I enmig de tot plegat, un títol a tocar

BarcelonaDiuen que el tercer dilluns del mes de gener és el dia més trist de l'any. A part de donar nom a una de les millors cançons de New Order –Joy Division sense el desaparegut Ian Curtis–, el Blue Monday és carn de campanya publicitària i d'etiqueta fàcil a les xarxes socials després que Cliff Arnall, un psicòleg col·laborador de la Universitat de Cardiff (Gal·les), desenvolupés fa uns anys una fórmula de dubtosa consistència que, en temps de pandèmia, tindrà encara menys validesa. Però, posats a jugar, i portant la broma al terreny blaugrana, el Barça de Ronald Koeman té aquest diumenge (21 h, #Vamos) una bona oportunitat per desafiar la tristesa, animar el dilluns i il·luminar des de la gespa el futur del club, condicionat des de divendres per un ajornament electoral tan previsible com irresponsable.

A l'equador d'una temporada que estava cridada a ser de transició a causa d'una deriva esportiva, econòmica i institucional que el covid no ha fet sinó alimentar generosament, i dos dies després que les eleccions a la presidència de l'entitat s'hagin hagut de traslladar com a mínim fins al 7 de març pels mals indicadors de la pandèmia i la inacció de Carles Tusquets, l'equip està disposat a aixecar un títol oficial després d'un any i mig de buidor. El Barça té a tocar la Supercopa d'Espanya després de vèncer la Reial Societat dimecres als penals i de la sorprenent desfeta del Reial Madrid a mans de l'Athletic Club a l'altra semifinal. Els culers, que tindran el dubte de Leo Messi fins a última hora, són favorits contra els biscaïns, als quals van derrotar sense massa problemes fa uns dies a San Mamés (2-3). Un triomf a La Cartuja no arreglarà el desgovern que impera al Camp Nou ni omplirà de cop la caixa per fitxar al mercat d'hivern, però donarà motius per somriure després de molts mesos de penitència.

Motius per somriure i arguments, un any després de la destitució d'Ernesto Valverde i de l'inici de la davallada que va provocar la dimissió de Josep Maria Bartomeu, perquè Messi vegi que una renovació amb el club de la seva vida potser no és tan mala idea. L'argentí ja sap que el Barça, sigui quin sigui el pròxim president, només li podrà ampliar el contracte a la baixa. Per això necessita motors esportius (i no econòmics) per quedar-se a casa, certeses que l'il·lusionin. Com Pedri, sens dubte la millor notícia en clau blaugrana de la temporada. Com De Jong, que, a mesura que l'entrenador l'ha acostat a l'àrea, va trobant el seu millor nivell. Com Ter Stegen, el porter superlatiu sense el qual la semifinal de dimecres no hauria tingut un final feliç. Com Araujo, un central que aprofita la lesió de Piqué i, de retruc, no fa tan imprescindible el fitxatge d'Eric García. O com Riqui Puig, el migcampista d'ADN Barça que va tenir el valor de llançar el penal definitiu contra la Reial Societat.

A excepció de Puig, que començarà el partit des de la banqueta, tots els noms propis de la millora exhibida per l'equip en els últims compromisos seran titulars a la gespa sevillana. I pel que fa a Messi, les sensacions que tingui vuit dies després de lesionar-se al camp del Granada indicaran el seu nivell de participació davant l'Athletic. El 10 va entrenar-se sense aparents problemes a la prèvia de la final, però Koeman no correrà riscos amb ell a un mes de la represa de la Lliga de Campions. "Amb el Leo segur que tindrem més opcions, tant de bo pugui jugar", va dir, per la seva banda, Sergio Busquets, un altre dels protagonistes del canvi de rumb del Barça en les últimes setmanes. La tornada del 4-3-3 ha recuperat la versió habitual del de Badia, titular indiscutible en perjudici de Miralem Pjanic.

Dos precedents negatius

Una victòria del Barça contra l'Athletic en aquesta Supercopa d'Espanya repararà la derrota de fa un any a Jiddah (Aràbia Saudita), a les semifinals contra l'Atlètic de Madrid. També compensarà la desfeta de fa cinc anys i mig precisament contra l'Athletic Club, quan l'equip blaugrana, llavors entrenat per Luis Enrique, va caure per 4-0 a San Mamés, cosa que va precipitar el primer títol per als bascos des dels anys 80. Un Athletic que si està jugant aquesta Supercopa és pel seu paper a l'última Copa del Rei, en què va eliminar al temps de descompte precisament el Barça.

Mentrestant, el tècnic dels de Bilbao, Marcelino García Toral, va enviar un missatge desacomplexat a la prèvia de la cita d’aquesta nit. “Hem de jugar en funció de nosaltres mateixos, però sempre tindrem en compte com juga el rival. No canviarem els conceptes que considerem prioritaris, però sí intentarem compensar aquells punts que considerem més forts de l’oponent. Els jugadors estan com si fossin canons. Es volen menjar el món i segur que ho posaran tot per guanyar”, va dir el preparador asturià, que fa un any i mig va conquerir una Copa del Rei amb el València vencent a la final precisament el Barça a Sevilla (2-1). Marcelino confiarà en el seu clàssic 4-4-2 i en la ratxa del veterà Raúl García, autor dels dos gols contra el Madrid a la semifinal, que formarà a la davantera amb Iñaki Williams. En canvi, no podrà comptar per lesió amb Yuri Berchiche, Peru Nolaskoain ni Unai López.