Acabarà Cristiano assegut al banc dels acusats com Messi?
Els quatre experts consultats per l'ARA asseguren que les estructures de simulació del madridista són idèntiques a les de l'argentí. Els tècnics d'Hisenda demanen que el cas es traslladi a la Fiscalia
BarcelonaAcabarà Cristiano Ronaldo anant a judici per haver eludit el pagament d'impostos dels seus drets d'imatge? Divendres, diferents mitjans europeus, entre els quals hi ha 'El Mundo', van destapar que el futbolista del Reial Madrid va amagar 150 milions en ingressos publicitaris a la Hisenda espanyola, a través d'una societat establerta a les illes Verges britàniques.
L'ARA ha parlat amb quatre especialistes de la matèria per buscar respostes. Cristiano acabarà com Leo Messi, que va ser condemnat a 21 mesos de presó per tres delictes fiscals? Hi ha similituds entre tots dos casos?
En el cas del portuguès, el 3 de desembre del 2015 es va obrir una inspecció per part d'Hisenda, amb un expedient obert per possibles irregularitats en les declaracions de l'impost sobre la renda de no residents (IRNR) dels anys 2011, 2012 i 2013. En el cas de Messi, l'argentí ha sigut condemnat per tres delictes fiscals, una sentència que ara mateix és al Suprem. El cas va néixer el 2011, arran d'unes inspeccions fiscals de l'Agència Tributària sobre la gestió dels drets d'imatge entre el 2007 i el 2009 del futbolista. Dos anys i 20 inspeccions després, el juny del 2013, la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona va presentar una querella contra el jugador argentí, a qui acusava d'haver defraudat 4,1 milions d'euros. Segons la Fiscalia, el pare del futbolista, amb consentiment del jugador, va crear una trama instrumental d'empreses amb seu en paradisos fiscals com Belize i l'Uruguai, amb l'únic objectiu d'evadir impostos.
"Són estructures de simulació idèntiques, gairebé bessones", sentencia un expert en la matèria, coneixedor de diversos casos de futbolistes de primera línia, que prefereix mantenir-se en l'anonimat. "El patró no és gaire diferent", afegeix Albert Sagués, professor de fiscalitat de la UPF Barcelona School of Management. "Encara que hagi fet un pagament, si l'ha fet mentre hi havia oberta una inspecció no evita que vagi per la via penal, és exactament el mateix cas que amb Mascherano i Adriano, que van acabar per la via penal", explica l'advocat David Aineto, que ha portat els casos de l'argentí i el brasiler. "Amb una diferència: Messi no va declarar res, Cristiano una part. Això vol dir que no hi ha delicte? No, hi pot haver delicte igualment, però no hi ha una ocultació de la totalitat", defensa l'advocat Xavier-Albert Canal.
En aquest sentit, els tècnics del ministeri d'Hisenda (Gestha) han demanat a través d'un comunicat que l'Agència Tributària remeti a la fiscalia les dades que té. Segons l'escrit, "hi podria haver prous indicis per remetre el cas a la fiscalia i que aquesta valori si s'ha d'interposar una querella". En fer servir empreses instrumentals, Cristiano podria atendre's a penes de presó de dos a sis anys per a cadascun dels tres delictes que se li podrien atribuir, una condemna que es podria reduir amb el pagament de les quotes presumptament defraudades i l'admissió del delicte.
L'element clau per saber si finalment el cas destapat per 'Football leaks' derivarà a la via penal o es quedarà simplement en la via administrativa –amb la conseqüent multa– és la "voluntat" de l'Agència Tributària, diu Aineto. És "totalment subjectiu, l'Agència Tributària pot posar la coma on vulgui, té la paella pel mànec", afegeix l'advocat. No hi ha un criteri objectivable, no depèn de les quantitats defraudades, asseguren totes les fonts consultades. "No és una cosa automàtica, que per defraudar vagis a la via penal", assegura Sagués. En tot cas, per a Canal, si la quota defraudada supera els 120.000 euros per exercici s'haurien d'aturar les inspeccions i traslladar-ho al ministeri fiscal. Hi ha, a més, una segona via perquè Cristiano acabi assegut al banc dels acusats, sempre que es demostri que les informacions són certes. "La Fiscalia hi podria entrar d'ofici", explica Aineto.
