Els Jocs Olímpics es posposen per primer cop i es faran el 2021 a Tòquio

BarcelonaPer primer cop a la història, els Jocs Olímpics es posposen un any. El primer ministre japonès, Shinzo Abe, ha demanat al Comitè Olímpic Internacional (COI) l'ajornament per un any de la cita de Tòquio que havia de començar el 24 de juliol. I el COI ha acceptat la petició. "Han donat suport al 100% a la petició per organitzar els Jocs l'any que ve, no més lluny de l'estiu del 2021", ha explicat Abe, afegint que seguiran sent oficialment "els Jocs de Tòquio 2020" malgrat el canvi de dates. És a dir, els jocs japonesos no deixen de ser aquells de la XXXII Olimpiada.

La proposta l'ha fet durant la conversa telefònica que tenia programada amb el president del COI, Thomas Bach, per analitzar com s'adaptava el calendari a la pandèmia de coronavirus. Abe no volia que el COI esperés quatre setmanes, el temps que s'havia donat Bach per prendre una decisió. El canvi de data, doncs, ja és una realitat.

El Comitè Olímpic Internacional i el Comitè Organitzador havien defensat fins fa ben poc que els Jocs es podrien fer aquest estiu, però els últims dies ja havien començat a pensar alternatives al veure com evolucionava la pandèmia. Diferents Comitès Olímpics, com el canadenc i l'australià, ja havien avisat que no pensaven enviar cap atleta si els Jocs es feien aquest mateix estiu. La pressió d'esportistes, que defensaven que no podrien preparar-se en condicions per als jocs, federacions i governs ha acabat provocant el canvi de posició dels japonesos, que ara afronten el repte d'encaixar-ho tot al calendari de l'any que ve. No serà fàcil. La prioritat, però, és que els Jocs es puguin celebrar. El COI té prou fons econòmic i una assegurança que permetria evitar grans pèrdues en cas de no celebrar-se la cita ni el 2021, però altres sectors sí que podrien perdre molts diners.

Conseqüències organitzatives

La flama seguirà al Japó

El COI ha publicat un comunicat on admet que "donades les actuals circumstàncies i basant-nos en les dades de la Organització Mundial de la Salut, el president de l'COI i el primer ministre del Japó concloem que els Jocs de la XXXII Olimpíada a Tòquio s'ha de canviar a una data més enllà de 2020, però no posterior a l'estiu de 2021". Tant el govern com el COI però, afegeixen que "els Jocs de Tòquio han de ser un far d'esperança per al món en aquests temps problemàtics", de manera que la flama olímpica, que va arribar provinent d'Olimpia (Grècia) a terres japoneses la setmana passada, es mantindrà al Japó aquest any per simbolitzar així "la llum a la fi del túnel".

Sense precedents

Mai abans uns Jocs s'havien posposat un any. Com a molt s'havien ajornat proves un dia, amb els Jocs ja començats, com va passar el 1972, després de l'atac d'un grup armat palestí contra la delegació d'Israel, o als Jocs d'Atlanta el 1996, quan va esclatar una bomba. Les edicions del 1916 a Berlín, el 1940 a Tòquio i el 1944 a Londres no es van poder celebrar per la Primera i la Segona Guerra Mundial. El 1940, curiosament, Tòquio va renunciar a la cita pressionada pels crims de guerra comesos a la Xina, fet que va convertir Hèlsinki en la seu d'uns Jocs que no es van arribar a fer mai.

Els japonesos havien valorat posposar els jocs a aquest octubre, ja que el contracte signat amb el COI els permet organitzar la cita dins de l'any 2020, però finalment s'han decantat per posposar-los un any, fet que obligarà a redactar un nou contracte. De fet, el COI ja treballa en com ordenar tots els factors, com, per exemple, els Mundials d'atletisme i natació, programats per a l'any 2021. O els sistemes de classificació. Els mundials de natació per exemple, estaven previstos del 16 de juliol al dia 1 d'agost del 2021 a Fukuoka, també al Japó. Els d'atletisme s'havien de fer del 6 d'agost al 15 d'agost a Eugene, als Estats Units. La Federació internacional però, ja s'havia ofert per endarrerir la cita al 2022 per facilitar les coses.

