"Entenc el risc, però estic fent el que més m'agrada i soc un gran afortunat"

BarcelonaÉs el rookie de MotoGP. Després de guanyar el campionat de Moto2 la temporada passada, aquest any ha sigut la seva gran estrena a la categoria reina de la mà d’Honda i del seu germà, Marc Márquez. Amb el nou format del Mundial després de la pandèmia i la complexitat de l’Honda, el procés d’adaptació està sent complicat. Tot i que l’any vinent ja no compartirà equip amb el seu germà gran, Àlex Márquez (Cervera, 1996) veu com una gran oportunitat el seu canvi a LCR.

¿Com està sent l’adaptació tant a la moto com a la categoria?

No ha sigut fàcil, i sobretot després de tants mesos aturats per la pandèmia i haver d’esperar tant per pujar a la moto. La primera cursa no va ser gens fàcil, crec que encara estem recuperant una mica sensacions. Haver parat tant no va ser gens positiu, però cada vegada em sento millor amb la moto. Sé que serà un any una mica atípic per com tenim el calendari, per repetir curses i circuits. De les 4 curses, però, hi ha coses positives. No n’estic 100% satisfet perquè soc el primer que ho vol fer millor i estar tan a prop com es pugui.

¿Creus que si el Mundial i la situació no fossin tan atípics t’hauries adaptat més ràpid a la moto?

És un procés natural. A alguns pilots els costarà més i a alguns menys. Soc dels pilots que quan canvien de categoria necessiten temps per adaptar-s’hi. Sí que és veritat que per a un segon any, l’ideal és córrer a tots els circuits. Al següent ja tindré més referències i sabré com és cada circuit amb una MotoGP, però s’està donant així i hem de treure el màxim de la situació que tenim per sobretot acabar bé aquest any i preparar l’any que ve, que esperem que sigui normal amb totes les curses.

El fet de tenir tantes curses seguides suposa més càrrega física i mental. Com ho gestiones?

Abans teníem només un triplet de curses seguides i ja es feia molt dur. Com a positiu, ara els viatges no són tan llargs, no hi ha jet lag ni canvis d’horaris. Ho estic portant bastant bé físicament, he entrenat molt per poder preparar aquest salt a MotoGP. Entre cursa i cursa intentes matar el temps com pots: videojocs, una mica de bici... Mentalment, quan no has de fer gran cosa entre cursa i cursa, és difícil i t’has de mantenir amb aire fresc o entres en un bucle que fa que arribis al cap de setmana amb la mentalitat cansada.

¿Creus que has arribat fred a l’arrencada del Mundial?

Vaig fer el millor entrenament que podia fer. Trobo que sempre pots fer les coses millor, però no em puc queixar de com hi he arribat físicament i mentalment. Hi he arribat amb les coses clares i, sobretot, el que més em preocupava físicament era pujar a MotoGP i, a més, a Honda, una moto molt física. Per al futur encara estic aprenent quins punts he de millorar físicament i també treballar una mica més. Quan estem en dinàmica de curses al 100% veus què has de millorar, i ara ja ho tinc més clar per al futur. No em puc queixar perquè físicament m’estic trobant molt bé.

Com vas viure el primer Gran Premi a Àustria?

No és fàcil quan veus una caiguda tan gran davant teu tornar-te a posar el casc i tornar a sortir. Al final, som professionals, són coses que poden passar. Es valora més quan veus aquestes coses. Des del sofà de casa tot es veu molt fàcil, no s’aprecia la velocitat. Sé que hi ha aquest risc -que l’accepto des del primer moment, perquè m’apassiona això al 100%-, però estic fent el que més m’agrada i per això soc un gran afortunat. Has de girar full, posar-te el casc i tornar a donar-ho tot. Això és part de la feina.

¿No t’arribes a plantejar no sortir després de l’accident?

En cap moment. Et poses el casc, penses en tu, intentes concentrar-te i et prepares per sortir altra vegada. Intentes pensar com pot ser la segona cursa, on has de millorar respecte a la primera. Intentes controlar tots els detalls, concentrar-te i oblidar-te del que ha passat.

¿Vas poder parlar amb Maverick i Rossi després de la cursa?

Vaig poder parlar amb en Maverick. Comentava que s’havia quedat al·lucinant per com va aparèixer la moto, i la seva reacció va ser posar-se les mans al cap per cobrir-se. Al final tots intentem anar al màxim, hi ha molta igualtat a la categoria i això fa que tothom estigui més pressionat. La gent intenta avançar ràpid i aquestes situacions es poden donar. A més, en aquell revolt del circuit és molt fàcil cometre una errada així. Quatre voltes abans, Morbidelli havia estat a punt de caure allà mateix davant meu. Sabem que a les primeres voltes amb el rebuf dels de davant és molt fàcil cometre una errada, però mai havia passat. Desafortunadament va passar, i suposo que per al futur es farà alguna cosa i intentarem buscar la millor solució de cara a la seguretat i que no tornin a passar aquestes coses.

Com veus la teva evolució des que va començar el Mundial?

Està clar que quan vens de Moto2 has de canviar moltes coses, tot i que la diferència amb la categoria reina no és tan gran com abans. Els neumàtics són diferents, has de treballar molt més amb l’electrònica. Si a Moto2 després d’un entrenament hi dedicaves dues hores, aquí n’hi has de dedicar quatre. Has d’estar al damunt de tot i intentar analitzar-ho tot de la millor manera. Intentes sempre fer passos endavant, però encara em queden moltes coses per aprendre i polir, sobretot d’estil de pilotatge. Cada vegada em surten les coses més naturals, que és el més important. Quan estàs en una cursa amb els pilots top és quan n’aprens més, i si podem estar en alguna lluita és quan aprendrem més.

Quin objectiu et marques per a aquesta temporada?

És un any atípic. És difícil tenir un objectiu clar, però intentarem acabar de la millor manera i estar de manera regular entre els 10 primers. Intentarem aprendre al màxim i preparar l’any que ve. Serà el meu segon any a la categoria i tindré més experiència. Acabar regularment entre els 10 primers és l’objectiu d’aquest any.

L’any que ve canviaràs d’equip i aniràs a LCR. Què suposarà per a tu el canvi?

Per a mi serà el mateix, tot i que en una altra estructura. Estic molt motivat per anar-hi. És un equip molt professional i més petit, crec que això em pot ajudar de cara al futur pel tema de la pressió i poder treballar amb una altra dinàmica. Per a mi l’any que ve no canviaran gaires coses, només els colors i l’estructura, però amb la mateixa professionalitat.