'agost a Aomi, serà el resultat de la suma de les tres disciplines en què participaran tots els escaladors: esportiva (la clàssica: escalar una via d'uns trenta metres amb l'assegurança d'una corda), bloc (moviments tècnics i explosius en estructures d'entre tres i quatre metres) i velocitat (una ruta marcada a fer en els mínims segons possibles). El format de competició ha causat controvèrsia dins del gremi, sobretot per la inclusió de la velocitat, una disciplina molt més atlètica que mental. "És la decisió salomònica que han trobat i l'hem d'acceptar, agradi més o menys", explica Roy. El gran favorit en categoria masculina és la gran llegenda d'aquest esport, el txec Adam Ondra, l'home que ha canviat l'escalada moderna. L'acompanyen en les apostes un altre clàssic, Jakob Schubert, els escaladors nipons i la sorpresa estatal, Alberto Ginés, cacereny que viu i entrena a Barcelona i que s'ha classificat per a la final de dijous. Pel que fa a l'actuació femenina, el prodigi eslovè Janja Garnbret no sembla tenir rival en aquest format, però la coreana Chaehyun Seo i les escaladores locals ho intentaran posar difícil a la favorita.
Toni Roy: "Si algú et promet medalles contracta'l, però em temo que t'enganya"
BarcelonaA una setmana de començar els Jocs Olímpics esbufegava quan li preguntaves on era. Toni Roy (Mataró, 1975) ha passat deu mesos concentrat, i pràcticament confinat, a Huairou, una ciutat situada a uns cinquanta quilòmetres al nord de Pequín. És on hi ha el camp base de la federació xinesa d'escalada. "Una mena de parc de la Ciutadella, amb zona verda, llac i diversos edificis on fem vida, dormim, mengem i entrenem", descriu. Una de les seves primeres exigències quan va arribar va ser que preparessin instal·lacions d'interior per combatre el clima extrem de la zona. A l'hivern arriben als 20 graus sota zero i a l'estiu a quasi 40 de positius.
Roy és seleccionador xinès d'escalada, una oportunitat que va arribar-li després d'una llarga trajectòria al combinat espanyol, on va ser el responsable d'una de les millors generacions en l'escalada internacional. La formaven Patxi Usobiaga i els catalans Edu Marin i Ramon Julian, i van sumar tres campionats del món, tres copes del món i quatre campionats d'Europa, tots ells amb Roy a la sala de màquines.
El camí que ha portat a aquest casteller maresmenc a una petita habitació xinesa comença en l'adolescència, quan descobreix l'escalada, "un esport que t'enganxa i no et deixa fins que es converteix en la teva vida", explica. La passió es va convertir en feina quan va començar a col·laborar amb l'equip espanyol de la mà d'un històric del muntanyisme català, Toti Vales. Primer com a team manager i després sent seleccionador. Tretze anys després, el 2018, va arribar la trucada que li va canviar la vida, una oportunitat guanyada a pols: "És un tren que passa una vegada, però quan em venen a buscar els xinesos soc un dels entrenadors més veterans i el director dels seleccionadors dins de la federació internacional". I no ho diu, però també el millor palmarès.
Un repte improbable
La proposta el va agafar a contrapeu, gestionant la retirada d'un dels grans mites de l'escalada internacional, el manlleuenc Ramon Julian, i preparant un nou grup d'esportistes espanyols. L'anunci que l'escalada seria nou esport olímpic per part del COI ho va canviar tot i va accelerar els esdeveniments. "A nosaltres –ell i un equip de dos tècnics, exigència sine qua non de Roy– ens contracten amb l'objectiu de ser a Pequín. Classificar-se per Tòquio era la seva obsessió", explica. El repte era majúscul: la Xina no era una potència internacional en escalada i les places per ser a les Olimpíades eren realment minses, tan sols vint homes i vint dones.
"Vam prometre tot l'esforç per aconseguir-ho, però els resultats no te'ls pot assegurar ningú. Si algú et promet medalles contracta'l, però em temo que t'enganya", diu el tècnic català, que ben aviat va adonar-se del gran dèficit que patien els seus esportistes. "Necessitàvem que rodessin molt: l'escalada és un esport en què importa quasi més l'experiència i la situació que no pas la preparació física", assegura. Per això se'ls va endur a Europa, volia veure'ls en acció a la roca i que competissin a les proves de la copa del món. D'aquí al temut i esperat preolímpic, el desembre del 2019. L'equip xinès va aconseguir classificar tres escaladors per a aquesta competició, i dos d'ells van aconseguir bitllet per a Tòquio, YuFei Pan en categoria masculina, eliminat en la classificatòria de dimarts, i YiLing Song en femenina. Objectiu complert? "Indubtablement, però ara que ja hi som volem la medalla, encara que sabem que és complicadíssim aconseguir-la", creu el seleccionador de la Xina. En el moment de tancar aquesta edició, la representant femenina es trobava competint per un lloc a la final.
El tòpic diu que la competició posa a tothom a lloc, però sigui quin sigui el resultat, Toni Roy té clar que perpetuar-se en els càrrecs "no és el camí, cal evolucionar constantment". El futur dirà on continuarà la seva immaculada trajectòria. El que és segur és que, guanyin o perdin els seus esportistes a Tòquio, quan acabin els Jocs Olímpics el mataroní abandonarà aquesta ciutat dormitori xinesa per tornar a casa. "Trobo a faltar la vida social i el menjar... i la roca, esclar, com a Catalunya no s'escala enlloc", exclama Roy. I encara amb més ànsia després d'haver-se ajornat un any sencer. Les vies de Siurana l'esperen al setembre.