Alçar la veu per no comprometre una carrera plena d’entrebancs

BarcelonaLes paraules de Cheikh Saad després de la clamorosa derrota per 12-0 de l’Eldenc dissabte passat contra el Barça han sacsejat el món del futbol modest i les apostes. Saad es va negar a entrar al partit perquè sospitava que el resultat estava arreglat i no volia embrutar la seva carrera com a futbolista. Una carrera per la qual ha lluitat des de ben petit, sempre amb el gol entre cella i cella.

Els seus primers passos com a futbolista els va fer al Club Deportivo Roquetas, a Roquetas de Mar, província d’Almeria. Havia arribat a Espanya amb la seva família procedent de Mauritània. L’any 2003, amb 13 anys, la seva família es va traslladar a Lleida. Inseparable de la pilota, va fitxar pel club del seu barri, la UE Balàfia. Va tornar un any a Mauritània i, de nou, a Lleida i al Balàfia. Integrat a la ciutat, com demostra el seu català amb accent lleidatà, Cheikh Saad “sempre ha tingut clar que volia ser futbolista des de ben jovenet”, segons explica Jordi Simorte, l’entrenador amb qui va començar a despuntar com a jugador. “La temporada 2007-2008 és quan explota com a futbolista. Aquell any, pugem de Primera Divisió Juvenil a Preferent. Una fita molt important per al Balàfia”, explica Simorte. Jugar la temporada següent a Preferent, una categoria que implica enfrontar-se a equips d’arreu de Catalunya, va ser l’aparador idoni per al davanter. “Ràpid, fort, alt i amb gol. Molts entrenadors dels equips rivals quedaven meravellats”, recorda l’entrenador que el va veure despuntar.

A mitja temporada, amb el Balàfia situat en una zona tranquil·la a la taula, Saad fitxa per la UE Bordeta amb l’objectiu de reforçar l’equip, que lluitava per mantenir la categoria a Juvenil Nacional. D’aquesta manera, passa a jugar a una divisió de més nivell. És aquí on es comença a entreveure una característica que la gent que coneix Saad coincideix a destacar: la seva humilitat. “Va arribar per jugar en una categoria de nivell, però molts partits anava a reforçar l’equip juvenil que teníem dues divisions per sota. Ell el que volia era jugar a futbol tant com pogués”, explica Enric Barri, que llavors era coordinador general del Bordeta.

Anada i tornada a Lleida

Tot i no salvar la categoria amb el Bordeta a Nacional, la carrera futbolística de Saad es va començar a accelerar. L’extint FC Benavent va comptar amb ell per jugar a Tercera Divisió. Al desembre, la també extinta Unió Esportiva de Lleida el fitxa per jugar a Segona Divisió B quan tenia 19 anys. Emili Vicente, entrenador amb qui Cheikh debuta aquella temporada a Segona B, el recorda com un “treballador nat, amb una actitud impecable i que, tot i la seva joventut, destacava per la maduresa”. El segon de Vicente a la banqueta al Lleida, José Gil, afegeix que “va entrar molt bé al vestidor, es fixava en els més veterans, no protestava per si tenia pocs minuts i entenia que era al club per créixer. Viu per al futbol”.

Del Lleida al San Roque de Lepe, per tornar a mitja temporada al refundat Lleida Esportiu. Quan finalitza aquesta segona experiència a Lleida, l’estiu del 2012, comença una etapa complicada per al futbolista: en poc més d’un any i mig, forma part del CD Binèfar, l’Hellín Deportivo i el Yeclano Deportivo per acabar a l’Ontinyent l’any 2013. “Ho dona tot per ser futbolista, però potser s’ha equivocat amb algunes decisions a l’hora d’escollir a quins clubs anar i en segons quin moment -apunta el periodista lleidatà Dani Badia-. Sempre ha destacat per dir les coses tal com raja; si una cosa no li agrada i creu que no és just, ho dirà”, afegeix sobre un esportista que, quan ha calgut, ha fet de model. La temporada 2013-2014 jugava a l’Atlètic Montsó, on va coincidir amb Artur Gòdia, que el defineix com “una persona propera, gens conflictiva i que mai ha entès com algú no es pot deixar la pell en un camp de futbol”.

Després d’una temporada a Montsó, Cheikh, pare d’un nen, va provar fortuna a la Primera Divisió de Letònia, al FK Ventspils, amb el qual guanya la Lliga i marca 7 gols. El 2016 va tornar a la Lliga espanyola. Mentre es recupera d’una lesió, torna al ritme competitiu a les files del CDJ Tamarit aragonès i, al desembre, arriba l’oportunitat de fitxar pel CD Eldenc. Coneixedor de la delicada situació de l’equip a la classificació, Saad va acceptar el repte per tornar a respirar el futbol de Segona B i fer allò que més li agrada: marcar gols. El que havia de ser el seu salconduit per tornar a gaudir del futbol, però, s’ha convertit en un malson.