Kilian Jornet torna a coronar l'Everest, i ara en tan sols 17 hores

BarcelonaAmb cinc anys, Kilian Jornet, fill d’un guia de muntanya i guarda del refugi del Cap del Rec i d’una professora d’esports de muntanya, ja pujava l’Aneto. Ara, amb 29 anys, després de passar-se tota la vida a la muntanya, ha fet un altre pas endavant: en menys d’una setmana ha coronat dos cops l’Everest. Si dilluns arribava al camp base avançat de l’Everest després d’haver fet cim (des del camp base, a 5.100 metres) en 26 hores, divendres va decidir que volia tornar-ho a intentar. El primer cop unes molèsties estomacals el van fer endarrerir. El català no volia tornar a casa de l’Himàlaia amb mal regust de boca: “Vaig pensar que m’agradaria tornar-ho a intentar trobant-me en bones condicions”. Havia aconseguit fer cim, però no en les condicions que ell desitjava. I, com que es tornava a obrir una finestra de bon temps per al cap de setmana, va decidir que volia tornar-ho a intentar. Però aquest cop, sense anuncis previs, sense explicar des dels canals oficials que estava fent una segona temptativa. I també, altra vegada, des de la cara nord.

Així, Jornet va tornar a sortir cap al cim de l’Everest el dissabte a les 2 de la matinada. Aquest cop, des del camp base avançat (6.400 metres). I ho va tornar a fer. Altra vegada sense oxigen artificial, ni cordes fixes, en solitari i d’una sola tirada, coronava l’Everest a les 9 del vespre. En 17 hores tornava a estar al capdamunt del cim més alt del planeta per segon cop en menys d’una setmana, una gesta, altre cop, a l’abast de ben poques persones. El que gran part dels alpinistes fan en quatre dies (descansant als camps base situats al llarg del camí) ell ho va fer, altre cop, en menys d’un dia. “Fer dues vegades el cim de l’Everest en una setmana i sense oxigen crec que estableix una nova línia de possibilitats en alpinisme. Estic content d’haver-ho pogut fer”, deia Jornet, ja de tornada al camp base avançat, on es va trobar amb Seb Montaz, el càmera i guia de muntanya que l’acompanya en alguns trams de les seves ascensions.

Segons el temps que va donar l’equip de Jornet, el català va trigar en el primer ascens 19 hores i 25 minuts a pujar des del camp base avançat fins al cim. I aquest cop n’ha trigat 17, cosa que rebaixa en més de dues hores el temps que ha fet servir per pujar-hi respecte a la seva primera ascensió. Aquest cop no va ser un mal de panxa el principal impediment. Jornet va trobar-se amb un fort vent que el va obstaculitzar. Tot i això, les condicions meteorològiques van millorar durant la nit i el català va poder completar el repte a bon ritme, amb 28 hores i 30 minuts.

Tot i això, l’ascensió de Kilian Jornet no és la més ràpida de la història de l’Everest. L’any 1996 l’italià Hans Kammerlander va trigar 16 hores i 45 minuts a pujar-hi des del camp base avançat, també pel vessant nord. Per baixar-hi des del cim, però, a diferència de Jornet, va utilitzar esquís (durant tot el descens, excepte en els trams de roques). En total va trigar 23 hores i 30 minuts. El rècord de Kammerlander va estar vigent molts anys, fins que el 25 de maig del 2006, l’austríac Christian Stangl va superar-lo per tan sols 3 minuts. Stangl va coronar l’Everest, també sense oxigen artificial, en 16 hores i 42 minuts, també des del camp base avançat. Com Jornet, també va pujar en estil lleuger. Per baixar, va trigar 6 hores. Però Stangl es va veure envoltat de polèmica l’any 2010, quan va reconèixer que havia mentit sobre la seva ascensió al K2 (el 2012, l’alpinista austríac hi va tornar i sí que va completar el cim, un dels més difícils d’escalar i el que s’ha cobrat més vides humanes).

I és que la història dels rècords a l’Everest està envoltada de controvèrsia, ja que no hi ha cap foto del moment de fer el cim i tampoc hi ha cap registre oficial dels temps de tots els alpinistes que ho han aconseguit.

Latorre descansa al camp base abans de tornar

Després de convertir-se en el primer català que corona els 14 vuitmils del planeta, Ferran Latorre ja descansa al camp base de l’Everest abans de tornar cap a casa. L’alpinista català, a diferència de Jornet, va aconseguir l’ascens de la muntanya més alta del planeta des del vessant sud i amb oxigen artificial, i va aconseguir completar el seu repte particular. Era el setè cop que intentava fer el cim, i ho va aconseguir. Latorre, que ahir va penjar a les xarxes socials el vídeo del moment en què feia el cim de l’Everest amb ajuda d’oxigen artificial, també va publicar una foto on se’l veia rialler al camp base de l’Everest menjant síndria acompanyat de dos dels seus companys d’expedició. L’alpinista de Vic va començar aquest projecte el 1999, quan va pujar l’Annapurna, i aquest 2017 l’ha completat coronant l’Everest.