No, no m'agrada Neymar

BarcelonaCada cop que el nom del brasiler torna a sonar com a possible reforç del Barça, em començo a rascar, incòmode. Neymar ha aconseguit ocupar un lloc destacat a la galeria de futbolistes que monopolitzen les informacions sobre possibles fitxatges cada estiu, superant Cesc, Henry, Thiago Silva o altres noms del passat. El brasiler ja és com aquells llibres que em donaven de petit durant les vacances per fer els deures, un malson que m’acompanya cada estiu.

Però no m’agrada només pel circ mediàtic. No m’agrada Neymar. Però cada cop que el critiques apareixen els defensors amb arguments infantils com «Neymar simbolitza el futbol» o amb altres de pedants com «Segurament no has vist mai partits de la lliga francesa per veure com juga». Doncs no, ni una cosa ni l’altra. Neymar no m’agrada, malgrat que admeto que és un dels millors futbolistes dels últims anys. Sí, sense Neymar, el PSG no hauria guanyat al camp del Bayern. Sí, Neymar endollat és un dels jugadors més espectaculars que he vist mai, només per darrere de Messi. Però jutjar un futbolista només pel que fa amb la pilota no forma part de la meva d’entendre l’esport. Estic disposat a fer els ulls grossos amb els jugadors que triomfen sense ser exemple de res, però no puc mirar cap a una altra banda amb els grans esportistes que són un mal exemple.

No m’agrada Neymar per la manera com va marxar del Barça, entre denúncies i enganys. No m’agrada Neymar pel seu suport a Bolsonaro. No m’agrada perquè no acaba d’aprofitar els millors anys de la seva carrera centrant-se en el joc, perquè se'n va al Brasil per anar de festa, perquè no amaga que no segueix les normatives contra el covid-19 i creu que està per sobre del bé i del mal. No m’agrada Neymar perquè menysté els rivals un vegada i una altra, perquè provoca i s'enfot dels altres. Neymar simbolitza tots els defectes del futbol modern, fent subhastes públiques per guanyar més diners, projectant una imatge buida, envoltat de luxes i noies. 

No, no m’agrada Neymar. També perquè tinc la sensació que si hagués estat una mica més ben acompanyat o tingués una mica més de seny, hauria evitat algunes de les lesions que ha patit. Algunes de les sancions. Algunes de les trompades que ha rebut de rivals cansats de sentir el que els deia a l’orella. Tinc la sensació que si hagués sigut més futbolista i menys personatge, aquest article no existiria i ell estaria a l’Olimp, acompanyant Messi. Bàsicament, no m’agrada Neymar per les mateixes raons per les quals tampoc m’ha agradat Cristiano, sense negar que tots dos són grans futbolistes. Si cal ser polèmic, prefereixo l’estil de Cantona. Prefereixo els rebels amb causa.