El Barça es desfà del seu depredador més insaciable
Luis Suárez és ja nou jugador de l’Atlètic de Madrid per a les pròximes dues temporades després de 6 anys, 198 gols i 13 títols al Barça
BarcelonaLuis Suárez deixa avui de ser futbolista del Barça. El davanter sud-americà jugarà les dues pròximes temporades a l’Atlètic de Madrid després de l'anunci oficial aquesta matinada i de desencallar-se la negociació de l’últim gran serial de l’estiu barcelonista. El seu serà un fitxatge simbòlic a canvi de 6 milions d’euros en variables en funció de si l’Atlètic de Madrid arriba als quarts de final de les dues pròximes edicions de la Lliga de Campions, segons assegura l’entorn de l’entitat madrilenya. És la gran guanyadora de la partida. Jugador contrastat, urgències econòmiques i poc benefici. Josep Maria Bartomeu ha mantingut el format de vendes que van iniciar Ivan Rakitic i Arturo Vidal prioritzant l’estalvi de la massa salarial i no la possibilitat d’iniciar un càsting de compradors que presentessin una oferta real. Ni oferta ni demanda.
La junta directiva està aprenent aquest estiu que els plans d’emergència a contratemps són volàtils. El futbol sembla per moments una conseqüència secundària que començarà a preocupar quan arribin les eliminatòries del mes de febrer. L’ADN és directament una referència cultural per diferenciar l’èxit de la irrellevància. Suárez, de 33 anys (l’edat de Karim Benzema), forma part del primer grup. Tanca una etapa de sis anys al Camp Nou per imposició tècnica amb debats interns sobre la seva continuïtat i els serrells del traspàs a l’Atlètic que dibuixen una porta de sortida massa discreta. El davanter va complir ahir amb el tràngol del dia D de disputar l’últim entrenament i acomiadar-se dels ja excompanys.
La seqüència de sortir de les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Joan Gamper conduint el seu cotxe visiblement emocionat forma part de l’imaginari blaugrana per la transcendència de la seva figura i el missatge d’allunyar el món Barça de la seva última gran època. La intenció del club és donar llum verda avui a tota la bateria de muntatges multimèdia per explicar el traspàs i cedir al jugador una petita tribuna per acomiadar-se rodejat dels 13 títols que ha aconseguit a les ordres de Luis Enrique i d’Ernesto Valverde (l'acte serà a les 12.30h i es podrà seguir per Barça TV). Sobre la botzina, però amb honors. Serà la imatge que enceti la transició de galons en el vestidor ja com a membre del particular hall of fame del Barça. És una qüestió de fets, no de les sensacions que arrossega la derrota del 2-8 contra el Bayern a Lisboa i la posterior promesa electoral (i paper mullat) del foc nou. No hi ha debat.
Rendiment i gols
El llegat del davanter està per sobre de branques ideològiques de l’ecosistema barcelonista, les campanyes mediàtiques que sostenen el discurs de l’actual junta i la llei del no silenci de les xarxes socials. Suárez ha trobat l’equilibri entre l’aspiració al rendiment immediat i encaixar en l’ statu quo de Leo Messi sense lluites egocèntriques de poder. “No tots els jugadors poden vestir la samarreta del Barça”, va recordar Ramon Planes en la presentació de Miralem Pjanic. La lectura del secretari tècnic de la capeta d’operacions entrada serveix per sintetitzar també la maduresa de Suárez. Tancarà la seva etapa al Camp Nou com a tercer màxim golejador del club amb un total de 198 dianes -per sota dels números de Messi (634) i César-.
La seva regularitat efectiva fa bo el pitrall de referència ofensiva d’una minisaga blaugrana que dona la sensació d’haver-se tancat massa d’hora. Messi es queda definitivament sense els socis de la MSN, que va demostrar el 2015 que el joc es podia liderar des de la llei d’acumular pólvora. La societat que van formar Neymar i els fins ahir futbolistes del Barça deixa 364 gols i 211 assistències (rècord en la seva segona campanya, 131 dianes i 79 passades clau). El fitxatge del brasiler pel París-Saint Germain va provocar que els registres Messi-Suárez arribessin a les 478 dianes (comptant també els anys del trident) sense trobar un tercer element funcional (ni Griezmann, ni Dembélé, ni Coutinho). El Camp Nou perd gran part de la xarxa de seguretat que garantitzava l’olfacte golejador del 9.
L’uruguaià ha confirmat vestit de blaugrana la seva condició de gran especialista de l’elit més elitista aconseguint la seva segona Bota d’Or al 2016 i dedicant-se a col·leccionar números: 25 gols i 23 assistències l’any del debut, el rècord personal de 59 dianes mesos després i la capacitat per mantenir una marxa automàtica en els partits de Lliga amb una mitjana de més de 30 gols. L’asterisc de les lesions de genoll i mantenir una ratxa de 5 anys sense veure porteria fora de casa a la Lliga de Campions són part del relat d’una crisi competitiva que marca el sostre de tot el projecte en els partits de win or go home. Són els pocs peròs d’una de les inversions multimilionàries més encertades de les últimes dècades.
Suárez ha amortitzat els 81 milions que va pagar el Barça al Liverpool per aconseguir un davanter centre que s’adaptés als moviments de Messi. El Mundial d’Alemanya i l’escena de pel·lícula de terror de sèrie B amb Chiellini han resultat ser una anècdota que va servir per donar bombo mediàtic al seu debut oficial al Santiago Bernabéu després d’una sanció de la FIFA. “Vinc a ajudar l’equip a aconseguir títols. Estar en un vestidor amb Messi o Neymar il·lusiona. Hi havia opcions d’altres equips, és cert, però no vaig dubtar quan va venir la possibilitat de fitxar pel Barça. Era un somni de petit”, va comentar Suárez en la seva presentació en societat a la sala de premsa del Camp Nou el 2014. Era una simple previsió. El futbolista té ara pendent l’exercici final per sintetitzar la seva aventura a Barcelona abans de declarar-se soldat de Diego Pablo Simeone, oblidant el capítol frustrat del Juventus. L’Atlètic guanya el seu nou home gol. El Barça busca candidats.
