Aitana Bonmatí: llum al mig d'una gala pròpia del passat
BarcelonaMai m'han agradat les gales de la Pilota d'Or. Aquesta dèria per donar glamur al futbol, buscant escenaris luxosos, intentant aconseguir semblar els Òscars del futbol. Veure els esportistes que per un dia s'han de vestir d'etiqueta, els photocalls i tota la pesca. A més, ja fa anys que France Footballno l'acaba d'encertar, amb alguns dels presentadors o convidats per fer les actuacions musicals.
El primer any que van donar un premi a la millor jugadora de l'any, la noruega Ada Hegerberg va haver d'aguantar com un cretí anomenat Martin Solveig la rebia dalt de l'escenari, i quan tot just feia segons que aguantava el trofeu li preguntava si sabia fer twerking. Es creia molt graciós, el DJ, demanant a la millor jugadora del planeta que remenés el cul a l'escenari. No hauria fet aquesta broma a un home, és clar. I molts homes es delataven a ells mateixos quan deien que no n'hi havia per a tant. És clar que era una pixada fora de test.
A la gala d'aquest any ha actuat Rema, cantant nigerià. Sí, el paio que va baixar de l'escenari i va decidir anar saludant tots els nominats que eren a primera fila. Tots els homes, vaja, ja que va ignorar les futbolistes que tenia davant. D'acord, en Rema no té per què seguir el futbol jugat per dones, tot i ser nigerià, el país amb la millor selecció africana, que va fer un gran Mundial amb la gran Asisat Oshoala a les seves files. Però ningú d'organització pot cuidar aquests detalls? Potser no estava previst que baixés de l'escenari, pensareu. Cert. I potser millor així, ja que sempre va bé que en un dia de celebració, no oblidem que queda molt per fer.
Sí, la gala va tenir aquest cantant fora de joc i, segurament, no va ser un encert que el premi a la millor jugadora el donés Novak Djokovic. El tenista serbi ha deixat anar de tant en tant algunes frases que el convertien en un candidat poc ideal, com quan va criticar a la japonesa Naomi Osaka per no ser prou forta mentalment. Recordem-ho, el mateix Djokovic va perdre els estreps pocs dies després als Jocs de Tòquio, però ja havia menystingut una dona que alertava sobre la salut mental. I com no, pot pensar com vulgui, el serbi, com quan no s'ha mostrat molt partidari d'igualar el que cobren homes i dones a l'esport. Només faltaria, que no pugui dir el que pensa, però llavors que entregui el premi a un altre home. No a Aitana Bonmatí.
O potser ja va bé així. Així en un dia preciós, ens queda clar que encara queda molt per fer, perquè les Alexia o Aitanes del futur no ho tinguin tan difícil. Perquè, per sobre de tot, va ser un dia de festa. També aquells que no creiem gaire en els premis individuals al futbol, ens vam emocionar amb l'Aitana, els seus pares i la seva gent. Quin camí, el seu. Ja poden dir missa els Djokovic, Martin Solveig o Rema. Gent com l'Aitana és imparable i no necessita el seu reconeixement.