Les empreses a les quals es transfereixen els drets d'imatge "han de tenir un sentit i operar com a negoci en si mateix", el principi de "substància", diu Sagués. Empreses com les que va crear Cristiano acaben sent una "barrera per no tributar on li pertocaria" al jugador. Són instrumentals, creades 'ad hoc' per als interessos del futbolista. "La clau és si s'ha fet amb ànim de defraudar o no, de qui són aquestes empreses", afegeix el professor de la UPF, que sentencia tot seguit: "Si realment la primera societat de Cristiano Ronaldo està gestionada pel seu representant (Jorge Mendes), és més que probable que es porti per la via penal". Canal es reafirma en aquests arguments, assegurant que aquest entramat societari es va muntar per "optimitzar recursos": "no muntaré una estructura tan complexa per després declarar-ho tot".
El relat dels fets
L'any 2009, Cristiano Ronaldo, tal com detallen els papers de Football Leaks, va transferir els seus drets d'imatge a Tollin Associates, una empresa de les illes Verges britàniques, al Carib. Posteriorment, Tollin va transferir la totalitat dels drets a dues empreses ubicades a Irlanda, MIM i Polaris Sports, gestionades per un familiar de l'agent del jugador, Jorge Mendes. Aquestes empreses irlandeses signaven acords amb les empreses que volien explotar la imatge del madridista, i posteriorment MIM i Polaris tornaven a canalitzar els diners cap a Tollin.
Cristiano, fins al 31 de desembre del 2014 es podia acollir a la llei Beckham, que li permetia tributar com a no resident, al 24,75% i no el 43,5% que li pertocaria per viure a Madrid. Abans que s'acabés aquest règim especial, Ronaldo va canviar l'estructura empresarial. Dues empreses del Carib, Adifore i Arnel, amb la mateixa direcció que Tollin, li van comprar els drets d'imatge fins al 2020 a canvi de 75 milions. L'operació es va fer a través de Mint Capital, companyia vinculada a l'empresari Peter Lim, i va acabar en un compte suís del jugador. Aquest canvi el va dissenyar el bufet d'advocats Senn Ferrero, on treballa Julio Senn, exdirector general del Madrid.
En l'última declaració de la renda en què Cristiano podia acollir-se a la llei Beckham, la del 2014, va fer un pagament de 5,6 milions dels drets d'imatge entre el 2009 i el 2020, el 4% del total. Segons l'entramat, el portuguès atribuïa a drets d'imatge generats a Espanya només el 15% del total i, per tant, només va pagar aquest percentatge dels 150 milions totals. Segons Canal, aquest pagament que va fer el jugador del Madrid el 2014 podria "atenuar" la pena en cas que hi hagi delicte, malgrat que no podria considerar-se com una "regularització tributària". A més, diu l'advocat, Cristiano hauria d'haver declarat a Espanya "tot el que va cobrar a nivell mundial" per drets d'imatge, i no només una part.
El problema dels drets d'imatge
En el que coincideixen tots els experts és en el problema que representen a dia d'avui els drets d'imatge per als futbolistes. La legislació s'hauria de canviar. "La part de fiscalitat dels esportistes no està ben resolta", diu Sagués. "S'ha d'acabar amb els drets d'imatge", afegeix Aineto.
De moment, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va dir a la Cope que s'han d'evitar judicis prematurs sobre el cas Cristiano. "S'ha d'esperar. No anticipem conclusions, hem de veure si els fets són certs", va dir. Fa uns mesos, quan el Barça va treure la campanya de suport a l'argentí, "Tots som Messi", el llavors ministre en funcions va utilitzar un to distint: "Jo no sóc Messi, no he comès cap delicte". Catalá es basava en la sentència de l'Audiència de Barcelona que havia condemnat Messi, el contribuent més important d'Espanya, a 21 mesos de presó. En aquell judici, l'advocat de l'estat, Mario Maza, va titllar el blaugrana de "capo" d'una "màfia criminal".