Les abraçades enverinades
Joan Laporta és tot emoció. Viu el barcelonisme des de les entranyes, massa vegades arraconant qualsevol indici de racionalitat. Això l'ha conduït a cops de genialitat que ningú altre hauria estat capaç de dur a terme, però també l'ha convertit en un president erràtic, impulsiu i contradictori. Forma part del pack Laporta. Durant aquest mandat el president s'ha abraçat a icones del barcelonisme, de Messi a Xavi passant per Koeman, i tots aquests herois van acabar decapitats poc després de rebre la benedicció paterna.
Probablement, la decisió sobre Xavi sigui encertada. El temps, com sempre, donarà o traurà la raó. El canvi brusc de rumb dels últims dies podria ser el detonant per regenerar una institució molt tocada. Laporta ja ho va fer el 2008, quan seguint el savi consell d'Evarist Murtra, va donar les regnes de l'equip a Pep Guardiola i el club, que sortia d'una moció de censura, va començar a agafar velocitat de creuer.
Ara la situació és molt pitjor, sobretot econòmicament. El Barça està molt més debilitat i només l'equip femení resisteix. Tampoc aquell Laporta del 2008 té res a veure amb el d'avui. No té el mateix vigor ni compta amb Johan Cruyff o Txiki Beguiristain per apaivagar impulsos. I sembla que Flick tampoc serà Guardiola. De fet, tampoc ho ha de ser perquè res tornarà a ser igual que aquells irrepetibles quatre anys. Però, malgrat el present funest, un bon entrenador que basteixi un grup competitiu, a vegades, pot ser suficient per fer rodar tot l'engranatge. El Barça i Laporta s'aferren a això.
Ara bé, sigui o no encertada la decisió respecte a Xavi, el que és imperdonable són les formes que ha utilitzat el club i la sensació d'improvisació que se'n desprèn tothora. El barcelonisme exigeix, perquè forma part de la idiosincràsia culer, que l'equip sigui modèlic en la forma, un com tant o més important que el què. I, en canvi, en l'àmbit institucional el Barça s'ha abonat als despropòsits. No hi ha relat. El club sembla dirigit a cop de rampell. El Barça projecta la imatge d'un vaixell a la deriva del qual van saltant –molts cops empesos– els més talentosos.
El sainet amb Xavi és inexcusable. L'abraces, el petoneges, li mostres la teva estima absoluta, i poques setmanes després el fas fora retransmetent l'execució a temps real a través dels mitjans. Es poden prendre decisions dràstiques. Impopulars. Això és governar. Per això molts van votar Laporta el 2021. Però la manera com s'han pres algunes de les decisions més transcendents demostra que la junta no ha estat a l'altura de la institució que representa. El Barça no pot ser un vodevil, setmana sí setmana també.