Aitana, ser eterna "sortint i disfrutant"

BarcelonaNous temps, noves plataformes. Però la filosofia no canvia, no és negociable. Si el maig del 1992 Johan Cruyff va demanar als seus jugadors que sortissin per disfrutar al vell estadi de Wembley per guanyar la primera Champions masculia del Barça, el maig del 2021 les seves paraules han seguit vigents abans de la final de Göteborg gràcies a una piulada d’Aitana Bonmatí. La jugadora nascuda a Sant Pere de Ribes, amb el dorsal 14 a l’esquena, s’ha convertit en una de les grans defensores d’un estil que forma part de la identitat del club. Ambaixadora de la Fundació Cruyff, Aitana va utilitzar les xarxes socials per citar el tècnic neerlandès unes hores abans de la final. Just quan tothom parlava de si les futbolistes notarien la pressió per ser favorites ara que per fi el rival ja no era el Lió, el gran monstre francès, Aitana va recordar-se que per guanyar, al Barça, cal passar-s’ho bé amb la pilota. Dit i fet.

“Estic molt impactada, ho hem aconseguit. I ho hem fet com ens agrada, jugant, anant a totes”, deia emocionada al saber que l’havien escollit millor jugadora de la final. No, la millor futbolista no va ser cap de les estrelles del Chelsea, fitxades a cop de talonari. Va ser-ho una futbolista que entén el joc a les mil meravelles, amb les seves aparicions puntuals dins de l’àrea. “Cal estar orgullosos d’aquest equip, portem molts anys treballant fort. Era un somni fet realitat, som eternes” explicava, mentre es feia la idea, de mica en mica, del que havia passat. L’eternitat comença a Göteborg, per a elles. Per a un equip en què “totes i cada una de les jugadores s’ha sacrificat molt”, afegia.

El triomf de Göteborg va convertir-se en el millor homenatge a la identitat futbolística del club. Un estil defensat amb orgull per les jugadores entrenades per Lluís Cortés, en què el talent que arriba de fora, com Graham Hansen o Martens, brillants a la final, se suma a les jugadores que porten anys estimant i defensant els colors blaugranes. “La idea és clara: sumar talent de fora amb les jugadores de la casa”, sol explicar Aitana, que comparteix camí amb un munt de jugadores que s’han criat amb l’escut del Barça al cor, jugadores com Gemma Font, Melanie Serrano, Vicky Losada, Aitana, Laia Codina, Jana o Bruna. Algunes, les més veteranes, van conèixer els camps de terra i l’època en què les noies havien de portar les mateixes samarretes que els nois. Altres ja han crescut en una època en què les seves samarretes personalitzades es venen a les botigues del club.

Alexia, sempre present

“És un dia històric, és un premi a la feina feta. Espero que tothom hagi vist què passa quan es confia amb nosaltres”, deia reivindicativa Alexia Putellas. A la primera part, quan els gols anaven caient, era ella qui demanava seny a les seves companyes. La vallesana, dubte fins a última hora per una lesió muscular, va sortir a jugar amb la cuixa esquerra embenada. Fent de tant en tant una ganyota de dolor, però serrant els dents. En un esport col·lectiu, Alexia s’ha convertit en la primer gran bandera del barcelonisme. La jugadora que de menuda anava al Camp Nou amb l’autobús de la Penya de Mollet ja va convertir-se en la primera futbolista en marcar un gol al nou estadi Johan Cruyff, però també al Camp Nou, quan el Barça femení va poder debutar-hi en un derbi contra l’Espanyol el gener del 2021.

L’estadi d’Ullevi del 2021 serà per sempre més com el Wembley del 1992. Un primer triomf convertit en una motivació per insistir encara més. Per seguir apostant per un equip que ha tocat el cel tal com sap fer-ho el Barça. Sortint i disfrutant.