Aleñá ha arribat per quedar-se

BarcelonaSense fer gaire soroll, amb paciència i perseverança, i sobretot amb bon futbol, Carles Aleñá està començant a assaborir el somni de tot nen de La Masia que aspira a arribar al primer equip del Barça. Després d’un inici de temporada complicat, en què va haver de començar al filial per una maleïda lesió, tot i que ja tenia la promesa de formar part del primer equip des de l’inici del curs, Aleñá va assumir amb professionalitat que encara hauria d’esperar una mica més per pujar l’esglaó final i va recuperar el ritme disputant partits a Segona B a les ordres de Francesc Xavier García Pimienta. La lesió a final de la temporada passada -un trencament del tendó del bíceps femoral de la cuixa dreta pel qual va ser intervingut i que el va tenir tres mesos fora de combat- va fer madurar Aleñá i ja ha quedat com un record del passat.

“La lesió està més que oblidada, físicament estic bé. L’entrenador ha decidit que havia de fer el canvi, però no crec que sigui per una qüestió física, perquè estic bé”, va explicar Aleñá en la seva última compareixença pública dissabte després de l’empat (2-2) amb el València al Camp Nou. “Estic jugant com sempre ho he fet, tot i que jugar al primer equip és un altre món, és un altre nivell”, va afegir Aleñá, que va disputar 66 minuts contra el conjunt valencià abans que Ernesto Valverde decidís canviar-lo per donar entrada a Arthur. L’afició va acomiadar el migcampista maresmenc crescut entre Argentona i Mataró amb una sonora ovació, orgullosa que un nou futbolista de la casa estigui fent passos de gegant per assentar-se al primer equip i passi de l’etiqueta de promesa a ser una realitat.

En la roda de premsa postpartit, Valverde va repartir elogis al futbolista i va argumentar la decisió de canviar-lo: “El veig molt bé, cada dia participa més. Ha demostrat que té unes grans qualitats i estem encantats amb ell. M’hauria agradat que hagués acabat el partit, però he pensat que l’entrada d’Arthur ens ajudaria a recuperar el control”. “Sigui com sigui, estem molt satisfets amb el Carles”, va concloure el tècnic.

Dues substitucions controvertides

El canvi d’Aleñá va generar controvèrsia: per què havia de ser ell el futbolista substituït i no Arturo Vidal? La resposta només la té Valverde, un entrenador hàbil en el tracte amb els futbolistes més joves, però que també té uns codis interns definits en què la jerarquia, la trajectòria i l’experiència (Arturo Vidal, amb 31 anys, en té deu més que Aleñá) exigeixen als joves tenir paciència per esperar que arribi el seu moment.

El canvi d’Aleñá va semblar injust, perquè el futbolista maresmenc estava àgil en la construcció i encertat en la presa de decisions, i va recordar una situació similar que es va viure fa dues setmanes en el partit contra el Leganés, també al Camp Nou, i que va acabar amb victòria blaugrana (3-1). Aquell dia Aleñá va ser substituït al minut 64, un canvi que tampoc va agradar a l’afició blaugrana, que veia com Valverde mantenia Coutinho damunt la gespa tot i que el brasiler tenia una tarda grisa. Un canvi que també es va poder llegir en el seu moment per la necessitat de donar més oportunitats a l’ex del Liverpool, allunyat del seu millor futbol.

Aleñá, l’últim futbolista de la casa que s’ha fet un lloc al primer equip, no es queixa mai, no fa mai mala cara, i quan ha de parlar ho fa damunt la gespa. La seva aportació al primer equip la temporada passada va ser residual, pràcticament inexistent: ni un minut a la Lliga i tres participacions a la Copa: 76 minuts en l’anada de la primera ronda contra el Múrcia, 90 en el duel de tornada i 59 contra l’Espanyol en l’anada dels quarts de final a l’RCDE Stadium. En total, 225 minuts. En canvi, aquesta temporada la seva situació s’ha capgirat: acumula 594 minuts amb el primer equip repartits en sis partits de Lliga, cinc de la Copa i un de la Lliga de Campions.

Al desembre va ser quan va arribar la millor notícia de la seva carrera: passava a tenir fitxa i a formar part íntegrament de la primera plantilla del Barça ocupant la plaça que deixava lliure Rafinha, lesionat de gravetat fins al final de la temporada. “S’ha guanyat amb credencials ser jugador del primer equip”, va dir llavors Ernesto Valverde, que sempre ha repartit elogis per al futbolista maresmenc i que ara també li serveix oportunitats en forma de minuts. Els diferents entrenadors de la casa que han pogut seguir el creixement d’Aleñá coincideixen en la seva maduresa, la seva professionalitat i la seva habilitat per entendre el joc del Barça.

A l’estiu arribarà Frenkie De Jong i la nòmina de migcampistes s’ampliarà a l’espera de possibles sortides, però Aleñá està fent mèrits per quedar-se i perquè se’l tingui en compte al Barça, el seu equip, casa seva.