Simone Biles es consagra amb el seu segon or als Jocs de Rio
Guanya la final individual amb el marge més ampli de la història
BarcelonaLa competició de gimnàstica femenina a Rio de Janeiro només té un nom: Simone Biles. La nord-americana no va fallar en la final del concurs complet i va aconseguir la medalla d’or, el segon que aconsegueix en aquests Jocs d’un total de cinc a què aspira. Com si fos el més fàcil del món, com si no suposés cap esforç, Biles va pujar al graó més alt del podi amb dos punts de marge respecte de la seva compatriota, Alexandra Raisman (60,098), mentre que la russa Alia Mustàfina (58,665) va ser tercera.
Biles va obrir la prova en el salt sobre cavall, saludant els espectadors amb dues piruetes i mitja per obtenir la millor nota de les 24 gimnastes finalistes (15,433) i va tancar la competició en l’exercici de terra, en què també va ser de llarg la més ben valorada (15,933) amb una demostració de potència, agilitat i precisió quirúrgica en les diagonals. Entremig va deixar bocabadat el públic de l’Olympic Arena passant per la fina barra d’equilibri com si estigués passejant per la Rambla (també va ser la millor, amb 15,433). Només va fallar, per dir-ho d’alguna manera, en les barres asimètriques, la prova en què és menys hàbil i en què només va poder ser setena. Una anècdota per a una gimnasta que, abans fins i tot de començar l’últim exercici, sabia que era virtualment la guanyadora de la final olímpica.
2,100 punts de diferència
La gimnàstica semblava assequible per a la menuda nord-americana, rescatada d’una infància difícil per acabar regnant en els seus primers Jocs Olímipcs, on ho té tot de cara per convertir-se en un dels noms propis d’aquest estiu a Rio. Tan bon punt va acabar l’últim exercici va arrencar a plorar mentre la seva companya Alexandra Raisman s’afanyava a abraçar-la. S’havia proclamat campiona amb un marge de 2,100 punts respecte de la segona classificada, el marge més ampli en la història de la competició olímpica.
Ningú tenia dubtes que mereixia l’or, perquè va competir amb la màxima dificultat sense cometre cap error, ni el més mínim. Quan ella actuava, tothom callava i se la mirava amb atenció. Per uns minuts s’aturava la final, com si la resta de participants fossin invisibles. Tothom era conscient que cada pirueta de Biles era un espectacle únic.
A les rivals, com Raisman, no els va quedar gaire més remei que aplaudir. L’altra nord-americana va fer una final de màxim nivell, penalitzada únicament en les asimètriques, en què va obtenir el catorzè temps. Alia Mustàfina va estar a punt d’aprofitar-ho per penjar-se la plata, però llavors va ser la russa qui va perdre l’equilibri a la barra i no va executar bé l’exercici de terra. Al final, Mustàfina va ser tercera amb només una dècima de marge respecte de la xinesa Shang Chunsong.
Simone Biles, guanyadora de deu títols mundials, una xifra que fins ara no havia pogut aconseguir cap altra gimnasta, ja té dos ors olímpics i encara li queden per disputar les finals de terra, salt i barra, en què també és la màxima favorita per pujar al graó més alt.
La gimnàstica artística s’agafa dos dies de descans als Jocs Olímpics, per tornar a la competició el diumenge. Fins al dimarts es disputaran les finals per aparells.
Uchimura ja és el millor gimnasta masculí
Amb tres anyets, Kohei Uchimura ja realitzava els primers exercicis al gimnàs dels seus pares, a la prefectura de Nagasaki. Fill d’una família en què la gimnàstica ho era tot -tant els pares com la germana també han sigut gimnastes professionals-, Kohei Uchimura no coneix la derrota des que va penjar-se la plata als Jocs de Pequín del 2008 al concurs individual. Des de llavors, el japonès ha guanyat els sis Mundials celebrats i les dues medalles d’or olímpiques, tant el 2012 com el 2016. Amb el triomf a Rio de Janeiro, Uchimura es converteix en el gimnasta amb més èxits de la història, un esportista metòdic que no coneix la derrota en vuit anys i que es converteix, de pas, en el primer gimnasta que revalida el títol olímpic des del seu compatriota Sawao Kato, que va fer-ho el 1968 i el 1972. Amb 27 anys, Uchimura va estar a punt de perdre, ja que l’ucraïnès Oleg Verniaiev va excel·lir i es va quedar amb la plata per tot just 0,077 punts. A més dels dos ors a Rio -per equips i individual-, Uchimura pot guanyar més medalles als exercicis d’aparells. I no descarta intentar arribar als Jocs del 2020 a casa seva, Tòquio.
