‘Abandonar’, la paraula que no existeix al diccionari de Laia Sanz

BarcelonaAmb un somriure d’orella a orella. Així va aparèixer ahir a l’aeroport del Prat la catalana Laia Sanz, satisfeta després d’haver completat el seu vuitè Dakar. Vuit de vuit per a la de Corbera de Llobregat, una fita de la qual, de tots els pilots que competeixen sobre dues rodes a l’exigent ral·li, només pot presumir ella. “Acabar vuit Dakars de vuit no és fàcil i, encara menys, fer-ho amb un resultat que hauria signat abans de començar”, explicava. Va arribar dissabte a Córdoba dotzena, a 15 minuts del desè classificat i, exigent com és, lamentava haver perdut temps en dues etapes. Un temps que la va allunyar de la que fins al moment és la seva millor classificació al ral·li, el novè lloc del 2015.

Laia Sanz va debutar al Dakar amb tan sols 25 anys el 2011 al costat de Jordi Arcarons, però l’any següent ja va decidir volar sola. Ara, vuit anys després de descobrir per primer cop la sorra d’Amèrica del Sud i de no haver baixat de la moto abans d’hora en cap de les vuit edicions que ha disputat, repassa la seva actuació en aquest Dakar -el més dur dels que s’han disputat a Amèrica del Sud, segons els participants- amb el convenciment que encara té marge de millora. “M’he quedat a les portes del top ten, però veig que hi puc ser. Crec que he fet un pas endavant en pilotatge i velocitat”, assegura.

“Ha sigut un Dakar dur, llarg i exigent, però al mateix temps l’he pogut disfrutar molt perquè hi ha hagut etapes dures, amb fora pistes i de molta navegació”, apuntava la catalana, contenta de retrobar-se amb la seva família. Ahir, a l’aeroport del Prat, la van anar a rebre familiars, amics, la seva parella i la seva gosseta Cas. “Els he trobat a faltar a tots. Ara tinc ganes de passejar amb la meva gossa, d’estar tranquil·la, de sofà, pelis, d’anar a esquiar... En definitiva, de fer les coses que no he pogut fer durant els últims mesos”, confessava la de Corbera, que ara en el que pensa és en les vacances que té al davant. Un cop torni a la feina després de les merescudes vacances, tocarà planificar la següent temporada, en la qual, novament, l’inici de l’any estarà marcat en vermell, reservat per a l’aventura que la va atrapar fa uns anys. “Guanyar el Dakar? No! Jo soc molt realista”, afirma.

El que resulta evident és que ara per ara la paraula abandonar no existeix al seu diccionari. Caigudes, etapes dures, jornades eternes sobre la moto... la seva fiabilitat sembla que està a prova de tots els entrebancs que li posa el Dakar.