L’efecte Galca fa volar un Espanyol intens i afamat

BarcelonaVint-i-quatre hores i dos entrenaments és el que va necessitar el nou tècnic blanc-i-blau, Constantin Galca, per canviar la cara a l’Espanyol, que ahir va tornar a volar, en aquest cas a la Copa del Rei. En una nit de reconciliacions -amb un estil ofensiu i amb una afició entregada-, els periquitos es van imposar a un Llevant que es va veure superat per l’efecte Galca, que va començar amb bon peu la seva nova etapa. Només un dels últims set entrenadors de l’Espanyol, Bartolomé Márquez, havia aconseguit debutar amb victòria.

La seva empremta es va començar a notar abans del partit, en apostar, com ja havia advertit, per un onze ofensiu i protagonista en el qual destacava la posada en escena de Burgui, Asensio, Moreno i Caicedo en un mateix onze, un fet inèdit aquest curs. Entregat al romanès i al renovat plantejament dels seus, els 8.642 espectadors del Power8 Stadium -l’entrada més baixa del curs- van canviar la fredor del desencís per la calidesa de les ovacions. La primera, a Galca. Les següents, a un equip que, ahir sí, els va donar motius per aplaudir. En els primers cinc minuts dues clares ocasions de Burgui i Asensio denotaven un canvi evident: d’equip passiu a protagonista. Un canvi significatiu que va tenir continuïtat amb successius avisos que van portar de corcoll un exigit Mariño, que, com va passar al partit d’anada, va tornar a ser el millor dels seus.

Ni tan sols l’espectacular gol de falta de Verza, que va batre Pau des de més de trenta metres, va inquietar un Espanyol amb les idees més clares del que havia acostumat els seus aficionats aquest curs. El gol matiner, a diferència del que havia passat fins ara, no va generar nerviosisme, sinó que va alimentar la fam d’un conjunt amb ganes de reivindicar-se. L’Espanyol no va tardar a respondre, i al quart d’hora de joc va igualar el partit i l’eliminatòria gràcies a un xut de Burgui, que va aprofitar una immillorable deixada d’Asensio dins l’àrea. Els dos cedits pel Madrid, que ahir van actuar pels costats, es van entendre a la perfecció i van deixar diversos detalls en el que era un assaig del que provarà Galca a la Lliga.

Caicedo es retroba amb el gol

Fet un sac de nervis, Galca no va deixar de donar instruccions als seus, que van associar-se bé en camp rival i van imprimir una intensa pressió alta. Tot i això, el romanès encara té molta feina a fer, especialment darrere, on la sortida de la pilota es va tornar a convertir en un maldecap per les constants pèrdues en camp propi que no van saber aprofitar els futbolistes d’atac del Llevant.

La dinàmica, però, va capgirar-se. El gol de la victòria, obra d’un Caicedo que va tornar a marcar un mes i mig després, va ser el premi a un atac incisiu que, malgrat no sentenciar quan va poder, no va defallir i va permetre al seu equip acabar el partit atacant. L’era Galca comença amb un celebrat i valuós triomf.