¿Com afectaria la independència a l’economia del món de l’esport?

EconomistaEl sector de l’esport ocupa una parcel·la no despreciable de les nostres vides perquè el practiquem per lleure, perquè hi competim, perquè seguim les competicions en què participen els nostres equips, per simple entreteniment. La qüestió és que destinem a l’esport una gran quantitat de temps... i diners. Al darrere d’aquest consum trobem un ampli ventall d’empreses industrials que fabriquen material esportiu i de comerços que el venen, d’empreses que gestionen equipaments esportius, de mitjans de comunicació, de federacions, de clubs esportius. I també hi ha l’activitat que desenvolupen les institucions que dissenyen i apliquen les polítiques esportives (Generalitat, diputacions, ajuntaments) i l’educació esportiva que s’ofereix tant a les nostres escoles com també en institucions més especialitzades, com ara l’INEFC o algunes facultats universitàries.

Tot aquest conjunt d’actors del sector de l’esport generen anualment en l’economia catalana un valor econòmic de 2.400 milions, és a dir, un 1,34% del total. La generació d’aquest valor té lloc fonamentalment en el sector privat (87%), i en menys grau en el sector públic (13%). El pes relatiu del sector en l’economia ¿és molt o és poc, en relació a altres països? Doncs després de fer alguns ajustaments per fer comparables les dades, resulta que la contribució de l’esport a l’economia a Catalunya és una mica superior a la del conjunt de la UE, és idèntica a la que tenen de mitjana set països petits i molt desenvolupats (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, els Països Baixos i Suècia), és superior a la mitjana dels nous països europeus petits (Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània i Txèquia) i també és superior a la mitjana dels grans estats.

Com en altres àmbits de l’economia, una hipotètica independència de Catalunya també tindria conseqüències sobre aquest sector. Això és el que hem estudiat recentment un grup d’economistes. Partint de la fotografia actual de l’esport en l’economia hem fet una sèrie de supòsits i hem analitzat algunes experiències europees de països que han esdevingut independents en les últimes dècades, per quantificar l’impacte econòmic de la independència. No obstant, en algunes qüestions aquest impacte no és possible calcular-lo d’una manera que sigui mínimament fiable, i en d’altres l’impacte és estrictament esportiu i, per bé que també generaria utilitat, tampoc no es pot quantificar econòmicament. Vegem-ho, tot plegat.

Impacte positiu

D’acord amb els resultats obtinguts, partint de supòsits més aviat conservadors, la secessió tindria una incidència econòmica positiva. Concretament, la generació directa de valor del sector creixeria un 7,4%, cosa que faria augmentar el seu pes sobre l’economia catalana de l’1,34% ja indicat a l’1,44%. En un escenari optimista el valor generat pel sector augmentaria un 10% i en un de més pessimista un 5%. En qualsevol cas, un sector que ja és important per ell mateix i que està relativament desenvolupat no només no es veuria perjudicat per la independència, sinó que el faria créixer econòmicament. Del conjunt d’activitats analitzades, les que rebrien una incidència més significativa serien la despesa pública de la Generalitat i de l’administració local, les seleccions nacionals olímpiques, les seleccions nacionals de federacions esportives, els clubs esportius i els mitjans de comunicació. Les activitats del sector amb un baix o nul impacte serien la indústria, el comerç, els serveis, les apostes esportives, les persones físiques, l’ensenyament esportiu i els grans esdeveniments internacionals.

Afectació al Barça

Segur que algú es deu preguntar com hem tractat el Barça, l’Espanyol i la Penya. Hem suposat que els clubs de futbol, de bàsquet i d’handbol que juguen en les primeres divisions espanyoles hi seguirien competint o passarien a competir en lligues de nivell similar, i que, per tant, seguirien generant el mateix valor que ara.

En un altre ordre d’impactes és molt rellevant l’aportació de l’esport a la creació de la imatge de país o c ountry brand a través de la participació en competicions internacionals (de seleccions nacionals olímpiques o de seleccions de federacions) de bàsquet, de futbol o d’hoquei sobre patins, per citar esports molt populars aquí. L’aportació a la creació i reforç de la imatge de país és tan innegable com difícil de quantificar. I aquesta aportació vindria no només dels equips, sinó també dels nombrosos esportistes que des del punt de vista individual destaquen en l’esfera internacional.

Jocs Olímpics i grans cites

En l’àmbit de la participació en les competicions internacionals -seguint les experiències de països sorgits en els últims 25 anys (s’ha de dir que tots provinents d’economies centralitzades i planificades)-, Catalunya hi enviaria més participants que els que ara hi envia sota bandera espanyola.

El cost de la independència seria una reducció de l’eficiència (baixaria la relació medalles/participants), mentre que en el costat dels beneficis es produiria un fet extremadament important: passaríem de no obtenir medalles com a país a obtenir-ne. Per entendre’ns, de la mateixa manera que les medalles de l’URSS, les iugoslaves, etcètera, van passar a ser medalles d’Estònia, Letònia, Txèquia, Croàcia, etcètera, les medalles obtingudes pels atletes catalans passarien a ser catalanes. Catalunya enviaria molt probablement al voltant de 120 atletes als Jocs d’estiu, i podria guanyar unes 7 medalles en cada edició.

Finalment, la independència portaria associat un altre atribut per al país: la llibertat d’elecció i implantació de polítiques esportives pròpies, sense necessitat de passar per Madrid, que com sabem no és poca cosa.