Els drets televisius

Un dels grans problemes seran els drets televisius, ja que caldrà revisar la principal font d'ingressos. La major part de televisions mundials van comprar els drets per als Jocs Olímpics d'Estiu del 2014 al 2020, no pas fins al 2021. Però entenent que és la mateixa cita posposada, no hi hauria d'haver problemes en aquest sentit. Ara, les televisions ja havien venut espais de publicitat a una graella d'aquest estiu, i això sí que pot provocar reclamacions o pèrdues.

La Vila Olímpica

Un altre dels problemes serà què fer amb la Vila Olímpica, on s'allotjaran els més de 11.000 atletes que acudiran als Jocs. Els pisos van ser construïts per un consorci público-privat de què forma part el govern municipal. Prop d'un miler dels 5.600 habitatges de la Vila ja es van vendre en una primera fase que va comptar amb una gran demanda. El retard dels Jocs suposaria incomplir les dates de lliurament fixades per als seus nous propietaris.

Les seus

També preocupen les diverses seus. Segons Yoshiro Mori, president del Comitè Organitzador, no poden "garantir disposar de totes les seus previstes per als Jocs amb noves dates". Els Jocs tenen previstes 40 seus i totes ja estan preparades per competir.

El nou Estadi Olímpic de Tòquio havia de ser privatitzat després dels Jocs per treure-li rendiment econòmic acollint competicions esportives o concerts. La idea era començar a treure profit de la seu central dels Jocs organitzant concerts i esdeveniments esportius. Endarrerir els Jocs, doncs, suposaria començar a recuperar part de la inversió més tard. L'estadi va costar 1.310 milions d'euros i el seu manteniment ascendeix als 20 milions d'euros.

Altres seus, com el centre aquàtic, el centre de convencions o estadis, tenen programats campionats esportius la pròxima temporada. També caldria trobar una nova data per als Jocs Paralímpics, programats del 25 d'agost al 6 de setembre.

Reaccions institucionals

La Secretaria General de l’Esport celebra la decisió i mantindrà les beques

La reacció de la Secretaria General de l’Esport tampoc s’ha fet esperar. Gerard Figueras ha valorat positivament la decisió, “difícil però l’única possible” que ha pres el COI d’ajornar el Jocs Olímpics a l’any 2021 per dos motius: “Per garantir la salut de tota la família olímpica (tant dels esportistes com del conjunt de tècnics, oficials i públic que es mobilitzen en un esdeveniment global com els Jocs) i per garantir la igualtat de condicions dels participants”.

Figueras ha recordat que el Govern de la Generalitat, seguint les instruccions dels departaments de sanitat, fa més d’una setmana que havia fet tancar totes les instal·lacions esportives i que havia aturat les competicions, i que també va veure’s forçat a aplicar la mesura al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès. “Els atletes ens estaven sol·licitant poder disposar d’alguna instal·lació per mantenir els entrenaments però amb aquest ajornament, aquesta pressió es veurà relativitzada”, ha comentat.

En xifres, Figueras ha explicat que hi ha 530 esportistes catalans implicats en els Jocs que reben beques del programa d’Alt Rendiment Català, als quals s’hi han de sumar 114 atletes catalans més que reben suport del Consejo Superior de Deportes. En total, han sigut 644 els esportistes que en aquest cicle olímpic que uneix Rio i Tòquio, han rebut ajuda dels recursos públics per entrenar-se per a la cita al Japó. En total, la Secretaria ha destinat 36 milions d’euros en aquest cicle de quatre anys, repartit entre beques, subvencions i suport als esportistes, i Figueras ha aclarit que “s’allargarà el suport econòmic fins al 2021 amb xifres similars, que rondaran els 9 milions d’euros anuals”. Des de la Generalitat “se’ls garantirà als esportistes la continuïtat a les beques”. En total, a Rio 2016 van ser 98 de 306 els esportistes catalans que conformaven la delegació espanyola i la meitat de medalles van tenir participació catalana.