Alfred Julbe: “M’apassiona anar a la recerca de la perfecció”

GironaL'Spar Girona d'Alfred Julbe (Barcelona, 1960) depèn de si mateix per accedir, per primera vegada a la història, als quarts de final de l'Eurolliga. Les catalanes s'enfronten aquest dimarts al Riga (17 hores, Esport3), dijous al Iekaterinburg i divendres al Famila Schio, el principal rival i l'amfitrió de la segona bombolla del torneig.

¿En quin punt de cocció es troba l'equip?

No duia un pla establert, en el sentit de dir "al gener estarem d'aquesta manera o d'aquesta altra", però anem en la línia adequada per com veig el bàsquet. És molt semblant a la filosofia que a molts ens ha educat a Badalona: intentar defensar més a prop, augmentar el nombre de possessions, tenir un equip viu i ràpid, que assumeix riscos. Sento que ho estem aconseguint i estic contents pel nivell de vistositat de les accions. A la pista hi ha molt talent i bagatge, jugadores que en saben molt i amb esperit per treballar, i això permet que un tècnic del meu perfil hi encaixi.

El repte, aquesta setmana, és molt llaminer.

Ens hem de concentrar moltíssim per al primer partit, gairebé com si només existís aquest. Això ens donarà més opcions per continuar. També haurem de mesurar bé l'actitud del segon dia, perquè tinc un grup amb amor propi, que va perdre contra una col·lecció d'estrelles malgrat que durant molta estona les vam mirar de tu a tu. Però costarà perquè al cap de vint-i-quatre hores tindrem el duel en què, a priori, sembla que es decidirà tot. Caldrà navegar bé, reflexionar de manera encertada i disfrutar de poder explotar les nostres possibilitats de victòria.

Un calendari tan atapeït com l'actual ¿ajuda o ho fa més complicat?

Queixar-nos, el mínim possible. Si estem en un club d'aquesta exigència hem d'assimilar que hi haurà períodes intensos de continuïtat de partits. És aquí on pren sentit que el col·lectiu sigui despert i intel·ligent. Hi ha moltes maneres d'entrenar, sobretot quan ja tens creada la base. El millor seria poder materialitzar a la pista allò que vols, però a vegades un matís pot ser dibuixat, compartit, discutit. També és important graduar els esforços, perquè és molt fàcil passar-nos i equivocar-nos en la planificació. Trobar l'equilibri no és senzill senzill, la línia és molt prima. Veus un equip que està molt bé i de sobte no entens per què s'estanca. Doncs bé, això pot ser degut a un sobreesforç, fins i tot produït pels viatges. Tot això és calculable, però és complicadament calculable.

¿La virtut més gran d'un vestidor és ser poc egoista?

Sí, però cal passar de la teoria a la realitat. I públicament mai rebràs el missatge contrari. És una bona qualitat, però els rivals sempre intenten que els defectes surtin a la llum. Per nerviosisme i perquè els jugadors no tinguin els tirs que desitgen. Si els errors fan créixer? Depèn de com siguin, perquè si venen pel fet de ser deixat o no haver-hi posat tota l'atenció, no et fan ser més bo. Un esportista està contínuament prenent decisions i, portant-lo al nostre estil, molt enfocat a l'espectador, ha de saber com i quan trencar un sistema i lluir el talent individual.

¿T'omple més la millora dels jugadors que els títols?

Tinc molt mal perdre i els triomfs són un indicatiu de referència. Però no és el mateix el progrés puntual d'un jugador ja fet que el d'un no fet, són caselles diferents. Desenvolupar algú del darrer apartat em proporciona un plaer personal. Des que soc a les banquetes, no he desplegat cap professió que no sigui aquesta. Se m'han tallat camins, però m'encanta la meva feina, m'apassiona anar a la recerca de la perfecció.

Com treballa la comunicació, l'Spar Girona?

Hi ha d'haver un diàleg fluid. Vam haver de graduar l'impacte, de començar amb pinzellades; les explicacions les estic fent en plena competició. Ara fa ben bé quatre setmanes que s'assembla molt al que vull transmetre. També cal tenir en compte com és la Lliga: hi ha una selecció d'equips més forts, entre els quals molts ens situen, i la resta. És difícil saber si una cosa que et funciona en la majoria de partits és vàlida per al màxim nivell. No parlo de la victòria o la derrota, sinó de la facilitat amb què es resolen alguns partits. Potser allò que serveix el 80% dels dies en realitat no és funcional i pot generar confusió. És part del debat, i l'intercanvi d'opinions el tinc amb jugadores de gran recorregut. De fet, el palmarès d'algunes dona vint voltes al meu. És necessari que opinin i ho facin amb criteri, perquè respecte a temes concrets molts cops el jugador en sap més que un entrenador.