El següent pas de l’àrea esportiva, decidir el futur de la vella guàrdia

BarcelonaUn cop tancat el mercat de fitxatges, l’àrea esportiva de l’Espanyol s’ha agafat un breu descans abans d’afrontar la següent carpeta que haurà d’obrir en les pròximes setmanes: analitzar i valorar el futur dels 11 jugadors que acaben contracte l’estiu del 2020 (quatre dels quals estan cedits). L’Espanyol té en nòmina, actualment, nou jugadors que superen la trentena. Exceptuant Víctor Sánchez, amb contracte fins al 2021, la resta hauran de passar pels despatxos de l’RCDE Stadium per tractar les seves respectives situacions. En cap dels casos s’espera una decisió imminent, ja que si bé vuit d’ells podrien negociar amb qualsevol altre club per marxar gratis el juny de l’any vinent, la seva edat, els seus elevats salaris i el seu pes decreixent en l’equip suposen tres problemes a l’hora de trobar nous destins.

De tots ells qui està tenint un rol més protagonista és Diego López, que no té un competidor sota pals que li pugui fer ombra des de la sortida de Pau López. Ni Roberto ni Andrés Prieto han aconseguit prendre-li la titularitat al gallec, que al novembre complirà 38 anys. De moment no es vol marcar una data de caducitat, si bé en alguna ocasió ha assegurat que li agradaria jugar fins als 40: “M’agradaria seguir jugant, i espero que sigui aquí. Intento mantenir el nivell, donar una resposta al camp i que no es miri el DNI, sinó la resposta sobre la gespa. Treballo perquè això acabi com més tard millor”. El seu futur condicionarà la recerca d’un nou porter de nivell, així com l’evolució de joves com Adri López, que espera el seu torn al filial.

També està rendint a un bon nivell Naldo, que ha aprofitat en els últims mesos les lesions d’Hermoso i David López per justificar els 2,5 milions que es van invertir en ell i demostrar que pot ser un central de garanties. Amb 31 anys acabats de complir, ha rendit a un bon nivell sempre que els problemes físics l’han respectat. Té força opcions de seguir al club on ja ha jugat més partits en la seva carrera (41). Ell deixa la porta oberta: “De la meva renovació se'n parlarà els pròxims mesos, després del tancament del mercat”, va anticipar el brasiler a principis d’agost.

A la defensa hi ha quatre casos més que acaben contracte al juny. El més significatiu és el del capità Javi López, que va renovar automàticament el curs passat a l'haver assolit el mínim de 25 partits establert per contracte i que complirà 34 anys l’estiu vinent. Té clar que vol acabar la seva carrera sent un ‘one club man’ a l’Espanyol, però en funció del seu rendiment aquest curs encara podria allargar-la una temporada més. En el cas de Corchia serà difícil que segueixi si el Sevilla no accepta rebaixar el preu de l’opció de compra (3 milions) a final de temporada en cas que faci un bon any i l’Espanyol hi segueixi interessat. A l’ombra de tots dos es prepara, al filial, un Víctor Gómez que sap que si segueix la seva evolució pot ser el lateral dret de l’Espanyol durant anys. També sembla complexa la continuïtat de Bernardo, per a qui l’Espanyol es reserva una opció de compra, que difícilment executarà. Hi pot influir que el Girona recuperi o no la categoria, i també l’evolució de Lluís López. De moment és el central amb menys minuts en aquest inici de curs. També és incert el futur de Dídac Vilà. Aarón primer i Pedrosa després li han pispat la titularitat. En els últims mesos el seu rendiment ha generat força dubtes, encara que l’Espanyol compta amb ell als seus 30 anys. Aquest estiu el València va sondejar-lo com a possible suplent de Gayá.

Tampoc està gens clara la situació de dos migcampistes. Iturraspe ha arribat lliure aquest estiu amb una fórmula d’un any més un segon d’opcional. Amb 30 anys, ha aterrat a l’Espanyol per aportar experiència i fons d’armari en un any farcit de partits. Pel seu perfil i el seu salari, no és descartable que pugui allargar la seva estada a l’Espanyol si el rendiment l’acompanya. Un cas similar va viure Esteban Granero. Titular amb Rubi el curs passat, amb Gallego encara no ha debutat a la Lliga. Als 32 anys assumeix que no és un indiscutible, però tot i així vol reivindicar que pot ser una peça important. El futur d’aquests dos veterans està lligat al de dos joves del planter, Álex López –cedit aquest any al Lugo– i Pol Lozano, de qui s’espera que creixin fins a guanyar-se un lloc a l’equip.

Dos davanters amb opcions de compra desiguals

Els últims tres jugadors que acaben contracte el juny del 2020 són atacants argentins amb situacions força diferents. Piatti va rebre fa pocs dies l’alta mèdica després d’una greu lesió al genoll. A l’espera de veure com torna d’aquest contratemps, el seu rendiment ha anat de més a menys durant els tres anys que porta al club, i això, lligat a l’elevat salari i a la competència que té a la seva posició –Vargas i Wu Lei– poden propiciar una sortida a final de curs. Ferreyra està cedit pel Benfica fins al final d’aquesta temporada. L’Espanyol pot comprar-lo en propietat abonant 5,8 milions (ja en va pagar 2,2 per la cessió per un any i mig), una xifra assumible per un davanter de 28 anys que, sense el Panda, s’ha convertit en l’home gol blanc-i-blau en aquest inici de curs. Intentarà compartir aquesta responsabilitat un Jonathan Calleri que sap que l’opció de compra que té l’Espanyol per ell –25 milions– fa pràcticament impossible la seva continuïtat al club. Només seria viable en un escenari: que s’inflés a fer gols, disparés la seva cotització i l’Espanyol estudiés la seva compra per revendre’l a un tercer per un valor superior. L’entitat estudiarà cas per cas, conscient que tots aquests jugadors encara poden donar un cert rendiment durant els últims anys de les seves respectives carreres. Els que surtin ho faran sense deixar cap rèdit econòmic, però almenys rebaixaran significativament la massa salarial.