L'Advocacia de l'Estat també demana presó per a Rosell i Bartomeu

MadridL'Advocacia de l'Estat ha presentat aquest dimecres a l'Audiència Nacional el seu escrit d'acusació pel fitxatge de Neymar. Les seves penes són les mateixes que el 23 de març va sol·licitar la Fiscalia, fet que complica el panorama judicial de l'actual president del Barça, Josep Maria Bartomeu, i del seu antecessor al càrrec, Sandro Rosell, ja que els serveis jurídics de l'Estat actuen en nom de l'Agència Tributària que, mentre es produeix la decisió judicial final, és la que té l'última paraula a l'hora de quantificar el frau fiscal comès.

En el seu escrit, l'Advocacia sol·licita per a Bartomeu dos anys i tres mesos de presó i una multa de 3.830.645 euros per un delicte fiscal, i set anys i mig de presó i 25.158.157 euros de multa per dos delictes fiscals i un altre de societari per al seu antecessor en el càrrec, Sandro Rosell. La petició per al Barça també és idèntica a la del fiscal: multa de 22.202.750 euros. En concepte de responsabilitat civil, els tres hauran d'ingressar solidàriament a Hisenda un total d'11.474.322 euros, si s'acaben estimant les acusacions plantejades.

Excepte que la sala penal de l'Audiència Nacional estimi els recursos plantejats per les defenses contra la interlocutòria que va donar per conclosa la investigació de la causa, fet que no sembla probable, aquestes seran les penes a les quals s'enfrontaran en el judici els dos acusats i el club. Fonts properes a aquests descarten la possibilitat d'arribar a un acord de conformitat amb la Fiscalia, ja que fer-ho suposaria reconèixer els fets imputats que, en aquest cas, passarien pel fet que el Barça declarés que es va tractar d'ocultar que el preu real de Neymar va ascendir, com a mínim, a 83.371.000 euros i no els 57,1 que es van anunciar públicament.

L'última interlocutòria dictada pel jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz segueix la línia esgrimida per les acusacions durant la instrucció de la causa iniciada arran de la denúncia del soci del Barça Jordi Cases. Bàsicament consisteix que Rosell i Bartomeu, a petició del llavors primer entrenador, Tito Vilanova, van decidir avançar un any –del 2014 al 2013– el fitxatge del jugador, acció amb la qual frenaven la possibilitat que fos contractat per un altre club. Per fer-ho van millorar les condicions del brasiler pactades l'any 2011, però es va ocultar a l'entitat i no va ser autoritzat en junta directiva, que havia fixat en 70 milions el cost total dels fitxatges per a la temporada 2013/2014.

Per evitar que se sabés que el cost real del jugador seria molt més elevat, Rosell va idear “fragmentar el pagament en diverses partides, per la qual cosa va formalitzar una sèrie de contractes amb el Santos i amb Neymar, amb diversos objectes i denominacions i que tenien una mateixa causa, el seu fitxatge”.

Si eren operacions mercantils, el club no hauria de pagar els impostos relatius a rendiments del treball, la qual cosa reduïa el que havia de pagar a Hisenda. Segons els càlculs del fiscal i de l'Advocacia de l'Estat, el Barça va deixar de pagar a Hisenda 2,4 milions l'any 2011; 6,7 el 2013, i el 2014, uns altres 3,1 milions. Malgrat que el club va ingressar al febrer d'aquest any 13.550.830 euros, les acusacions consideren que no es cobreixen els recàrrecs que s'han produït.

Per altra banda, fonts jurídiques han restat importància a l'episodi patit la setmana passada per l'advocat de l'Estat adscrit al cas, que ha denunciat haver rebut una trucada amenaçadora relacionada amb aquesta causa al seu telèfon mòbil.