Albert Llovera, davant la seva gran oportunitat

Barcelona“Ja fa molts anys que estic lluitant. Pensava que havia fet cinc Dakars i que no sortiria la possibilitat d’estar en un equip capdavanter”. Albert Llovera, especialista en camions, és tot optimisme, però després de saltar-se les dues últimes edicions del Dakar per una operació a la mà, va pensar que cap dels equips punters del Dakar trucaria a la seva porta. Es va centrar en el Mundial de Rallycross, una modalitat que no li “trinxa” tant les mans, com ell diu, i amb què disfruta com un nen. “Puc derrapar i saltar”, confessa rient. Tants anys picant pedra han servit d’alguna cosa. “He tingut la gran sort que aquest any m’han trucat quatre equips. A molts els havia dit que no, però els últims, quan em van trucar, em van dir que buscaven un pilot ràpid per unir-se al projecte”, recorda.

I aquí el tenim, a les portes del seu sisè Dakar, davant la seva gran oportunitat, ja que disputarà la primera edició d’aquesta mítica prova al nou escenari de l’Aràbia Saudita amb un Iveco de l’equip De Rooy, el camió que l’any passat va acabar tercer. “Estic molt content. Crec que hem treballat per arribar a un lloc així. Amb el camió sobretot, els dos anys del Dakar van ser espectaculars, no vaig acabar més amunt perquè havia de fer de guardaespatlles”, recorda.

A part del vehicle, un dels camions capdavanters, Llovera destaca, per sobre de tot, l'equip. Acostumat a anar dins la cabina amb txecs i russos amb qui s'havia de comunicar en anglès, el fet que aquest any hi vagi amb dos catalans al costat (Ferran Marco com a copilot i Marc Torres com a mecànic) li permetrà desplegar la seva faceta bromista als enllaços, aquells trams de recorregut fora dels sectors cronometrats que es poden fer eterns fins a arribar al bivac. De fet, això és el que va fer que Ferran Marco, el copilot, s'acabés de decidir per aquest projecte per afrontar el seu 15è Dakar. "Esportivament, en les últimes edicions anava amb un pilot txec molt potent, i això és un nou repte. He valorat coses com l'equip i la cabina. Si cada dia has de fer 800 o 900 quilòmetres, això són 12, 13 o 14 hores. Mentre estàs en cursa, no hi ha problema, ja que allà mano jo i parlo jo, però als enllaços... Tinc un bon anglès, però no per explicar acudits, i això es fa molt llarg. Igual que al campament: a l'equip només dos parlaven anglès i jo estava sol com un mussol. Mentre tens feina, que és la major part del temps, no passa res, però quan no, agraeixes alguna cosa més", apunta, i conclou: "Esportivament és molt interessant i humanament l'equip és fantàstic".

El tercer puntal de l'equip és Marc Torres, el mecànic, que hi va arribar de rebot. "Anaven amb un mecànic holandès, però va haver-hi un problema: no es trobava còmode a la cabina perquè li feia mal l’esquena. Em van trucar a mi per saber si estava disposat a anar-hi", comenta Torres, que serà el sisè cop que engega motors amb Marco al costat. "Ens compenetrem molt, ens mirem i ja ens entenem", diu Marco. El nou, doncs, és Llovera, tot i que, segons asseguren, per als pocs quilòmetres que han fet junts abans d'arrencar aquest diumenge des de Jiddah, la convivència és "espectacular". "És un tio superpositiu, molt motivat", diu Marco, que ja es prepara per a la feinada que suposa haver de frenar un pilot que surt a totes. "Tots et diuen que surten a conservar, però quan es posen el casc sembla que hi ha un interruptor que els fa canviar el xip! Hi ha tècniques per fer-los frenar. Només cal dir-li que hi ha un forat, encara que no hi sigui... Tot i que el tercer cop ja no et creu!", explica rient. Pel que es veu, a l'Iveco 517 de l'equip De Rooy, les rialles estan assegurades. I la competitivitat, també.