L’Espanyol torna a fer aigües lluny de casa (3-1)

BarcelonaPartit fora de casa i derrota. L’Espanyol va tornar ahir a fer bona una dinàmica que s’està convertint en costum i va sumar una nova derrota lluny de l’Estadi RCDE (3-1). El Getafe va ser el botxí de torn del conjunt blanc-i-blau, que acumula tres mesos sense aconseguir el triomf com a visitant i que va mostrar una vegada més la seva versió més incerta. És sortir de Cornellà-El Prat i perdre els fonaments que Constantin Galca intenta inculcar als seus jugadors. L’entrenador va intentar recuperar el control, l’ordre i la capacitat de generar les transicions ràpides perdudes durant la trilogia de derbis de Copa amb el Barça. L’aposta per Sevilla i Abraham va resultar un experiment amb gasosa davant els de Fran Escribá, que van ser superiors.

Els locals adormen el partit

Els periquitos van començar molt verticals, amb les línies a dalt i la intenció de recuperar ràpidament la possessió. Aquest frenesí, l’ordre, la mossegada, es va morir en el tram inicial i amb les primeres ocasions dels locals, que van passar a domesticar el xoc. L’Espanyol pressionava la sortida de pilota, però patia en excés quan l’acció arribava al seu terreny de joc. Una recuperació de Juan Cala i la posterior rematada fallida d’Álvaro Vázquez van evidenciar aquests problemes a la sala de màquines periquita. El Getafe estava còmode, tocant i buscant l’espai -que generalment hi era- per on poder fer mal. Només accions puntuals d’Hernán Pérez o Caicedo, que en va tenir una instants després de l’errada de Vázquez, feien trontollar la tranquil·litat dels del Coliseum Alfonso Pérez. Nova centrada de Sarabia, i Juan Rodríguez, ben posicionat amb Pape Diop carregat a l’esquena, no va poder celebrar el gol perquè la seva rematada es va estavellar al pal, un dels pocs elements defensius realment fiables de la banda catalana. Fins a quatre oportunitats locals van acabar al marc de la porteria de Pau. Però el futbol és així, capritxós, i l’Espanyol, que el que va generar va ser amb ben poc, va estrenar el marcador en el moment en què el partit semblava completament blau. Pérez rematava a plaer una gran centrada de Víctor Álvarez, massa sol en els moments que decidia sumar-se a l’atac.

Gol però mateixa dinàmica

El Getafe, més que posar-se nerviós, es va sorprendre. Els tres minuts d’impàs entre encaixar la situació i tornar a jugar, simplement, van estar a punt de saldar-se amb el segon visitant, actiu al contraatac. Passat aquest temps mort entre assalt i assalt, l’equip madrileny va recuperar les regnes del partit de la mà de Pedro León, el millor sobre l’herba. El capità aprofitava el rebuig d’un pal de Víctor Rodríguez per crear-se l’espai dins de l’àrea, tombant un oponent amb una finta i veient porteria.

Ara sí, l’Espanyol va patir de valent, sense pólvora ni personalitat en camp contrari i un entramat defensiu poc compacte. León i Sarabia tornaven a comandar el centre d’operacions dels d’Escribá, que la tenien per la banda esquerra i acabaven sentenciant per la dreta amb un gol de Sarabia. Una falta directa de Sevilla al pal i les jugades que es fabricava Caicedo, constant, en la seva línia, podrien haver igualat el partit, amb anades i tornades durant el tram final. Moi Gómez, després d’una nova intervenció de la fusta de la porteria visitant, va sentenciar el partit i l’Espanyol.